avatar

De Baudouin a Ueda

"Basile" per BaudouinEn els retrats tradicionals, el protagonisme sol recaure exclusivament en el subjecte a retratar, mentre que l’ambient que l’envolta és només un complement, la majoria de vegades sense cap relació amb el personatge.

No és aquest el cas del jove fotògraf francès Baudouin (Reims, 1977), que es planteja els seus retrats d’una manera ben diferent.

En els seus retrats, l’ambient que envolta al subjecte és tant important com el propi personatge. De fet, l’escenari on se situa cada personatge ens diu més sobre la seva personalitat que el propi retrat en si mateix, convertint-lo en una mena de biografia del subjecte. Ho veureu clar si repasseu el seu web.

Baudouin reconeix influències de Martin Parr, Henri Cartier-Bresson i Eliott Erwitt,   i li agraden fotògrafs com Harry Guyaert, Arnold Odermatt, Guy Bourdin, Alberto Garcia Alix i Shoji Ueda.

"Quatre nenes" per Shoji UedaParlem d’aquest darrer. Shoji Ueda (1913-2000) fou un fotògraf japonès que va desenvolupar una obra mol personal, sense moure’s pràcticament de la regió de Tottori, prop del Mont Fuji, on va néixer.

Les seves fotos primerenques recullen els elements visuals del seu entorn més proper que l’acompanyaran al llarg de tota la seva obra: les dunes de la seva regió natal.

Més endavant, quan descobreix l’obra avanguardista de Man Ray, Kertesz, etc. A la revista anglesa Modern Photography, comença també a experimentar fent distorsions amb l’ampliadora, solaritzacions, barrejant les imatges fotogràfiques amb elements gràfics.

La guerra però va interrompre aquestes experimentacions i la seva carrera. Quan la va reprendre, va tornar a les seves dunes i als seus personatges, per bastir, ara sí, una obra ben original i diferent.

"Composition" per Shoji UedaLa seva primera foto realment personal fou la foto de les quatre nenes que reproduïm. Situades sobre la línia baixa de l’horitzó, cadascuna mirant al seu aire  en una direcció diferent, Ueda trenca amb aquesta foto  amb les regles clàssiques de composició. Aquesta manera de situar els personatges i els objectes esdevindrà el segell personal d’Ueda.

Les seves fotos tenen un toc de misteri, on la fantasia i la poesia, sovint amb un toc d’humor,  ens poden fer pensar en algunes pintures de René Magritte. No en va l’han catalogat també com un fotògraf surrealista.

Malgrat els seus èxits, Ueda no va deixar de considerar-se un fotògraf aficionat, tal com també ho feia Jacques Henri-Lartigue, a qui Ueda reconeixia com el seu mestre absolut.

L’any 1995, cinc anys abans de morir,  es va inaugurar a Tottori un museu dedicat a la seva obra, des d’on, a més, es pot gaudir d’una magnífica vista del Mont Fuji.

Malauradament, al web oficial d’Ueda no hi he pogut trobar cap imatge, amb la qual cosa per conèixer la seva obra amb més extensió no hi ha més remei que recórrer al cercador.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “De Baudouin a Ueda”

  1. Gràcies Miquel per descobrir-nos el treball de Baudouin. L’he trobat molt interessant!
    Trobo molt coherent el seu mètode i el resultat impecable.

  2. Sincerament ho he passat genial descobrint els retrats d’en Baudoin. No se si em cridaba mes la atenció els personatges, o el seu entorn. Segurament sigui la combinació dels dos conceptes on es descriuen unes personalitats com a minim pintoresques, peró sempre interesants. Moltes gracies per aquesta presentació. Prenc nota.