avatar

What remains: The Life and Work of Sally Mann

El que queda: La vida i l’obra de Sally Mann

Fa temps que coneixia el vídeo i que en volia fer una ressenya, però cal temps per veure’l, ara penso que és bona època, en tenim més i ens caldrà per poder gaudir com cal d’aquest fantàstic documental sobre la vida i l’obra d’aquesta gran fotògrafa americana.

No n’hem parlat de la Sally Mann, com a mínim des de la portada i potser abans hagués estat be fer-ne una petita biografia, però ben mirat potser fins i tot és millor l’opció de veure primer aquest documental que dura 80 minuts i al You Tube, esta dividit en 6 parts.

"Immediate family", Sally MannMann treballa a partir del que te més a prop. Viu en una granja a Virgina, amb el seu marit i els seus tres fills, que han estat sempre part important de les seves imatges. Segurament n’haureu vist de fotografies dels seus fills (com aquesta). Als anys noranta, alguna d’elles va ser titllada de pornogràfica, per un sector catòlic ultra conservador americà, cosa que segurament, fins i tot, la va popularitzar. La revista Time, l’any 2001 la va nomenar la millor fotògrafa nord-americana.

What remains no és nomes un documental sobre la seva obra. És el treball mes gran de la seva vida i  consta de cinc parts diferenciades, on explora la nostra relació amb la mort. La bellesa infantil, el pas del temps, la mort i fins i tot, com el cos es “reciclat” per la pròpia natura. No us dic res més, però algunes imatges del documental son bastant explicites.

Tot aquest treball esta realitzat amb la tècnica del col·lodió humit, que li confereix aquesta mena de màgia intemporal. Veureu la metodologia del seu treball i els materials que utilitza: Càmeres enormes i negatius de vidre també de grans dimensions i potser aquest també és un dels fets pels que desenvolupa el seu treball no gaire lluny de casa, ja veureu perquè…

L’última part del treball son retrats dels seus fills, que són en definitiva “el que queda”…

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris9 comentaris a “What remains: The Life and Work of Sally Mann”

  1. Gracies per aquesta publicació. Soc un fan incondicional de la Sally.

  2. Gràcies a tu Manel, jo també soc una mica fan per dir-ho d’alguna manera, em sembla impressionant el que fa.

    Fa temps que segueixo el que dius a Facebook, (lo del cap de Catellbisbal també, ja que a Vilassar passa el mateix) i crec fas forces coses amb pel.licula oi? Aquí en som uns quants els que anem fent provatures, a veure si ens tens al corrent, que això sempre val la pena…

    • Moltes gracies per el seguiment Pep.
      A propòsit de fotografiar amb pel·licula, efectivament es el que mes m’agrada. Tot i que tinc un parell de càmeres compactes digitals, amb la que millor ho passo es amb una Nikon FM2 y una bona carrega de 35mm. A partir d’aquí faig anar diferents càmeres analògiques sense oblidar un parell de Polaroids, que es un format que m’apassiona.
      Estaré encantat de compartir a “espaifotografic”.
      Una salutació.

  3. Doncs aquesta tarda ho he pogut acabar de veure tot. La meva comprensió de l’anglès és limitada, i la variant americana encara complica més l’assumpte, però a pesar de tot he pogut comprendre força coses. El que més m’ha agradat ha estat el personatge en sí mateix, fins i tot més que la seva obra. Té molta força, i m’ha encantat obrir una finestreta a la seva vida. El seu mètode de treball a mi em sembla d’allò més exòtic.
    Sobre la temàtica de la mort i el declivi etc… les fotos en sí mateixes és curiós perquè si no l’hagués sentida, si no veiés amb quina honestedat viu la seva vida (bé tampoc és que ho sàpiga, però m’ho ha semblat a partir del vídeo, és clar) i fa la seva feina, hauria dit que és de mal gust retratar-ho però en canvi, en el context ho he trobat quasi elegant i tot. En qualsevol cas, hi ha molta substància en aquest reportatge, m’ha semblat definitivament d’allò més interessant, moltes gràcies Pep.
    Us n’adoneu que un fotògraf explica el que l’ànima li demana amb fotografies, i el que en canvi fem la resta és embrutir la xarxa amb 0 i 1 ? ;-)