avatar

Passejades EFotogràfiques a Cervera… (I)

Molts de vosaltres esteu assabentats d’aquesta activitat que a partir de la iniciativa del nostre company Joan Porredon, ha engrescat a un bon grapat d’aficionats a seguir-lo durant quatre jornades i amb diferents tècniques els ha anat introduint al fantàstic mon de la fotografia.

Al setembre, segurament, aquesta iniciativa tindrà continuïtat en altres indrets, també de la mà de gent habitual d’EF, esperem que amb tant d’èxit com a Cervera i amb tot el suport per part nostra. Moltes gràcies a tots.

Alguns de vosaltres ens vareu suggerir que podríem fer un recull dels resums que ha anat fent en Joan i mostrar-los en portada. És una bona manera de tenir-los junts i poder-los consultar, ja que a part de l’explicació del dia, no deixa de ser un text didàctic i il·lustratiu de cadascun dels dies i de les diferents tècniques.

Ho hem partit en dues parts per no fer-ho tant llarg. Així que avui podeu llegir els resums del primer i segon dia de passejades fotogràfiques i demà mateix, del tercer i quart dia.

Com deia el mateix Porredon en el fil que va iniciar per comunicar les passejades:

La finalitat principal és motivar a les persones a sortir a fer fotografies, amb uns condicionats concrets, i que pugui aprendre la manera d’enfrontar-se als diferents aspectes que plantegem. També que s’acostumin a fer una tria del que han fet per poder-les defensar (o plantejar dubtes de situacions concretes que no els ha sortir com voldrien) i, finalment, veure les seves fotografies publicades en un espai web especialitzat en fotografia.

L’altra finalitat és posar EF als carrers, en aquest cas de Cervera. Us encoratjo, sobretot als que viviu en pobles petits, on l’ajuntament és accessible, que els feu una proposta semblant. Penso que és una bona manera de portar EF damunt el territori aportant una funció fotopedagògica. També pot ser un estímul per a vosaltres el fet de preparar-vos unes jornades d’aquestes característiques.

Crònica de la primera passejada: Patrimoni

Ahir, dia 6 de juny, vàrem iniciar les Passejades Fotogràfiques a Cervera. Es van inscriure 14 persones (dos de les quals amb un nivell d’iniciació que em van convidar a que refresqués, per a tothom, els conceptes tècnics més bàsics: Diafragma, Temps d’exposició, ISO…) i vam començar pel que anomenàvem “Passejada de Patrimoni”, un passeig per l’interior de Cervera, des de la Plaça Major fins l’edifici del Sindicat, pel Carreró de les Bruixes i la Universitat.

Inici de la passejada fotogràfica per Cervera Eren les 18:30h quan vam anar, pel Carrer Major, des del punt de trobada fins la Plaça Major. Els vaig dir que, d’entrada, s’anessin fixant en què els cridava més l’atenció i que ho comentaríem en arribar a la Plaça.

El primer intercanvi d’impressions va ser del tot positiu, a part de les relíquies que ofereix el Carrer, van coincidir que les sortides dels carrerons adjunts provocaven punts d’interès. Sigui pel fet de trencar la monotonia, o perquè oferien una escletxa de llum força interessant o perquè potser permetien més joc visual…

Posats en situació, vam analitzar els elements que hi havia a la Plaça, els vaig convidar a que reflexionessin sobre el tipus d’imatge que volien fer (més personal o més il·lustrativa) ja que podria alterar l’estratègia de treball (fer una fotografia on surti el campanar ben recte, amb els objectius que portàvem, seria necessari comptar amb la col·laboració d’un veí que ens permeti pujar en un dels seus balcons per guanyar alçada, per exemple).

Vaig comentar els avantatges d’usar el trípode que permet per una fotografia més pausada, més reflexionada i analitzada al mateix visor de la càmera. També calia valorar les condicions de llum. En aquell moment ja hi havia un bon equilibri entre el cel i la façana del campanar sense deixar d’estar a contrallum (El campanar està orientat al nord, així que des de la plaça, sempre el veiem a contrallum, tret de les hores extremes del dia que ofereixen una il·luminació lateral molt atractiva, ressaltant l’estructura del campanar i la textura de les seves pedres).

Per decidir l’exposició correcta calia estudiar molt bé la situació: si no volíem cremar cap detall del cel, inevitablement el campanar sortirà més fosc, però una foscor “recuperable” en el processat posterior. Fer la mateixa fotografia al migdia solar, amb els mateixos criteris, la foscor del campanar és més crítica de recuperar. Aleshores, per obtenir una imatge on vulguem representat tots el matisos del cel i els de les pedres del campanar, caldrà recórrer a estratègies com el HDR.

En Joan Porredon dona explicacions als assistentsTambé calia molt curosos amb la composició ja que si podíem obviar uns núvols força lluminosos, a la dreta del campanar, podríem equilibrar molt més les llums ja que el núvols ens disparaven l’histograma cap a la dreta.

