avatar

Pobre de mi o pobre del toro?

San Fermín a The Big Picture, boston.comFa un parell de dies que varen concloure les festes de San Fermín, una de les cel·lebracions populars més conegudes a tot el món, probablement gràcies a la influència de l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway, o “Don Ernesto” com sembla que el varen acabar batejant a Pamplona.

Com molts hem pogut veure a través dels mitjans i potser algun en directe, són festes on la disbauxa i el descontrol més absolut sembla regnar arreu de la ciutat. Si a tot això afegim les activitats taurines, que són component essencial de l’esdeveniment, ja tenim prou ingredients per iniciar una polèmica que no sol caracteritzar-se per la moderació i el diàleg assossegat. A ningú se li escapa que l’assumpte dels braus provoca, de manera pràcticament instantània, un efecte de polarització de les opinions en dues posicions oposades i irreconciliables.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que la festa més important de Pamplona és una ocasió fantàstica per fer bona fotografia, per captar imatges singulars i impactants. Sense cap mena de dubtes, és una “perla” per qualsevol fotoperiodista: caos total, instints bàsics desfermats, inhibicions abandonades, components freudianes clàssiques (eros, tanatos), tradició, exotisme… I cap risc de rebre un tret o trepitjar una mina anti-persona!

Una magnífica mostra d’això que dic podria ser la galeria de The Big Picture dedicada al San Fermin d’aquest any. Les fotografies, òbviament, són molt bones. Però a més de contemplar-les i meravellar-nos, també pot ser interessant fer un exercici d’abstracció i intentar imaginar quina imatge projecten, quines sensacions o sentiments provoquen als espectadors que no comparteixen el nostre background cultural, que no tenen el més remot coneixement o contacte amb res semblant.

També hi trobareu fotos molt interessants, incloent una col·lecció de gigapanos, al web oficial de la festa. Us recomano que us mireu l’extens i expressiu reportatge fotografic —més centrat en les celebracions que en les activitats taurines— realitzat per Jordi Cohen, un metge de Manresa esdevingut fotoperiodista de primera. Trobareu el mateix recull d’imatges en el seu blog.

Si visiteu aquestes galeries, que espero que ho feu, i després dediqueu uns minuts a reflexionar-hi, que sempre és recomanable, m’agradaria molt que us animéssiu a dir la vostra. Hi ha molt per opinar: sobre les fotos, sobre les festes tradicionals que acaben venent l’ànima i es converteixen en producte turístic, sobre el maltractament dels animals, sobre qui va inventar el calimocho

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Pobre de mi o pobre del toro?”

  1. Efectivament és un tema delicat. Les fotos de Boston, increïbles en tots els sentits. Jo penso que a un pamplonès, o un navarrès no li poden treure los San Fermines i tot el que l’envolta malgrat el passats que van i tot i la bogeria general de la festa. Ells ho viuen i és part de la seva cultura i història i per descomptat del turisme. A part d’això, et pot agradar o no. Quant al tema toros, jo sóc de l’opinió que mentre la “lluita” sigui cos a cos em sembla bé, és
    dir la carrera. I em pararia aquí. La resta és entrar en polèmiques inacabables.
    Les fotos del Jordi Cohen també m’han agradat molt!

  2. Bé, quant als toros jo només puc dir que sempre vaig a favor del menys bèstia. De fet, penso que si em dediqués a criar toros “de lídia”, buscaria la manera d’ensinistrar-los per tal que ignoressin el drap vermell i anessin a buscar directament el ninot.