avatar

Sobre fotografia, el català, EF i tot plegat…

D’una xerrada de terrassa amb cerveseta inclosa, en va sortir el tema: Vivim temps de canvis.

Portada del disc "Crisis, what crisis?", de SupertrampLa paraula crisi sembla que vol dir canvi, sense cap càrrega, a priori, ni positiva ni negativa, però tant si parlem d’economia com de fotografia a la xarxa, sembla que aquest canvi no hagi de ser gaire positiu. Bé, hi ha webs de tota mena, però em refereixo als fòrums concretament, que sembla que passen hores baixes.

Hi ha d’altres webs que no els afecta tant. A vegades m’entretenc mirant blogs de fotògrafs a la recerca d’alguna cosa interessant per a l’article de portada i a diferencia dels fòrums, veig que n’hi ha que tenen molt bona salut. En algun cas, m’hi quedo una estona llegint, fins que finalment m’acabo preguntant-me que hi faig allà, si no parlen d’allò que hi buscava.

El mateix que em passa a mi, que quedo embadalit, deu passar a molta gent, doncs ara estan de moda aquests blogs de fotògrafs que parlen poc de fotografia. Alguns ens posen al corrent de vides de Sants, místics i eremites; d’altres són de científics reconvertits, plens de fórmules i endevinalles; fins i tot ensopego sovint amb el d’un fotògraf que ensenya a fer truites i ofereix solucions domèstiques pels inconvenients de tenir mascotes. Tot plegat molt entretingut i instructiu sinó tingués més coses a fer. Però aquests blogs o d’altres semblants són els que s’enduen bona part del trànsit fotogràfic i per això porto dies capficant-me intentant trobar la fórmula. Ep, que no li trec cap mèrit ni es pas cap crítica a ningú, ans al contrari, que quedi clar.

He arribat a la conclusió de que potser aprendre fotografia ja no és tant interessant ni pràctic com ho era fins ara. Si cada vegada les fotos surten millor i amb menys esforç i aquella frase tant recurrent i temuda: “Fas unes fotos genials… És clar, amb una càmera tant bona, qualsevol…” ha acabat essent veritat. La càmera es tan sofisticada que deixa poc marge per l’error, tant poc, que sembla feta a prova de negats.

I sinó, mireu les últimes càmeres de Nikon, que fan 20 fotografies d’un sol clic i et seleccionen les cinc millors segonsNova sèrie de càmeres Nikon el que elles analitzen prenent en compte les expressions facials, la composició o l’enfocament, fan vídeo Full HD fins a 1.200fps i no se quantes coses més. I no és ciència ficció, és totalment real.

Avui amb quatre conceptes mal apresos en tenim prou i de sobres, de la resta s’en encarreguen les càmeres. La tècnica ens parla només de mancances i la tecnologia ja ho ha superat tot. Si tenim ganes d’aprendre’n o por de quedar malament si anem a una KDD, amb un dissabte de Fotowalk, ho arreglem. Em sembla que està tot dat i beneït i això de la fotografia com ho coneixíem els que varem començar el segle passat (bufff, com sona…) s’acaba.

Ara ja no toca capficar-se a entendre tot de conceptes que de poc ens serviran i potser millor dedicar el temps a voler ser amic de gent amb la que només d’entrar-hi en contacte ja ens fan passar a un nivell més elevat. Són com una mena de Sants moderns, més propers, amb els que s’hi pot xerrar i demanar-los favors sense haver d’anar a posar un ciri a Montserrat.

No endevino si aquesta serà la tendència a partir d’ara, però les visites a EF baixen i pel que sembla no només a EF sinó a tots els fòrums de fotografia, pel que sento dir. Les xarxes socials com sempre o més vives que mai i potser es això el que busca la gent. Potser es que tothom vol estar al dia de tot i es segueixen tants webs que cal fer-ho mitjançant els fils RSS o per Facebook. Jo a més de mirar blogs, també soc al FB o al G+, i em costaria molt trobar coses interessants entre tant de soroll sinó filtrés als que m’envien poemes bucòlic-primaverals i als que em diuen “por favor cuelga esto en tu muro si X…

A d’altres no els hi ha anat tant be com als primers. Aquesta setmana he vist que pleguen veles els de l’Associació Fotozoom de Mallorca. Segons han dit per FB, sembla ser que no veien recompensat l’esforç que hi dedicaven. M’ha dolgut que haguessin de plegar, perquè eren una mica referents, feien tallers de molta qualitat. Ells tenien el handicap d’estar en una illa, nosaltres estem a prop d’un àrea metropolitana amb 3 milions d’habitants… I nosequants milions que parlen català, però la cosa està molt parada. Crisi econòmica o fotogràfica?

I els catalans? A la xarxa també n’hi han, oi?