Un instant atzarós va fer sortir un raig de sol que marcava una llum de relleu molt bonica i vam comprovar que fer un retrat en aquestes condicions és molt agraït. Tenim el model i el fons amb una llum suau d’intensitat semblant, però el model queda ressaltat amb la llum de contra del raig de sol generant un perfilat molt agradable. Són situacions que, quan les trobem, val la pena aprofitar.

Després vam endinsar-nos al Carreró de les Bruixes. Pels que no el coneixeu és un carreró que ofereix un constant clarobscur. És un motiu que requereix bons coneixements tècnics per a treure-li partit fotogràfic, però és un indret que convida a reflexionar com treballar la llum i entendre-la. Era important percebre que, depenent com distribuïm les zones de llum, canviarà la sensació de profunditat i la lluminositat general de la imatge.

També, alhora de decidir l’exposició, era important apreciar l’escena real i l’escena fotografiada (gràcies a la pantalla de les càmeres digitals). Era comú el comentari: “és que la zona fosca em surt molt fosca!”… però la realitat era tal qual!. A part de voler obtenir un efecte concret, si volem reflectir la realitat, hem de saber apreciar-la. Tot i que la tecnologia ens permet poder aconseguir una bona exposició en totes les zones de llum, ja sabem els problemes que tenim a l’hora de voler donar una aparença natural en un processat HDR.

L’edifici de la Universitat és força complicat, per no dir impossible, retratar-lo en la seva totalitat (si no demanem la col·laboració d’un veí que ens permeti pujar en un terrat). A la primavera-estiu, s’afegeix el handicap de les fulles dels arbres del passeig que hi ha al davant perquè tapen un bon tros de façana. Però això no li treu atractiu fotogràfic perquè ens ofereix una enorme possibilitat de línies, volums i textures si ens agrada fotografiar detalls.

El Sindicat Agrícola, és un altre edifici emblemàtic de Cervera. Actualment resulta més fàcil de retratar perquè disposa d’una àmplia zona al davant que ens permet guanyar distància per poder-lo capturar en tota la seva dimensió sense deformar-lo massa, o gens. La llum ja començava a escassejar, era molt bonica i ben repartida, però és de les ocasions on comença a fer-se imprescindible l’ús del trípode per no haver de reduir valors de diafragma, perquè el temps d’exposició no ens faci malbé la imatge a base de trepidar-la, ni per haver de pujar l’ISO que ens reduiria la qualitat final de la fotografia.

En aquesta primera passejada es va poder palpar la importància d’escollir el moment del dia per a fer fotografies, o en quines condicions de llum tindrem resultats més satisfactoris, sempre supeditat a el que volem mostrar en les nostres fotografies. El gran avantatge de ser ciutadà de Cervera (o rodalies), en aquest cas, és que tenim el decorat sempre a punt i només hem d’esperar el moment oportú que ens dicti la nostra percepció per a agafar la càmera i sortir al carrer a cercar la imatge que volem. No passa el mateix quan som de viatge i no tenim tot el temps del món per a poder esplaiar-nos amb la nostra càmera… aleshores fem la fotografia que trobem i només la nostra habilitat ens la farà portar al nostre terreny.

Crònica de la segona passejada: Paisatge

Aquest dilluns 20, vàrem fer la segona Passejada Fotogràfica per Cervera. L’havíem d’haver fet el dia 13 però era festa. Aquesta segona sortida la vam anomenar “Passejada de Paisatge” on vam caminar per una ruta senzilla, a prop de la ciutat, donant el tomb a l’antic Castell, baixant per la costa dels pous per travessar el riu Ondara que ens va permetre arribar a l’església romànica de Sant Pere Gros, de les poquíssimes que existeixen, al món, de planta rodona. Després de l’església encara vam anar una mica més lluny per poder tenir una visió més general i poder contextualitzar millor el paisatge sud-oest de la ciutat de Cervera.

Es van afegir tres “passejaires” més i ens vam organitzar, abans de començar, per deixar alguns cotxes a l’església de Sant Pere Gros per tal de tornar a casa sense cansar-nos (és una gran pujada) i aprofitar millor els darrers instants de llum que és el què ens interessava.

Abans de començar a caminar vaig explicar una mica la nostra relació, com a fotògrafs, amb el paisatge. La magnitud d’aquest ens convida a que planifiquen la nostra sortida ja que podem “perdre” molta estona intentant trobar un lloc on poder fer la nostra fotografia. En aquest cas tenim la gran sort que és un paisatge que coneixem i ja sabem alguns llocs on podem plantar-nos amb la càmera. També és interessant, quan sortim a passejar, anar-nos fixant en indrets que ens agradaria fotografiar i estudiar quina llum seria la més adient. Insistir que, pel fet de “jugar a casa” no tenim cap pressa a fer la millor fotografia que volem perquè cada dia podem tornar-hi fins que totes les condicions que conformen la imatge ens siguin favorables… no tenir pressa és el nostre millor aliat.

