avatar

Pep Prats: cròniques des de l’Àfrica (II)

En Pep Prats torna a tenir la possibilitat de saludar-nos i fer-nos arribar, un cop més, un breu relat de la seva aventura a l’Àfrica. Com que no sabem quan podrà enviar-nos la següent o ni tan sols si ho podrà fer, publiquem immediatament el que ens ha fet arribar.

Us deixem doncs en companyia de l’amic Pep Prats, per tal que ens continuï contagiant el seu entusiasme i admiració per l’espectacle de natura salvatge que està vivint a Kenya.

Hola de nou des de Kenia.

Som encara a la Reserva del Masai-Mara, avui Dissabte passem l’ultima nit aquí i demà
d’hora sortim cap a la Reserva del llac Nakuru.

Aquests dies em pogut observar dos “crossings” ( com en diuen aquí ) dels nyus en el riu Mara seguint la seva migració, realment tot un espectacle. Són aquelles coses que tots em vist en els reportatges del 33, però quan ho veus en directe és realment sorprenent. És increïble veure com aquests animals guiats per l’instin, seguint al de davant, és llencen al riu per nadar fins a l’altre riba amb el risc d’ofegar-se o ser devorats per un cocodril. Segurament les fotos no mostren l’espectacularitat del moment, però us puc assegurar que quan ho veus en directe se’t posa la pell de gallina. Aquesta tarda tornarem a anar al riu a veure si trobem algun altre grup de nyus a punt de creuar.

Seguim encara amb moltes pluges i núvols, però ben mirat prefereixo això a la llum tant dura que hi ha quan fa sol. Com que estem tocant a l’equador, el sol surt i es pon molt en vertical, per tant les hores bones de llum de la matinada i del vespre son molt breus.

A part de la pluja no hem tingut cap altre inconvenient, tot està sortint com estava planejat gràcies a la coordinació que fa l’Eulàlia. En total som 4 cotxes i només 3 persones per cotxe, això et dona molta llibertat per poder accedir a ambdós costats del cotxe. L’Oriol es va alternant per estar amb tots, de manera que cada dos dies el tens al teu costat en un dels safaris (matí o tarda) per consultar i comentar el que et convingui, un autèntic luxe. També hi ha les xerrades que ens fa cada vespre.

GuepardAhir va ser un dia molt intens i vam tenir molta fortuna. Al matí varem poder observar una lleona i un guepard amb els seus cadells. I per la tarda varem tenir la sort que els guies localitzessin un lleopard i aquest si que el vam veure de ben a prop. La llàstima és que sempre que aconsegueixes veure aquest felí es cap al tard i les condicions de llum són molt dolentes. Aquestes fotos però me les guardo per una altre ocasió.

Us deixo amb el consell de l’Oriol.

El consell de l’Oriol Alamany: paciència

En certs aspectes, la societat moderna ha convertit els safaris a l’Àfrica Oriental en un producte de ràpid consum. Les agencies ho tenen tot organitzat, els lodges ofereixen self-service amb menjars per a tots els gustos, i els game-drives poden prendre el tarannà del Fast-food: es troben uns lleons, es fan quatre fotografies i es surt disparat a buscar altres coses. Uns altres lleons, potser, la qual cosa no deixa de ser paradoxal.

Molts viatgers estressats pel seu ritme de vida habitual no es relaxen el suficient o no tenen la paciència necessària per a aquesta disciplina fotogràfica. Per tal d’aconseguir unes imatges que valguin la pena, l’aficionat a la fotografia ha de dedicar-hi temps, un element sovint més important que un equip costós o un teleobjectiu potent. No tots podem dedicar mesos a treballar a consciencia un parc o a una espècie com fan els fotògrafs professionals que treballen per a National Geographic o altres publicacions.

Però si que podem dedicar una estona a que aquella gacel.la adopti una postura millor o esperar una hora a que un adormit lleopard decideixi moure’s fer alguna cosa interessant o una manada de nyus es decideixi a creuar el riu en la seva migració anual.

O sigui que si tens la sort de poder fer algun safari per a fotografiar animals, relaxat, tingues paciència i deixa’t embolcallar pel pausat ritme de la natura africana. Les teves fotografies seran molt més interessants.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Pep Prats: cròniques des de l’Àfrica (II)”

  1. Hola nois, … ja fa uns dies que he tornat d’Àfrica, però problemes de panxa un cop arribat a casa ( per sort no quan era a Kenia), m’han deixat uns quants dies for de joc.
    Estic encara seleccionant fotos i revelant una petita selecció. A mida que pugui aniré penjant coses en el fòrum.
    Els darrers dies ens va ser impossible aconseguir connexió a internet i la darrera crònica l’he preparat des de casa, … la propera setmana la podreu veure en portada.
    Espero que amb les cròniques publicades us hagi pogut transmetre, encara que sigui una mica, les bones vibracions que he tingut aquests 15 dies, i us agraeixo els comentaris i el temps que m’heu dedicat.

  2. Osti Pep, ja et trobàvem a faltar, i pensàvem que t’havies quedat allà… ;-)