avatar

Només és un assaig

Exposició de Martina BacigalupoDesprés de la reflexió d’en Jordi d’ahir, potser estaria bé que, abans de posar-me a fer l’article, fes un petit assaig!

A veure, dissabte vaig anar a Perpinyà a fer un tomb pel VISA. Cada any em passa el mateix, començo amb bon peu, però després de veure un parell o tres d’exposicions, la resta em sembla que ja les he vist abans. De fet, si faig memòria, no en recordo cap en especial. Quan vaig arribar a casa, l’única exposició que em venia a la memòria era la història d’una dona d’Uganda, una història de resistència silenciosa i admirable, amb unes imatges en blanc i negre que m’atreviria dir que estaven carregades d’una terrible bellesa. Vaig fer una foto del rètol de presentació per no  oblidar el nom de l’autora: Martina Bacigalupo. Després he sabut que l’any passat havia guanyat el Premi Canon de la Dona Fotoperiodista.

Ah sí, a Perpinyà em va sobtar la quantitat de gent amb l’escapulari i la targeta del festival. No sé si als bars i restaurants els fan descompte, però el cert és que la duen penjada tothora. I els visitants que no porten el distintiu penjat del coll, hi porten la càmera, a punt per fer fotos de les fotos, arran de vidre, amb el flaix ben despert!.

Només d’arribar, vam tenir el temps just per assistir, a la caserna Gallieni, a la presentació d’un llibre d’Ernesto Bazán sobre els pagesos de Cuba. En entrar a la sala de projeccions, ja a les fosques,  Bazán estava responent a les preguntes del públic. Després van passar uns quants curts que em van semblar com una mena d’espots publicitaris del llibre, que es podia trobar a la sortida, al polvorí de la FNAC. En aquest petit edifici, amb una calor sufocant, quasi segur que s’hi pot trobar la majoria de llibres de fotografia que ens agradaria tenir a la majoria d’aficionats a la fotografia. Veus, una manera d’assajar, en fotografia, també pot passar per mirar bons llibres de fotografia.

El convent dels Mínims, resulta esgotador. Hi ha tantes exposicions que al final ja no saps quines has visitat i quines no. Sort que de tant en tant hi ha alguna sala refrigerada, on pots respirar tranquil. Bé, respirar tranquil és una manera de parlar, perquè la majoria d’imatges no t’hi deixen gaire de tranquil. Terratrèmols, guerres, tortures, manicomis, violència, misèria, … Ja t’avisen al web del festival: “Les exposicions —reportatges o antologies d’un fotògraf— abracen una gran diversitat de temes: guerra, natura, medi ambient, pobles, religions, fets de societat i grans flagells de la nostra època“.

Malgrat que al convent no hi poden entrar gossos, n’hi vaig veure un, assegut en un cotxet de nen, que em va recordar la foto del gos amb rodes de Doisneau. Ja li vaig fer la foto, però es va girar, atret pel flaix d’un altre reporter i la foto em va quedar moguda, què hi farem!.

Una exposició d’animals aquàtics, posa una nota de color alegre i, ara sí, et permet un respir.  És possible que no passin coses positives i interessants en cap lloc del món, que es mereixin un reportatge, arribes a pensar? Encara hi ha lloc per a una fotografia feliç? Però home, és que VISA no és flickr, precisament!

I acabo aquest assaig amb una reflexió sobre la imatge fotogràfica, i com el nostre cervell treballa per fer-nos veure el que no és. Es tracta d’una coneguda il·lusió òptica creada per Edward H. Adelson.

Il lusio dels escacs per E H Adelson

Diríeu que els quadres A i B tenen el mateix to de gris? La solució, al fòrum.

Bé, i després d’aquest assaig ja puc passar a fer l’article. O, saps què?, ho deixaré per la setmana vinent. Vist el resultat, val més que segueixi assajant.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Només és un assaig”

  1. “…Veus, una manera d’assajar, en fotografia, també pot passar per mirar bons llibres de fotografia…” – Caram, Miquel! M’has llegit el pensament. Ahir encara volia posar-lo més tard en els comentaris de l’article d’en Jordi. Alguns aficionats a la música llegeixen les partitures, jo intento llegir les fotos dels grans mestres. L’espurna de la inspiració saltará un dia de les pàgines d’un bon llibre a una foto meva?

  2. “L’espurna de la inspiració saltarà un dia de les pàgines d’un bon llibre a una foto meva?”
    Jo diria que de les teves fotos ja en surten espurnes que reflecteixen la teva mirada i ens arriben inspirades com si saltessin d’un llibre.

  3. Companys, inspiradors amb les vostres fotos i amb aquests escrits que permeten reflexionar amb una fina ironia. Bona entrada.

    Per cert la resposta a l’enigma aquí o a un altre lloc del Forum ;)

  4. Coneixeu una dita molt comuna entre els músics (sobretot els de jazz): ASSAJAR ÉS DE COVARDS!! jijiji ;-)