avatar

Les pel·lícules de 126 i 110 de Kodak

Qui més qui menys, tothom recorda quina va ser la seva primera càmera fotogràfica. En general, és un objecte que, tant si encara el conservem com si no, sempre el recordem amb il·lusió, ja que va ser el primer que ens va permetre fer les “nostres” fotografies, sentir-nos una mica “fotògrafs”.

En el meu cas, era una diminuta càmera de plàstic groc, que tenia com a visor un simple marc, també de plàstic, que s’aixecava del cos de la càmera.Pel que fa a la velocitat i l’obertura, oblideu-vos-en! Tot era fix: només una rodeta per a fer avançar la pel·lícula, i un botonet per a activar la molla de l’obturador.

Si us parlo d’això, és perquè aquesta càmera utilitzava un tipus de pel·lícula molt comuna en la fotografia popular, que es venia dins d’un cartutx i que, en el meu cas, la càmera era tan petita que bona part d’aquest cartutx quedava totalment a la vista. Estic parlant de la pel·lícula de 110, un producte tampoc no tant antic, però que avui resta totalment oblidada de la memòria popular fotogràfica. Avui la recordarem, així com la seva germana gran, la pel·lícula de 126.

I començaré, per a respectar el criteri cronològic, per aquesta darrera. Era l’any 1963, i la casa Kodak presentava en societat un nou model de càmera: la famosa Instamatic. Una càmera popular, senzilla, pensada per a un públic més interessat en la fotografia familiar, que no pas en els usos artístics o professionals.

La virtut de la càmera era que reprenia l’ideal de Kodak de posar a disposició dels clients una càmera per a la gent que no volia esbarallar-se amb l’aparell per a poder fer les fotos, i aquesta virtut no requeia sols en la càmera en sí, sinó també en el nou model de pel·lícula que presentava: un negatiu instal·lat dins un cartutx de plàstic, que simplificava totalment l’exercici de posar i treure el rodet i que, a més, no calia ni tan sols que fos rebobinat.

De fet, l’invent no era més que traspassar parts de la càmera (els rodets, el magatzem de la pel·lícula impressionada) a la pròpia pel·lícula, utilitzant materials d’un sol ús. A més, mantenia elements fins a cert punt arcaics, com el paper que acompanya tota la pel·lícula i on hi ha impresa la numeració de les fotografies (i que encara avui podem veure en les pel·lícules de mig format). Tot i això, la proposta fou molt ben rebuda, fins al punt que altres fabricants dissenyaren càmeres per a aquest format, i Kodak arribà a inventar un sistema perquè, mitjançant un dentat del cartutx, les càmeres detectessin la sensibilitat de la pel·lícula.

L’any 1972, finalment, i davant l’èxit d’aquest model, Kodak tragué a la llum una versió reduïda d’aquest format, per a facilitar la producció de càmeres més petites.

Cal tenir en compte que la pel·lícula de 126 tenia una amplada de 35mm, a la que cal sumar-hi els marges del cartutx, mentre que la de 110 en fa 16mm (com a curiositat, cal fer notar que la perforació de les dues pel·lícules se situa només a una banda, i que més o menys correspon a un forat per imatge).

Aquest nou format facilità l’aparició de moltes càmeres gairebé de joguina, i d’unes mides molt reduïdes, més i encara si les comparem amb les de 126. Tot i això, mireu si era popular el model, que se’n feren càmeres rèflex, com la Minolta 110 Zoom SLR o la Pentax Auto 110!

Quina és la situació d’aquestes pel·lícules avui? Senzillament, no se’n fan. Kodak deixà de fer la 126 l’any 2008, i la 110 l’any 1994. Sembla ser que l’actual seducció per les càmeres de joguina i l’èxit de la recuperació de la Polaroid ha portat alguns fotògrafs a preguntar-se per aquests formats, però el cert és que una nova producció és difícil. En tot cas, quedi aquest post com a record dels bons moments viscuts amb aquestes càmeres!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Les pel·lícules de 126 i 110 de Kodak”

  1. I la Pinhole que es podia fer amb aquests carrets? Es feia una capseta de cartró, de la mida de la finestra del negatiu, i s’agafava amb gomes al cartutx, un forat davant.. i ja teniem una fantastica pinhole que podiem revelar com si fos un carret normal, i directament sobre negatiu!!!

  2. Crec que l’Usitu va fer unes proves de pinhole amb un cartutx d’aquests no?

    Em sembla que he tingut càmeres de tots el formats menys d’aquestes, no em van cridar mai l’atenció ;-))

  3. la primera càmera que hi havia per casa era justament una instamatic que feia servir la pel·licula de 126. No fa gaire vaig trobar-la fent neteja per casa dels meus pares i vaig cercar rodets. a Ebay encara es poden trobar algun rodet. aixo si. degut a que no es fabriquen des de 2008, la majoria estan caducats, amb els efectes imprevisibles que això dona.

    seguint amb la cerca, vaig trobar un friki que, a la seva web explicava que ell obria els cartutxus usats i els hi posava pelicula de 35mm. la web es en anglès, però ho acompanya de un video on es pot veure tot el procés i que es faci de seguir.

  4. estava mirant cosetes per la web, i he vist que hi ha una empresa que va anunciar l’any passat la fabricació de rodets 110 en blanc i negre. Per ara encara no han tret res, però sembla que hi estan treballant. Ho podeu veure aquí.