avatar

París, 1949

Una de les limitacions de la fotografia sobre pel·lícula és que els productes químics sensibles a la llum tenen una vida limitada. Sí, a algú que hagi aterrat directament a la fotografia digital li pot sonar estrany, però per a la resta és ben sabut que, quan es compra un rodet, el primer que cal fer és mirar que no estigui caducat. Fa dècades, una de les picaresques més típiques era revendre rodets caducats als que es manipulava la data d’expiració, fent-los passar per nous.

Com diem, aquesta és una limitació. Tot i això, aquesta limitació molts cops s’ha sabut transformar en una oportunitat, de cara a obtenir resultats inesperats, i imatges amb un interès estètic alternatiu. De fet, utilitzar rodets caducats i revelar-los amb un procés inadequat ha estat una opció no gens minoritària, i que ha donat pas, en l’actualitat, a un bon nombre d’accions automàtiques dels diversos programes de tractament d’imatges, des dels més evolucionats, fins a senzilles aplicacions de mòbil.

L’autor que presentem avui, però, va portar aquest joc a l’extrem. L’any 2010 va decidir fotografiar la ciutat de París, amb una pel·lícula caducada el 1949!

La història és senzilla: va comprar tres rodets (Kodak Verichrome V620) com a element de col·lecció, però al veure el bon estat en què es trobaven, no va poder resistir la temptació d’encetar-ne un. Va buscar una càmera de l’època, i es va decidir per una Argus 75 TLR, una càmera de baquelita produïda als Estats Units entre el 1945 i el 1958.

Amb aquest equip, Michael R. Dunham es va llançar a fotografiar els carrers de París, jugant-se-la sobretot amb els temps d’exposició, ja que al desconèixer la degradació dels químics, no es podia saber la sensibilitat de la pel·lícula.

Voleu veure’n el resultat? Podeu fer-ho a la seva web, o bé al seu compte de Flickr. Certament, unes imatges oníriques, màgiques, amb una ambigüitat temporal que corprèn.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “París, 1949”

  1. A veure si ara resulta que aquesta caixa que tinc amb uns 30 rodets caducats (1999,2000,2002) és una mina. Potser hauria de subhastar-los a Ebay? jeje…!

  2. Jejeje, jo també en tinc algun i potser més antic i tot. Encara farem la primera pela jejeje

  3. Interessants aquests resultats, Jordi!
    A veure com podrem experimentar amb els sensors digitals quan comencin a caducar… :)

  4. carai, si que ha aguantat bé. això es com la capsa de bombons del forrest gump, que no saps mai que et sortirà.

    per cert, pep, no vas fer servir una polaroid caducada durant la trobada sobre gran format?