O dic perquè he vist a les estadístiques d’un fòrum de fotografia d’àmbit espanyol que 1/4 part de la gent que hi participa son catalans. Com pot ser? Si aquesta passada setmana hem sentit per tot arreu, que #twitterencatala havia estat trending tòpic a Espanya, ves per on… A Espanya. I per que serveix això? Doncs no ho se, per que després costa de trobar blogs en català, i no diem de fotografia. Ah, això sí, de blogs en castellà (de pares catalans, com els d’abans) tots els que vulgueu. Deu ser que s’ens queda petit allò de Salses a Guardamar.

Escola en català, ara i sempreDemanem l’escola en català, però al Facebook passa el mateix: catalans amb estelada al balcó opten per escriure en castellà, aixi arriben a més gent. Que bonic que és això de la comunicació! I tant per tant, seguim fòrums de fotografia en castellà. I els que ho fan estan en el seu dret, és clar. Potser està be també buscar-se amics de fora i fer KDDs a Albacete, a Guadalajara o a la capital.

O potser és que els temps de crisis son bons temps per queixar-se… I així els va bé els que demanen “Stop clausulas abusivas a los fotografos” o els de “no por menos” i tantes d’altres… Per que els fotògrafs de casaments també es queixen de que el “cuñao” els hi ha fotut la feina, els reporters de que tothom te mòbil i que els mortals estem per tot arreu; molts es queixen de que hi ha qui treballa més barat que ells i tots els altres de que els hi roben les fotos d’Internet…

Fotògrafs que treballen i guanyen calés també n’hi ha també, es clar, però aquests no piulen. Només xerren els que estan descontents, deu ser això…

Jo també tenia ganes de queixar-me i amb alguna cosa havia d’omplir l’article que em tocava…

…O potser no es només això, potser m’he allargat sabent que no tothom arribarà a llegir aquesta part. La part en que aprofito a demanar-vos que digueu el que penseu, encara que pugui fer mal. Què podem fer entre tots per millorar aquest espai? Reflexionem que és el que no fem bé. Encara costa parlar català a la xarxa o no hem sabut arribar a la gent? Perquè tenim menys visites que l’any passat? Perquè amb articles tan originals, elaborats i documentats (no com aquest) no tenim un grapat de comentaris a cadascun? Perquè costa tant d’escriure al fòrum? Perquè cada cop hi ha menys fotos als concursos o d’altres activitats?

O potser creieu que el model actual està canviant i amb un grup al Facebook en tindríem prou Com podem fer-ho per a engrescar a mes gent? I com podem motivar-nos a nosaltres mateixos i perquè no, recuperar els que hem perdut pel camí?

Perquè no deixeu anar propostes, idees, fets…? Va que no costa tant, a veure si aquest article bull de comentaris i… Al final ens en sortim.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris56 comentaris a “Sobre fotografia, el català, EF i tot plegat…”

  1. Jo tenia problemes per iniciar sessió al fòrum (Android), però ja ho tornaré a provar (em tirava fora cada cop).

    L’altra proposta, què t’han semblat ? Sobretot les trobades sense pretensions, cada 3 mesos ? De veritat que penso que no és una despesa de temps i esforç organitzatiu, sinó més aviat una inversió. Es pot mirar de no trepitjar cursos i tallers, però amb la crisi galopant i la redundància de temàtiques, potser massa tallers i cursos pot ser contraproduent. Bé, això no ho tinc molt estudiat, ho sabreu millor vosaltres. En tot cas, allí estarem ;-) !

    • Jo penso que està molt be intentar organitzar una sortida o quedada o com es vulgui dir, cada tres mesos. Lo dels tallers costa cada cop més… i se’n ha d’anar fent, però potser com dius no cal tant seguits. Per això es volia anar combinant cada cop més amb les trobades tem`tiques, però lo del nu va fallar i ha repercutit en altres coses a fer.

      Potser es podria anar pensant la sortida de tardor, que ja tocaria per finals d’aquest mes o principis de l’altre. Hi havia alguna proposta

  2. Jo no comento mai… però llegeixo un munt EF.

    Com bé comentes, tot està fet, però sobretot hi ha molt de soroll. Aquest soroll crec que ens fa pensar 2 coses: 1.- que està tot fet… hi ha tanta cosa!! I 2.- la gent que es queda en aquest soroll, la majoria, no veu més enllà del soroll… I amb el soroll, no s’hi pot fer gaire.

    Molts es conformen posant fotos al FB, dintre del soroll, fotent una tractament que molts alaven (la mateixa ignorància de com s’ha fet fan que l’alavin) però això sí, tallant pels turmells a la model. O tallant-li els dits de la mà.

    Personalment, entre tant de “soroll”, m’he hagut d’aïllar i deixar de fer fotos, per retrovar-se un mateix. Això sí, per molt aïllat o perdut que un estigui, a ESPAI FOTOGRÀFIC sempre he trobat informació INTERESSANT, sense soroll, ÚTIL, i unes ACTIVITATS (cibernètiques o reals) a les que malauradament no puc assistir o seguir amb la qualitat que voldria.

