avatar

Màscara d’enfocament

L’enfocament digital d’imatges és sempre necessari, fins i tot quan aquestes semblen nítides, ja que incrementant la seva acutància (grau de contrast entre tons diferents d’una imatge que defineixen els seus detalls) augmentarem la sensació visual de nitidesa. Aquest ha de ser sempre l’últim pas en el processat, ja que és un procediment destructiu i qualsevol processat posterior a aquest degradaria notablement el resultat final. És important que visualitzem la imatge al 100% durant el procés d’enfocament per tal de poder apreciar correctament l’efecte d’aquest.Seguidament veurem com actuen els tres paràmetres de la Màscara d’enfocament que són la quantitat, el radi i el llindar (“umbral”).

Quantitat

Figura A: sense enfocar (esquerra), quantitat del 200% (centre) i del 500% (dreta)Determina la magnitud de l’augment del contrast i, per tant, com es veurà d’evident el resultat de l’enfocament. Com més gran sigui la mida digital en píxels de la imatge que volem enfocar, més gran haurà de ser el valor de quantitat. Els seus valors van des de l’1% fins al 500%. La figura A mostra un diagrama, visualitzat amb zoom al 200%, amb cinc tons que corresponen als nivells tonals 100, 115, 130, 145 i 160. I, per uns valors constants de 1,0 píxels de radi i 0 nivells de llindar, es veu el resultat de la imatge original sense enfocar (esquerra), la imatge enfocada amb una quantitat del 200% (centre) i del 500% (dreta). Fixeu-vos com al centre i a la dreta l’àmbit d’actuació de l’enfocament sempre és el mateix però varia la intensitat del contrast afegit.

Radi

Figura B: sense enfocar (esquerra), radi de 1 píxel (centre) i de 2 píxels (dreta)Fa referència a la quantitat d’espai que s’utilitzarà per aplicar el grau de contrast determinat per la quantitat. En els perfils dels detalls, l’enfocament produirà un halo brillant a la part clara i un halo fosc a la part fosca. El radi determina la mida d’aquests halos i el seu valor farà que aquests siguin més o menys perceptibles, aconseguint així resultats naturals o, pel contrari, massa exagerats. Els seus valors van des de 0,1 píxels fins a 250 píxels, però normalment ens mourem en valors molt baixos. La figura B presenta el mateix diagrama de la figura A i, per uns valors constants del 300% de quantitat i 0 nivells de llindar, es veu el resultat de la imatge original sense enfocar (esquerra), la imatge enfocada amb un radi de 1 píxel (centre) i de 2 píxels (dreta). Observeu com al centre i a la dreta la intensitat del contrast afegit és la mateixa però varia l’àmbit d’actuació de l’enfocament.

Llindar

Figura C: sense enfocar (superior esquerra), llindar de 0 nivells (superior centre), de 15 nivells (superior dreta), de 30 nivells (inferior esquerra), de 45 nivells (inferior centre) i de 100 nivells (inferior dreta)Defineix la diferència tonal que hi ha d’haver entre dos píxels adjacents per tal que se’ls hi apliqui enfocament. Aquesta variable es mou entre els valors 0 nivells i 255 nivells. Un valor de llindar de 0 fa que tota la imatge resulti enfocada, però a mesura que anem augmentant aquest valor més anem limitant les zones d’enfocament, ja que estem demanant que només s’afegeixi contrast entre píxels amb diferència tonal més pronunciada. Si el valor és massa baix accentuarem zones no desitjades com llocs on hi ha soroll o zones llises on no volem emfatitzar la seva poca textura, com podrien ser els porus de la pell. Per contra, si el valor és massa alt, correm el risc de produir un resultat molt artificial enfocant només zones molt concretes i limitades, deixant aquestes excessivament ressaltades respecte la resta de zones de la imatge. La figura C conté altre cop els mateix diagrama de les figures anteriors però ara, per uns valors constants del 300% de quantitat i 1 píxel de radi, es veu el resultat de la imatge original sense enfocar (superior esquerra), la imatge enfocada amb un llindar de 0 nivells (superior centre), de 15 nivells (superior dreta), de 30 nivells (inferior esquerra), de 45 nivells (inferior centre) i de 100 nivells (inferior dreta). Fixeu-vos com progressivament deixen de quedar enfocats els límits de separació tonal amb increments de 0, 15, 30, 45 i 60 nivells successivament.

Fins aquí la teoria, però enfocar amb èxit ja és una altra cosa… A continuació explicaré un possible mètode o procediment per intentar fer més fàcil aquesta tasca. La figura D correspon a la imatge que utilitzarem d’exemple, prèvia a l’enfocament. Cliqueu sobre la imatge per visualitza-la amb un 100% de zoom.

Figura D: Imatge de partida no enfocada

Per tal de veure bé els efectes de l’enfocament a la imatge començarem amb els següents valors: quantitat=500%, radi=1 píxel i llindar=0 nivells. La figura E mostra aquests valors d’enfocament sobre la imatge d’exemple. Penseu a clicar sempre sobre la imatge per visualitza-la amb un 100% de zoom i poder apreciar els canvis.

Figura E: quantitat=500%, radi=1 píxel i llindar=0 nivells

Evidentment amb aquests valor l’enfoc és més que excessiu, però ara procedirem a ajustar el llindar. Com que partim d’un valor de llindar de 0 nivells tota la imatge està afectada per l’enfocament i això provoca que les superfícies força llises, com pot ser la paret arrebossada, quedin massa exagerades. Per solucionar-ho començarem a incrementar el valor del llindar fins que l’aparença en aquestes zones sigui del nostre agrad. En aquest cas deixarem el llindar amb un valor de 8 nivells, i el resultat és el que mostra la figura F. Normalment s’acaba amb un valor d’una sola xifra. Un altre cas on podríem fer el mateix seria en imatges on hi aparegui pell de persona que no vulguem emfatitzar els seus porus.

Figura F: quantitat=500%, radi=1 píxel i llindar=8 nivells

A continuació passarem a ajustar el nivell de radi. Es tracta de trobar el valor més elevat amb el qual l’enfocament de la imatge no ressalti amb excés els objectes. Després de jugar amb aquest paràmetre ens quedarem amb un valor de radi de 0,3 per tal d’aconseguir el resultat que ens mostra la figura G. Com més detall tingui la imatge original, més petit resultarà el valor idoni de radi.

Figura G: quantitat=500%, radi=0,8 píxels i llindar=8 nivells

Finalment només ens queda reajustar el valor de quantitat d’enfocament per tal d’aconseguir un resultat d’enfocament del tot natural. En aquest punt ens ajudarà molt activar i desactivar el botó ‘previsualitzar’ de la Màscara d’enfocament ja que normalment un valor correcte de la quantitat d’enfocament ens fa la sensació que no és suficient, però al comparar-ho amb l’estat inicial ens adonem que realment el canvi abans/després és substancial. La figura H mostra el resultat final del procés d’enfocament un cop ajustada la quantitat a un 330%.

Figura H: quantitat=330%, radi=0,8 píxels i llindar=8 nivells

I per acabar podeu veure, a la figura I, la comparació abans/després amb la imatge inicial sense cap tipus d’enfocament i el resultat final després d’haver aplicat uns valors de quantitat=330%, radi=0,3 píxels i llindar=8 nivells a la màscara d’enfocament.

Figura H: comparativa animada abans/després del procés d'enfocament

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris16 comentaris a “Màscara d’enfocament”

  1. […] d’haver vist el funcionament de la Màscara d’enfocament, ara pujarem un graó més i veurem el funcionament d’una eina més avançada com és […]