avatar

Pep Prats: cròniques des de l’Àfrica (III)

Arribem a la darrera entrega de les cròniques africanes del nostre intrèpid aventurer, en Pep Prats. Podem dir que ha tornat a casa sa i estalvi, encara trasbalsat per les experiències viscudes i entusiasmat per les escenes de natura en el seu més pur estat que ha pogut contemplar i fotografiar.

Com que és home de paraula, formal i complidor com n’hi han pocs, en Prats ens brinda aquest darrer relat, com sempre acompanyat d’un interessant consell de l’Oriol Alamany, per fer la cloenda de la sèrie que ens ha permès, si més no amb la imaginació, viatjar amb ell a Kenya.

Hola companys,

Us envio la darrera crònica, ara ja des de casa. Des de l’última vegada que us vaig escriure hem visitat la reserva de Nakuru i Samburu. Nakuru és una reserva petita creada al voltant del llac del mateix nom que està a 2.100m sobre el nivell del mar. Està al centre del país, a tocar de zones poblades. Es una àrea amb molta més vegetació de tot el que hem vist i la fauna també ve condicionada per el llac. El plat fort d’aquesta reserva son les grans poblacions de flamencs i pelicans, però al voltant del llac també hi hem pogut observar lleons, lleopards, girafes, búfals i el rinoceront blanc, que aquí te una gran població.

Per últim hem estat a la Reserva de Samburu, més cap al nord, relativament a prop de la frontera amb Etiòpia. Es tracta d’una zona de sabana semi-desèrtica, molt diferent de les esplendoroses planes del Masai Mara. Malgrat ser una àrea amb una pluviometria molt baixa, sobre tot pel que fa a aquesta època de l’any, curiosament també ens hi va ploure! A Samburu la densitat d’animals és molt més baixa però degut a l’extrema aridesa es concentren al voltant del riu Ewaso Ng’iro, cosa que fa que no sigui difícil localitzar els animals. Aquí a més de lleons, lleopard, guepards, elefants, etc, hem pogut observar alguns antílops diferents com l’òrix, el gerenuc (gacel·la girafa), el dic-dic, la zebra de Greby, l’estruç etíop i també la girafa reticulada, amb un estampat diferent de la que havíem vist fins ara.

Un cop a casa arriba el moment de posar-se a ordenar les fotografies. Per sort diàriament ja dedicava temps a fer una tria i esborrar una part. Finalment m’he quedat amb 2.700 fotos, que deu ser una quarta part de les que he fet.

Arribo a casa amb un molt bon regust d’aquest taller, tant per l’organització com per la companyia i les experiències viscudes. Tinc imatges en el record que espero trigaré a esborrar, com són els cadells de lleons, els de guepard, la baralla de girafes, les 3 observacions de lleopard amb la cacera del dic-dic, el grup d’elefants bevent al riu, la girafa devorada per els cocodrils o els licaons, un cànid del que només en queda 3.000 individus i en vam tenir la sort de poder observar un grup d’onze anant de cacera. Uns dels moments que també em costarà oblidar són les estones de tertúlies i cervesa després de cada safari.

Tinc moltes fotos que us voldria ensenyar, però ho aniré fent de mica en mica en els fòrums. Aquí us mostro una sèrie que malgrat ser de diferents espècies totes tenen una cosa en comú.

Us deixo amb el consell de l’Oriol.

El consell de l’Oriol: Òptiques

Sovint em pregunten quina òptica seria la més adequada per a un safari a l’Àfrica. Els objectius més versàtils són els zoom teleobjectiu de la gama 80-100mm a 400mm (Canon, Nikon, Sigma). Són òptiques lleugeres i relativament assequibles, tot i que poc lluminoses (f:5.6) per a fotografiar de matinada o als vespres. Fins hi tot amb un 70-300mm muntat en una rèflex de factor 1,5X també ens en podrem sortir força bé.

Els cars i voluminosos 500mm f:4 proporcionen més lluminositat i una qualitat extremadament elevada, que permet l’ús de teleconvertidors sense recança. Però de tant en tant ens trobarem amb que si l’animal s’apropa sobtadament no hi ha la possibilitat de canviar l’enquadrament que resulta massa tancat (oi Pep?).

El somni de tots els safaristes és el zoom 200-400 mm f:4 de Nikon, al qual s’ajuntarà aviat el model similar de Canon. Qualitat i versatilitat extremes, tot i que no a l’abast de totes les butxaques!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris9 comentaris a “Pep Prats: cròniques des de l’Àfrica (III)”

  1. Excel·lent Pep! El recull de fotos em fa una sensació molt concreta de “natura”, d’estar observant quelcom verge i salvatge, em sembla que has aconseguit impregnar-ho a les fotos.

  2. Aquestes maternitats són una joia! A veure quan ens ofereixes una exposició de les 2700 millors fotografies d’aquest safari.

  3. Déu n’hi do quina aventura Pep! Gràcies per compartir aquestes imatges de gran qualitat i també la crònica de la teva experiència personal.

  4. Hola Pep, una bona selecció de pares i mares amb nens! Algunes d’elles no les vaig poder veure durant el taller.

  5. Molt bo i al mateix temps didàctic recull d’imatges que ens mostra la “maternitat salvatge”. Per molts anys en puguis moltes mes !