avatar

Dislèxia colorimètrica

Els conceptes de mapa, espai i perfil de color s’han d’entendre bé abans d’intentar endinsar-se en el, a priori espès, món de la gestió de color. Seguidament no parlaré pròpiament de gestió de color, però si que intentaré aclarir aquests conceptes bàsics previs, que sovint presten a la confusió. Per fer-ho utilitzaré constantment els paral·lelismes amb la cartografia i la música.

Mapa de color

Figura A: CIE XYZUn mapa de color és un model o sistema de representació de tot l’espectre de llum visible pels nostres ulls. Utilitza unes coordenades que permeten definir de manera objectiva i precisa qualsevol color. Per això és fàcil fer un símil amb la cartografia, la qual ens permet definir qualsevol punt geogràfic mitjançant unes coordenades úniques per cada indret del planeta.

Depenent del sistema de coordenades que utilitzem parlarem d’un mapa de color o d’un altre. De la mateixa manera podem definir cartogràficament un punt geogràfic amb diferents sistemes com podria ser definint la latitud i la longitud, o utilitzant coordenades UTM.

En el cas de la música passaria el mateix amb la utilització del pentagrama que ens permet representar totes les notes musicals, però també podem utilitzar diferents sistemes com serien la clau de sol, la clau de fa, etc…

Figura B: CIE LabEl CIE (Commission Internationale de l’Éclairage) és l’autor dels mapes de color més coneguts com poden ser el CIE XYZ i el CIE Lab. A la figura A es mostren els eixos XY del CIE XYZ. El blanc correspon a la coordenada ( 0.333 , 0.333 ) i els colors de màxima saturació, els de l’Arc de Sant Martí, són els de la perifèria.

Si agafem qualsevol color de la perifèria, i tracem una línia que passi pel blanc, trobarem el seu complementari a la banda oposada.

La figura B correspon a la representació del CIE Lab. L’eix vertical ‘L’ representa la lluminositat o brillantor, l’eix horitzontal ‘a’ és el rang vermell-verd i l’eix horitzontal ‘b’ el rang groc-blau.

Espai de color

Quan delimitem una zona dins un mapa de color obtenim un espai de color. Utilitzant el símil geogràfic, una mapa de color vindria a ser el món i un espai de color un continent, i utilitzant la música podríem dir que l’escala musical seria el mapa de color i les notes que pot tocar un instrument en concret un espai de color.

Un espai de color pot delimitar el conjunt de colors que un dispositiu, com un monitor o una impressora, pot reproduir. En aquest cas parlarem d’espais de color dependents. Per altra banda també hi ha els espais de color independents, com són els espais de treball. Els espais de treball més coneguts, ordenats de menys tamany a més, són sRGB, Adobe 1998 i ProPhoto.

Figura C: àmbit de diferents espais de treballA la figura C es pot veure l’àmbit de cada un d’aquests espais de treball dins el mapa de color CIE XYZ. Aquest mapa només representa l’espectre visible i es veu que l’espai de color ProPhoto supera aquest àmbit. L’objectiu dels espais de treball, que no representen a cap dispositiu en concret, és facilitar i assegurar una correcta edició colorimètrica de les imatges i poder-les compartir minimitzant els problemes entre usuaris.

L’espai de treball sRGB és el més indicat per treballar amb web, Adobe 1998 permet imprimir còpies amb més qualitat a nivell professional i ProPhoto encara és més gran i ens permet alts marges de processat minimitzant la pèrdua de informació.

Perfil de color

Un perfil de color és un arxiu, amb extensió ICC o ICM, que descriu de forma detallada la resposta de color d’un dispositiu. És la peça clau en la gestió de color ja que permet uniformitzar la resposta de cada dispositiu i aconseguir els resultats colorimètrics desitjats. Vindria a ser com afinar els diferents instruments d’una orquestra per tal que soni bé.

Per exemple, cada impressora necessita un perfil de color diferent per cada tipus de tinta i paper utilitzats. Això es pot aconseguir utilitzant els perfils de color genèrics que subministra el fabricant. Però lo ideal és crear perfils de color propis per cada dispositiu, així aconseguim corregir les desviacions cromàtiques particulars pròpies de la fabricació o del desgast.

Per altra banda també podem incrustar perfils de color als arxius per tal que tothom pugui saber amb quin espai de treball hem processat i deixat un arxiu i així possibilitar una correcta gestió de color. La figura D mostra els resultat després d’haver calibrat i perfilat un monitor que, en aquest cas, correspon a un DELL 2408WFP. Aquest és el resum del perfil de color que s’ha generat i mostra, a l’esquerra, la corba d’ajust que es guarda a la tarja gràfica i serveix per corregir les desviacions que té el monitor per tal de garantir una bona representació cromàtica.

A la dreta es mostra l’espai de color que correspon en concret a aquest monitor el dia que s’ha generat el corresponent perfil de color.

Figura D: perfil de color d'un monitor DELL 2408WFP, després de ser calibrat i perfilat

Finalment, per aquells que vulguin aprofundir més en el tema de la gestió de color, recomano la lectura del llibre d’Hugo Rodríguez, que a mi m’ha ajudat molt: Calibrar el monitor. El seu llenguatge amè i planer permet aconseguir una ràpida i efectiva introducció en aquest tema.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Dislèxia colorimètrica”

  1. Gràcies per la teva dedicació. No et perdis el proper llibre de l’Hugo, tens una referència al meu bloc (segona entrada)

  2. Em sembla que no es pot explicar més bé en un espai curt com aquest, bona feina Eduard.

  3. Eduard, m’agrada molt la teva vessant pedagògica… és molt enriquidora per a tots, penso… enhorabona!

  4. Molt interesant, Edu, moltes gracies!