avatar

Filtres de densitat neutre: que es desfaci la llum!

Tots hem vista alguna vegada una fotografia on la superfície de l’aigua, per exemple del mar, en moviment es mostra absolutament llisa i sense relleu. O un salt d’aigua de textura sedosa i etèria. O potser hem sentit parlar de “l’efecte Amenabar”, que permet fer desaparèixer tota presència humana d’un carrer, per concorregut que estigui.

Totes aquestes imatges tenen una tècnica comú: es tracta de fer servir velocitats d’obturació molt baixes. Llavors, tot el que és en moviment desapareix o pren un aspecte boirós, esvaït o mogut, depenent de la velocitat del moviment i de l’obturador.

Això, que en principi és fàcil de fer quan la llum és escassa, no resulta tan senzill en situacions de plena il·luminació, com podria sota el Sol de migdia en ple agost. Com resoldre aquesta situació? Una opció és tancar al diafragma tant com podem, però ens arrisquem a que l’efecte de la difracció degradi la qualitat de la imatge obtinguda. Afortunadament hi ha un estri concebut exclusivament per reduir la llum que arriba al sensor (o pel·lícula): el filtre de densitat neutre.

El filtre de densitat neutre o ND (Neutral Density) és bàsicament un vidre gris neutre, en principi lliure de dominants de color, que enfosqueix l’escena des del punt de vista de la càmera. Dic en principi per que la dita “neutralitat” depèn de la qualitat del filtre, que com amb tantes altres coses, hi ha de tot.

Però, com de fosc és un filtre ND? Doncs depen de quin. Hi han diversos valors, que cobreixen diferents necessitats. La intensitat de l’efecte s’expressa en passes o EVs i, generalment, els fabricants ho indiquen amb designacions de l’estil de ND2, ND4, ND8… Només cal fer una senzilla conversió mental per entendre que volen dir aquests codis.

Tots sabem que cada pas sencer diafragma/velocitat/sensibilitat representa el doble de llum de l’anterior i la meitat del següent, oi? Si no, ja podeu sortir corrent a comprar un llibre de fotografia bàsica. Millor si és una edició de les d’abans dels inicis de la fotografia digital; si no us interessa la fotografia química, us salteu tot el que es refereixi al tema: la resta de conceptes i principis són els mateixos ara com fa 15o anys.

Considerant doncs aquest escalonament dels EV (qui aixequi les celles en llegir “EV” te un altre motiu per anar a buscar un llibre d’aquells), només cal dir que “ND2″ significa “la meitat de llum”. Per tant, un ND2 redueix la llum ambient en un EV. Seguint aquesta lògica, ND4 seria una reducció de 2 diafragmes, ND8 de 3 diafragmes, etc. Segur que us heu adonat que no és més que una successió de potències de 2.

Probablement la majoria d’aquests valors tenien més sentit quan regnava la pel·lícula. Els filtres ND de valors modestos permetien fer fotografies quan la llum ambient superava les possibilitats de l’obturador de la càmera combinat amb la sensibilitat de la pel·lícula carregada. També permetien certa versatilitat, encara que molt lluny del que és ara possible amb la fotografia digital: combinant una pel·lícula “ràpida” (per exemple 400ASA) amb un filtre ND4 (-2EV) “baixàvem” la sensibilitat de la pel·lícula a 100ASA, per exemple. Òbviament, això era més còmode i pràctic de fer amb les càmeres telemètriques o TLR que amb les reflex, ja que a les primeres el filtre ND no enfosqueix el visor. Això sí, si fèiem servir un fotòmetre extern o el integrat a la càmera no quedava “enfosquit” pel filtre (algunes càmeres telemètriques el tenien separat de l’objectiu o inclús integrat al visor) calia corregir el valor de ISO sel·leccionat a la càmera, en aquest cas reduint-lo fins a 100ASA.

Actualment, amb les càmeres digitals poden triar la sensibilitat que volem en qualsevol moment, variant-la a cada fotograma si ens convé. Amb la pel·lícula això no és possible (aquesta afirmació no és ben bé certa, però en termes generals es pot acceptar). En conseqüència, els filtres ND de valors més baixos han perdut força atractiu. Avui dia, els que es fan servir habitualment són els més enèrgics, que poden arribar a reduir la lluminositat de l’escena en 8, 9 o 11 EV. De totes maneres, un ND4 encara pot ser molt útil si volem fer servir diafragmes molt oberts (per desenfocar el fons en un retrat per exemple) en una situació de molta llum.

És molt, 11EV? Cóm em puc fer una idea de l’efecte? És una barbaritat, ni més ni menys que 211=2.048 vegades menys llum! Amb un filtre de 9 a 11EV podríeu veure perfectament el filament d’una bombeta potent, sense cap molèstia ni enlluernament. Mirant una escena normal a través d’un filtre així veuríeu… Res!

En termes d’exposició, imaginem que a 100ASA hem triat una exposició de f5.6 i 1/1000 (ple Sol, cap núvol, si recordeu la Regla del f16). Doncs amb el filtre ND9 hauríem d’exposar durant 4 segons. Si el filtre fos ND11, arribaríem als 16 segons!

