avatar

L’Arxiu Cuyàs: els Països Catalans a un clic

Posiblement Josep Pidelaserra, flabiolaire, conegut com Manel de Castellbisbal. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Arxiu Cuyàs, 1939. Institut cartogràfic de Catalunya.Quan parlem de la importància de preservar els fons fotogràfics per part de les administracions públiques, no ho fem perquè siguem una defensors a ultrança de l’estat i de la burocràcia de les administracions públiques, sinó perquè, a diferència de les col·leccions privades, els fons públics tenen l’obligació de facilitar l’accés i la consulta del seu patrimoni per part de tots els ciutadans, especialment pel que fa als objectes d’importància artística o històrica per al país.

I un bon exemple d’això n’és la gestió de l’Arxiu Cuyàs, un fons actualment en mans de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881 – Barcelona 1953) fou un fotògraf que s’establí a Barcelona el 1899. D’ell no n’hem pogut saber gaire, més enllà que va fer algunes incursions pioneres en el món del cinema, conjuntament amb Andreu Cabot. El fet que el féu famós, no obstant, va ser el seu arxiu fotogràfic de “Geografia, Art i Etnologia dels Països Catalans”, parcialment destruït el 1938, però continuat posteriorment pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (1920-1995).

L’arxiu Cuyàs és un fons usat a bastament, ja que conté imatges de gran importància per a la recerca etnològica i històrica del país: festes majors, paisatges, vida quotidiana, etc.

L’accés al fons, a través de la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és modèlic: el fons té un cercador propi, per paraules clau o contingut dels títols. Un cop s’identifica una imatge, es pot descarregar a l’ordinador només amb un senzill registre gratuït, i l’acceptació de les condicions d’utilització de les imatges. Hi podeu accedir des d’aquest enllaç.

Estaria bé que altres organismes públics en prenguessin nota, ja que sovint un té la sensació que, de cara al ciutadà, l’única diferència entre un arxiu públic i una col·lecció privada és que l’adquisió dels fons, en el primer cas, la paguem entre tots.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.