avatar

Aquest estiu

"Paisatge des del Far" de Miquel Bohigas(Versió A) Aquest estiu he fet dues o tres sortides fotogràfiques per les nostres comarques, res de l’altre món, i he notat que cada vegada faig menys fotografies.

Si vaig a la muntanya, trobo que fotografiar una església romànica que ha estat fotografiada mil vegades no em desperta cap interès. Els insectes, les flors? Mai no aconseguiré fer fotos com les que m’agradaria fer. Els paisatges, veus, encara tenen algun atractiu per a mi, però això de buscar enquadraments originals i rebuscats em comença a anar gros i em fa mandra fins i tot canviar d’objectiu. I no diguem de portar el tres peus!

Ara ve la tardor i els colors ocres i vermellosos ompliran novament els nostres boscos i muntanyes, com cada any. Però aquesta foto ja la tinc!

Si vaig a la ciutat, no m’agrada fer fotos als vianants, o no goso fer-ne, tant-se val. Els desemparats, prefereixo deixar-los tranquils, ja en tenen prou amb la seva desgràcia. I els edificis emblemàtics els tinc tant vistos!

D’altra banda, portes velles i parets, la meva especialitat segons els amics, ja em comencen a cansar, la veritat!

Si de cas, demà podria provar de fer algun bodegó a casa. Però aquest migdia ens hem acabat la síndria i el meló, i al vespre m’he cruspit el darrer préssec. Només queda una pera, i encara una mica macada.  I l’any passat ja en vaig fer unes quantes de peres.

Per acabar-ho d’adobar, al concurs de l’estiu demanen fotos de gent morenassa, i jo detesto anar a la platja. Les festes majors m’avorreixen, i per fer unes fotos del meus peus estirat en una gandula, prefereixo menjar-me la pera, ja veus què et dic!

Aquests dies ha començat el VISA pour l’image a Perpinyà. Només de pensar en el fart de caminar que m’hauré de fer si hi vaig, ja em canso. Ja sé que val molt la pena, que hi ha exposicions molt interessants, que Perpinyà està aquí al costat mateix, tot el que vulguis, però em fa una mandra! I a sobre m’he de posar a escriure un article sobre fotografia. Au home!

"Semàfors" de Miquel Bohigas(Versió B)  Aquest estiu he fet dues o tres sortides fotogràfiques per les nostres comarques, res de l’altre món, i he notat que cada vegada faig menys fotografies.

M’imagino que ara em fixo més amb el què retrato, i si vaig a la muntanya, abans de  fotografiar una església romànica que ha estat fotografiada mil vegades, em pregunto quin detall o quin enquadrament és el més escaient per transmetre l’emoció que em desvetlla. Els insectes, les flors? Malgrat que mai no aconseguiré fer fotos com les que m’agradaria fer, sempre és un al·licient enfrontar-me a les mil possibilitats que m’ofereix la natura.

Els paisatges, continuen tenint un atractiu especial per a mi, i el fet d’haver de cercar enquadraments originals, encara que m’obligui a haver de canviar d’objectiu cada dos per tres i a traginar els tres peus, sempre m’ha motivat. A més, ara arriba la tardor i els colors ocres i vermellosos ompliran novament els nostres boscos i muntanyes, com cada any. Això és impagable!

Quan vaig a la ciutat, tot i que no goso fer fotos als vianants ni als desemparats,  sempre trobo mil i un detalls que puc fotografiar, o situacions inversemblants que bé mereixen de ser copsades.

D’altra banda, portes velles i parets, la meva especialitat segons els amics, sempre tindran un lloc a la meva càmera, no ho dubtis!

I encara queda l’opció de fer bodegons a casa. El mercat és ple a vessar de fruites de tots colors i, malgrat que totes les pomes s’assemblin, cada una té un registre propi, només cal paciència i ganes de trobar-li.

A més al concurs de l’estiu ens donen diverses opcions per presentar les nostres fotos, i si bé no he anat a la platja a fotografiar morenassos i morenasses, ni m’he dedicat a fotografiar cap festa major, sempre tinc l’ocasió de fer una foto sense fer res, que d’això sí que en sé.

Aquests dies ha començat el VISA pour l’image a Perpinyà. Només de pensar en la gran quantitat d’exposicions i de reportatges que hi podré veure, ja m’emociono. I encara tinc la sort de poder escriure un article sobre fotografia! Que bé!

Nota: Tota aquesta tirallonga és per veure si algú s’anima i em comenta alguna foto del bloc, que el tinc verge! O si passa pel meu flickr, que molt criticar-lo, però no em puc estar de mirar cada dia si hi tinc algun comentari nou!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris10 comentaris a “Aquest estiu”

  1. Oh, és que si només hi hagués, la B, quin estrès! Sort que també tenim la A per a descansar una mica! ;-)

  2. Molt bo :-D Em sento molt identificat amb l’opció A.
    I prometo passar-me pel teu blog. Pel Flickr no, que ja me n’he esborrat :-P

  3. La vida del “creatiu” penso que és un pèndul entre les dues opcions, la dels fotògrafs, també… Però els que només entrarien en el qualificatiu de “propietaris d’una càmera” no es deuen plantejar cap d’aquestes opcions, encara que potser sí que ens demanarien alguna cosa semblant a la “nota” final…

  4. He de dir que estic en la fase A, menys en el tema de que estic esperant la tardor amb moltes ganes!!

  5. Jo penso que si no passes per la A t’hauries de preocupar, que vol dir que estas en crisi i darrera sempre ve el canvi (si el canvi es materialitza en canviar de càmera llavors fallu, hauràs de passar-hi un altre vegada per la A jajajA
    Salut!