avatar

Píxels transparents

Figura A: tres captures on només varia la posició dels personatgesImaginem-nos una escena concorreguda on no para de passejar-s’hi gent i en la qual és difícil aconseguir el nostre propòsit de deixar-la sense cap persona, totalment deserta. Podem aconseguir aquest repte de la següent manera.

He construït un “bodegó-paisatge” pel qual s’hi mouen uns quants barrufets… Utilitzant un trespeus, i sense variar l’enfocament ni cap altre paràmetre de la càmera, he fet les tres captures que es mostren a la figura A de tal manera que els personatges no repeteixen mai emplaçament. Evidentment, en funció del número de subjectes i de la intensitat del seu moviment s’haurien de fer més o menys fotos.

Seguidament amb Photoshop anem a Archivo > Secuencias de comandos > Cargar archivos en pila… A continuació cliquem a Explorar… seleccionem les fotos en qüestió i acceptem amb OK. Es crea un arxiu que conté les tres fotos en tres capes diferents. Les seleccionem totes i les convertim en un objecte intel·ligent anant a Capa > Objetos inteligentes > Convertir en objeto inteligente. Aquest pas el podíem haver agilitzat seleccionant el quadradet Crear objeto inteligente después de cargarFigura B: resultat només amb les parts immòbils de l'escena capas que apareix a la part inferior del quadre de diàleg Cargar archivos en pila… I finalment només ens resta anar a Capa > Objetos inteligentes > Modo de apilamiento > Mediana. Amb això obtenim, tal com mostra la figura B, tota l’escena lliure de qualsevol element mòbil. Els píxels de cada barrufet s’han tornat “transparents”!

Aquest efecte s’ha batejat en algunes ocasions com Efecte Amenàbar en homenatge a la pel·lícula “Abre los ojos” d’aquest director de cine. I en Guillermo Luijk fins i tot ha desenvolupat el seu propi programa que ens resol aquesta mateixa problemàtica.

Però la cosa no acaba aquí perquè aquest mètode també té una altra aplicació. Seguint el mateix procediment podem disminuir el soroll digital de les nostres imatges. Quan apareix el soroll digital a les fotos, aquest ho fa responent a un patró totalment aleatori. Dit d’una altra manera, els “píxels que presenten soroll” ocuparan diferents posicions en les repetidesFigura C: el soroll digital segueix un patró diferent per cada una de les 6 captures captures que podem fer d’una mateixa escena. Per tant, si fem un símil entre els barrufets anteriors i els “píxels que presenten soroll”, la problemàtica és exactament la mateixa. Però a l’haver-hi més elements mòbils (els píxels amb soroll) es recomanable fer més de tres fotos per augmentar l’efectivitat del mètode. La figura C mostra sis captures consecutives d’un mateix subjecte. Totes aquestes sis imatges presenta soroll digital però cadascuna seguint un patró diferent.

Després d’aplicar els mateixos passos anteriors amb aquestes sis fotos aconseguim una millora clara en la disminució del soroll digital. La figura D està partida mostrant una de les sis captures (esquerra) i el resultat final de la fusió de les sis fotos (dreta).

Figura D: una de les sis captures (esquerra) i el resultat final de la fusió de les sis fotos (dreta)

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Píxels transparents”

  1. M’ha faltat temps per anar a probar això en les meves fotografies aquelles dels nuvis i els fotògrafs que se’m van colar al paisatge. Ho he probat amb dues que vaig fer sense moure el trípode i els “intrusos” s’han volatitzat una mica, ara són fantasmes, jeje. Ho probarem fotografiant expressament a tal efecte.

  2. Molt bon article Eduard, molt entenedor i ben il·lustrat.