    Féu coses malament? Sí. Per mi alguna vegada heu posat a massa gent en un taller, per exemple. És la meva opinió, clar.

    Però no per això t”‘enfadis”, Pep. O pensis que el món ha perdut el nord de la fotografia. Que la gent faci el que vulgui, que de moment EF és un referent, en CATALÀ o en etrusc.

    Pd.: Fa un temps tenia la web en català i castellà. Ara, amb intenció d’obrir-la un altre cop, solament en català, i no per reacció a la política, sinó perquè la quantitat de persones usant el CATALÀ és enorme i de qualitat.

  3. hola gent,

    Jo porto molt poc en aquest web. ho vaig trobar de rebot.I el motiu principal pel qual estic aquí – a part de poder adquiri nous coneixements – és el fet què és un portal en català. és a dir, la llengua amb la que visc i em sento més segur.

    Els últims 3 anys, he estat i encara ho sóc, lector del web canonistas.com. Considero que és un lloc on es pot aprendre moltíssim per la quantitat de gent que l’usa.A més, el disseny del web és molt clar i fa que sigui molt senzill navergar-hi.

    Cansat de no poder pensar ni comunicar-me en català, va fer que busques una altra alternativa com la vostra.

    El primer dia que va entrar a EF em vaig emportar una petita decepció. El nas em va dir que era un web mort. no hi veia moviment d’usuaris. tot molt parat.

    Crec, que hauríeu de difondre més el vostre portal, “vendre’l” més per poder arribar a més gent,etc.
    He penjat un parell de fotos al forum. Una foto més de retoc, buscant prespectives diferents, fora del comú,etc. Les crítiques construcives no van abundar. Penso que hi ha gent que hauria de tenir més tacte en aquest sentit. I, saber, que la fotografia del segle 21 va per altres camins, també. Tot forma part del progrés, d’anar avançant, i si la tecnologia ens regala facilitat per treballar, aprofitar-la. I no caure en el parany de què el d’abans era millor, que si …

    Les opinions hauríen de ser objectives i no subjectives quan critiquem una imatge.I he trobat que segons quin tipos de comentaris, poden fer, que molts usuaris no profesionals del ram, estirin enrere i optin per altres vies.

    Per tant, des del meu punt de vista, caldria difondre la proposta EF a més plataformes per poder captar més aficionats a la fotografia. Després, la pròpia inèrcia fa rodar la roda.

    Gràcies.

    • Està bé la idea de vendre més EF, de difondre’l més, és un plantejament molt atractiu, però em temo que és una mica indefinit. Cóm es pot aconseguir aquesta difusió? Quines accions concretes poden ajudar a fer-ho? Quines són aquests plataformes on hauríem d’estar incidint? Això és el que probablement caldria esbrinar. Potser tens alguna idea més clara al respecte.

      Quant a les opinions sobre les fotos, penso que és inevitable que hi hagi una component subjectiva important. Objectivament podem jutjar aspectes tècnics concrets, i no sempre és segur ja que les “incorreccions tècniques” no necessàriament invaliden una foto, però finalment hem de decidir si ens agrada o no: subjectiu 100%. En aquest sentit, afortunadament tots tenim la llibertat (i és bo que així sigui) de que ens agradi una foto o no, independentment de cap a on vagi la fotografia del sXXI. Això no implica caure en cap parany ni creure que “tot temps passat va esser millor”. Tampoc cal creure que el que es fa ara, o es farà demà, anul·la el que es va fer abans. De fet, diria que alguns aficionats cauen en aquest error senzillament per que desconeixen profundament el que s’ha arribat a fer (compte, no insinuo que sigui el teu cas) i creuen que el que fan ells és nou, trencador, innovador, quan potser algú ja va explorar camins semblants fa dècades. Per exemple, podríem parlar de Man Ray, o Kertesz, o Rodchenko, o…

      Personalment, penso que per molt que sembli el contrari potser no hi ha tanta cosa nova en això que dius “fotografia del sXXI”. Potser varia l’embolcall, la presentació, la cosmètica, tot plegat facilitat pels recursos tècnics actuals, però en essència no hi ha tant d’innovador. La trampa és que com que aquests recursos tècnics estan a l’abast de tanta gent, probablement el que pot semblar que és “fora del comú” no ho és gens, sinó tot el contrari: hi ha molta gent fent coses similars, senzillament per que es pot i resulta ben fàcil. Per altra banda, amb això en absolut vull dir que actualment no es facin coses ben vàlides i interessant, per descomptat. Al final, com sempre, cal destriar el gra de la palla. Generalment, el pas del temps s’encarrega d’aquesta feina, de manera eficaç i despietada.