avatar

Raghubir Singh

Visitants de Jodhpur menjant gelats per Raghubir SinghPenso que és un bon costum, quan es visita un país, comprar algun llibre que ens ofereixi una visió de primera mà sobre els seus costums, la seva gent o el seu paisatge.

No em refereixo a les inevitables guies turístiques, molt pràctiques sens dubte, però on la qualitat de les fotografies no n’és generalment el tret més destacat. Em refereixo a un llibre de fotografies de veritat, si pot ser d’un autor del propi país, amb una mirada diferent del què nosaltres mai no podrem arribar a veure i retratar. Un llibre que, d’alguna manera ens ajudi a completar el nostre viatge.
En el meu cas, en lloc de comprar el típic “souvenir” prefereixo aprofitar el darrer dia de l’estada al país per visitar una llibreria i escollir un bon llibre de fotografies.

Fa uns anys, després d’una estada a la Índia vaig comprar-hi dos llibres, un del Rajasthan i un altre de Caixmir, dos llibres d’uns països que finalment no vaig poder visitar, però que m’oferien una visió singular i molt atractiva del conjunt del país. El seu autor, ara m’hi he fixat, era Raghubir Singh (Jaipur, 1942-New York, 1999), considerat com un dels fotògrafs més importants de la seva generació, juntament amb William Eggleston, Stephen Shore o Joel Sternfeld.

Nenes prop de Srinagar corren a treballar als camps de colza per Raghubir SinghTot i que el seu nom estigui estretament lligat al seu país, i que la seva obra sigui genuïnament índia, Singh pot ser considerat com un pont entre la cultura de la Índia i la occidental. No endebades, als anys 60, amb només 20 anys va començar a treballar pel New York Times i la revista Life, i més tard també pel National Geographic i la revista Time.

De formació autodidacte, i molt influenciat per la fotografia de carrer d’autors com Robert Frank i Cartier-Bresson, a qui va conèixer l’any 1966, va ser un dels primers fotògrafs a reincorporar l’ús del color a la fotografia, en una època on el color era encara una pràctica força marginal.

Singh va començar a fotografiar escenes de carrer a Calcuta, on va fer amistat amb diversos intel·lectuals i cineastes, com Satyajit Ray, autor del pròleg del llibre Rajasthan que tinc entre les mans.

Després de viure a Nova York, als anys 70 es va traslladar a Paris i el 1974 va publicar el seu primer llibre en color (The Ganges: sacred river of India) dos anys abans que Egglestone publiqués el seu decisiu llibre Guide.

Des del començament de la seva carrera, Singh va fotografiar el paisatge humà de les principals ciutats i regions de la Índia. En un d’aquests viatges el va acompanyar ni més ni menys que el fotògraf nord-americà Lee Friedlander.

Poblat del districte de Jodhpur per Raghubir SinghEl seu intel·ligent ús del color, i la seva manera d’organitzar l’espai per composar la imatge, fan que la seva obra sigui inconfusible. La publicació del llibre Bombai, a principis dels anys 90, va suposar un tomb important a la seva obra. En contacte amb aquella gran ciutat, el seu llenguatge visual va agafar una nova complexitat i Singh va començar a jugar amb l’organització de l’espai i la fragmentació de la  llum.

El seu darrer projecte, A Way into India, publicat a títol pòstum, és un homenatge a les imatges, sons i colors del seu país, centrat en una icona representativa de la cultura india contemporània: el cotxe Ambassador. A més de retratar-lo, Singh el fa servir com a suport per composar i enquadrar les imatges des del parabrises o les finestres del costat.  A la introducció d’aquest llibre, John Baldessari compara Singh amb Orson Wells per la seva juxtaposició dels conceptes de proximitat i llunyania i amb Piet Mondrian per la seva fragmentació de l’espai.
Tal com afirmava Satyavit Ray “la bellesa, la natura, l’humanisme i l’espiritualitat són les pedres angulars de la cultura índia”. Raghubir Singh ho va saber copsar com ningú.

La seva obra es troba, entre d’altres museus, al MOMA i al Museu Metropolità d’Art de Nova York, a l’Institut d’Art de Chicago o al Museu Metropolità de Fotografia de Tokio.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Raghubir Singh”

  1. Un article fantàstic, Miquel. Tot un descobriment, aquest fotògraf, una figura que cal considerar amb molta atenció. T’agraeixo molt que ens l’hagis presentat.

  2. Totalment d’acord amb el Joan, quin descobriment!!
    He fet una ullada ràpida a les seves fotos i em semblen genials. Llegint el teu post m’ha vingut al cap allò que va sortir a la xerrada amb el Momeñe sobre l’estil fotogràfic occidental (no sé ben bé com ho feia anar). Però per un fotògraf indi que descobreixo i resulta que era amic del Friedlander i companyia…
    Gràcies i disfruta del llibre que segur que val molt la pena