Filtres ND variables

Fins ara hem parlat dels ND de valors fixes. Això vol dir que si volem resoldre diverses situacions, hem de tenir filtres ND de valors variats i triar el que ens convingués en cada cas, de la mateixa manera que si treballéssim habitualment amb una sel·lecció d’objectius de focal fixa. Però al igual que hi han objectius de focal variable, també hi han filtres ND variables.

Una manera senzilla de fer un filtre ND variables és ajuntant dos filtres polaritzadors. Si deixem un fix i girem l’altre, veurem com el conjunt s’enfosqueix progressivament. El grau de foscor depèn de l’angle de polarització entre els dos filtres i es pot arribar a obtenir valors d’atenuació molt elevats. El inconvenient és que resulta difícil preveure com hem de girar el polaritzador per aconseguir el factor de reducció que volem. Òbviament, una possibilitat és anar mesurant la llum i fent marques a l’anella del filtre, un entreteniment com un altre.

Un altre inconvenient d’aquest invent és que el filtre resultant no és ben bé “neutre”: apareixen dominants de color que varien amb el gir del filtre i poden arribar a ser molt intenses, en funció de la qualitat dels polaritzadors. De totes maneres, avui dia aquestes desviacions no resulten molt difícil de corregir en el processat (en general). Com amb tantes coses de la vida, el resultat final dependrà de la qualitat dels polaritzadors emprats i val a dir que els bons no els regalen dins de la capsa de cereals de l’esmorzar, precisament.

Pels que van més alegres de butxaca, al mercat hi han diversos fabricants que ofereixen filtres ND perfectament calibrats i veritablement neutres. Els preus no són de ganga: en alguns casos parlem de 200€ a 600€. Òbviament, aquest cost resulta difícil de justificar si no és per treure’n un rendiment econòmic que permeti amortitzar-ho.

Exemples de filtres ND variables professionals són els oferits per les marques Singh-Ray, Light-Craft i Kenko, que ho ha anunciat recentment. De tots aquests, els més econòmics són els de la Light-Ray, que es poden comprar a través de la seva botiga oficial a eBay.

Precissament a eBay no és difícil trobar altres filtres ND variables, generalment originaris de la Xina o Honk-Kong, a preus molt més econòmics. Però recordeu: generalment, obtens allò pel que has pagat.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Filtres de densitat neutre: que es desfaci la llum!”

  1. Molt bon article i molt didàctic, Lopes. El meu ND de 10 passos escalfa molt la temperatura de color…

    Escoltant una ponència de l’Enric de Santos, deia que l’ús dels ND en situacions de llum natural, servia pel que ell anomenava “Quantificar la Llum” que era transportar la quantitat de llum de l’escena als valors d’exposició que nosaltres volem treballar. No n’hi ha prou en mesurar la llum, si no que l’hem de saber portar als valors de diafragma i valocitat que nosaltres decidim…

    Precisament parlant dels ND variables, us recordo un fil que faig publicar fa temps i que comentava l’ús de dos filtres polaritzadors per aconseguir el mateix a un preu molt més assequible i, si combinàvem un polaritzador lineal amb un de circular podiem observar que l’ordre de col.locació importa molt…

    • Molt cert el que comentes sobre l’ordre. Pel que he llegit, el lineal ha d’anar al davant de tot i el circular enganxat a la càmera. Amb dos polaritzadors circulars també hi ha que recomana muntar el de davant invertit amb una anella adaptadora o inclús desmuntant el filtre i invertint els vidres. Jo, no ho he provat.

      Quant a que surti més barato… Depèn dels polaritzadors i depèn del ND. Un polaritzador de qualitat i cert diàmetre (per exemple, jo tinc un B+W ultra-slim 77mm pel Tokina 12-24mm) surt més a preu de pernil que no pas de bacó. I dos, diuen que el doble ;-)

  2. Clar, parlar “només” de car o barat és molt imprecís perquè hi ha moltes variables en joc. Per exemple, fins el teu article no he sabut els ND variables d’Ebay. Potser ara, i en el fil anterior que comento, em deixo portar per la idea que un filtre polaritzador ja el tenim i només caldria comprar-ne un altre… i és ben cert que un polaritzador que qualitat, i de 77mm de pas de rosca, fàcilment supera els 100€… és pernil del més bo, clar!

  3. vaig a fer un repàs a un d’aquests llibres…
    molt ben explicat per cert

  4. Interessant la temàtica i molt bona exposició, Lopes.
    He experimentat amb un d’aquests que atenua molt la llum, i penso que aquestes fotos tan xules que coneixem de llarga exposició combinen no només aquesta mena de filtres sinó també un polaritzador i un degradat neutre. No és fàcil trobar-li el truquillo…

    • aquestes fotos tan xules que coneixem de llarga exposició combinen no només aquesta mena de filtres sinó també un polaritzador i un degradat neutre

      Home, dependrà de la situació i del resultat que es vulgui obtenir. Com a regla general, no crec que calgui un degradat neutre sinó és que volem compensar una diferència dee lluminositat entre dues parts de la imatge (com per exemple, cel i terra) i el polaritzador per atenuar la dispersió de la llum i incrementar la saturació dels colors, fer transparent l’aigua o coses per l’estil.