Calia recordar quins son els paràmetres tècnics més adients per a fotografiar el paisatge. Tret de casos concrets que ens dicti la nostra creativitat, el més comú és que vulguem tenir la màxima profunditat de camp combinada amb el millor detall possible que ens ofereixi l’objectiu. En aquests cas, doncs, prioritzarem el control del diafragma. Cal treballar amb diafragmes tancats sense passar el llindar en què la difracció ens faci perdre detall. Generalment el màxim detall, màxim rendiment òptic, l’obtindrem amb els diafragmes entre-mitjos: f5,6 – f8 – f11. Un bon punt de partida seria començar per f11. Per obtenir millor qualitat també cal treballar amb la menor ISO possible. Millor encara si és la ISO més baixa que ens ofereix el fabricant de la càmera perquè és la sensibilitat “natural” del sensor. Jugar amb diafragmes alts i ISO’s baixos ens condicionarà el temps d’exposició que no hauria de ser cap problema si fem ús del trípode. Sense trípode haurem de saber quin és el nostre límit, per la part baixa de les velocitats, on no ens surti la imatge trepidada (moguda). Hem de ser conscients que aquest límit també és variable en funció de la distància focal del nostre objectiu. A la velocitat de 1/60 podem immobilitzar la càmera treballant amb un 50mm, però és més que probable que la imatge ens surti moguda si treballem amb un 200mm.

També calia parlar de la Temperatura de Color. A l’hora de la passejada el sol ja havia començat el camí de retirada oferint-nos una temperatura de color més baixa que al migdia solar. Si volem plasmar aquest recurs cromàtic per potenciar l’hora del dia és aconsellable fixar la càmera amb la Temperatura de Color de llum diürna (el símbol del sol). Si no, fixarem la càmera amb el Balanç de Blancs Automàtic perquè el color de la llum solar va canviant constantment. De totes maneres, si treballem en arxius RAW, és un paràmetre que el podem decidir a l’hora de processar-los.

Només iniciar la passejada ens trobem en un primer parany: passem per un carrer estret on en una meitat li toca el sol i en l’altra no. Un sol i ombra radical agreujat perquè la paret assolellada està pintada d’un color clar que fa augmentar el contrast de l’escena. Recordem que cal evitar “cremar” la paret perquè la nostra percepció entén millor zones fosques que zones cremades… els nostres ulls mai cremem una zona lluminosa. Decidir l’exposició no és gens fàcil, però el mateix carrer ens dona una resposta més amable: Si ens fixem bé, més endavant hi ha una façana de pedra que ens permet fer una fotografia semblant a l’anterior però reduint el contrast en 2EV. La diferència entre la mesura de la llum de la façana de pedra amb la façana pintada, és de dos passos aproximadament. Per tant, ens permet tenir una fotografia més equilibrada entre la llum i l’ombra.

Sortint del nucli urbà passem pel darrera del convent de Sant Domènec. És important apreciar que la llum lateral del sol ens perfila molt els arcs de pedra donant-li un volum que en una altra hora del dia no te. Anem en direcció a l’era, a la carena del turó on al final hi ha la Torre del Moro. Aquest moment és curiós d’observar perquè, mentre assolim la carena, passem de tenir el cel com a fons del camí, a descobrir l’immens paisatge del sud de la comarca. Aquest “descobriment” el podem tenir en compte de cara a altres paisatges desconeguts a l’hora de valorar si val la pena caminar una mica més enllà… el final d’un turó, d’una muntanya, una corba d’un camí o carretera, són punts que ens poden portar sorpreses.

Baixem fins la vall del riu Ondara i enfilem el camí que ens porta a l’Ermita de Sant Pere Gros. El camí és força sinuós i és interessant observar, mentre caminem, les variacions que ens ofereix en relació a l’Ermita que veiem al final. El camí ens aporta línies compositives molt atractives. També hem de valorar el perfilat del paisatge i la potenciació dels volums que provoca la llum que, en aquest cas, tenim de contra. Un arbre immens juga al nostre favor, ens tapa el sol evitant que embruti la imatge a base de “flares” o sortint a la fotografia.

Vista de CerveraSuperada l’Ermita, anem al destí final. Un camí que ens permet veure tot el paisatge amb la llum a favor oferint un equilibri de llum molt agradable entre el cel i la terra. En la distància podem observar elements importants del paisatge i patrimoni de Cervera (Sant Pere Gros, Torre del Moro, Campanar, camins, turons…). En una altra època de l’any, potser tindríem més mobilitat per a cercar una relació diferent entre tots els elements, però els camps encara s’han de segar i podríem fer malbé l’ordi si el xafem (al pagès no li faria massa gràcia). Per això, si no estem convençuts de la composició que podem fer des del camí, és millor que esperem que els camps s’hagin segat per moure’ns amb més llibertat sense fer-lo malbé. La llum ha baixat d’intensitat i ja cal baixar perillosament el temps d’exposició si volem mantenir les constants d’un f11 a un ISO 100 o 200. Aleshores s’ha entès perfectament la importància de carregar el trípode, a part dels avantatges que suposa el fet d’observar la composició més pausadament…

Finalment, cap a les 9 del vespre, vam tornar a Sant Pere Gros per agafar els cotxes i tornar cap a casa. Tots han quedat convençuts que la llum crepuscular és una molt bona opció per fotografiar el paisatge.

Continuarem demà amb la 3ª i 4ª passejada…

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Passejades EFotogràfiques a Cervera… (I)”