avatar

Pa negre, el Facebook i la Scarlett

No m’agradaria que parlant de l’article de dilluns passat, en sortís un de massa auto-referent, com els programes del cor de Tele5 o algun dels blogs que anomenava, però volia parlar-ne, ja que certament va fer efecte i va propiciar que molta gent participés i opinés.

No per veure-hi conclusions definitives, però sempre va be remoure una miqueta per acabar de treure’n el suc. Es van fer moltes aportacions i algunes amb ganes de trobar-hi nous camins. Segur que la conversa donarà els seus fruits i tard o d’hora alguna cosa canviarà per a millor.

A títol personal i fent una mica d’autocrítica diré que penso que a EF tendim a teoritzar massa i en canvi en proporció hi ha poques fotografies. Potser hauríem d’intentar invertir aquesta tendència. Imagino que aquesta constant teorització és al que es referia la Susss amb lo dels saberuts. EF s’ha anat fent així amb el temps, amb les aportacions dels que hi participem. Ara, havent passat el temps, potser el que cal és només buscar un model diferent on s’hi puguin veure més fotografies, que és el que en definitiva ens hauria d’agradar més.

De tota manera els articles de portada, sobretots si son d’opinió, i perdoneu que em contradigui, són més aviat per teoritzar que per altra cosa. Sempre va be que la gent digui la seva i aquests articles, a la vista dels resultats, son els que més motiven a la gent a comentar.

Pa NegrePer això avui volia continuar de manera semblant, però en contes d’explicar la meva opinió, m’agradaria proposar-vos uns temes que venen arrel de l’article de l’altre dia. Però per no fer-me pesat, i si vosaltres completeu aquest article amb la vostre opinió? Que us sembla?

Parlàvem del català, d’alguns blogs de fotògrafs que parlen d’ells i no de fotografia, de càmeres que ho fan tot i de que em semblava que estàvem presenciant un canvi.

Per una banda el tema del català ha estat noticia destacada aquesta setmana amb l’elecció de Pa Negre com a pel·licula que representarà a Espanya (o al cinema espanyol) als Oscar. El que em sorprèn es que ni El Mundo, ni Intereconomia hi estiguin en contra i això no se si és bo, dolent o algun símptoma d’alguna cosa que ara mateix se’m escapa. Altra cosa són els comentaris a la noticia.

Les fotos de FacebookUn altre tema amb que he topat aquesta setmana, és la quantitat de fotografies que es fan i es mouen avui en dia. Heu vist aquest gràfic sobre la quantitat ingent de fotografies que estan dipositades a FacebooK? El quadrat gran és el nombre de fotos de FB, els altres que venen tot seguit (mooooooolt més petits) son Flickr, Instagram i el més petit de tots, gairebé imperceptible, és el fons de la Biblioteca del Congrés de EEUU, que fins fa poc era com una cosa inabastable. Diuen que FB te 10.000 vegades més fotos que aquesta cosa fins ara inabastable, ni més ni menys que 140.000 milions de fotografies. No cal dir que entre elles n’hi deu haver de qualitat…

Berto Romero a lo ScarlettUn altre tema dels que s’en ha parlat i que seguirà donant per a fer pàgines i més pàgines i per fer-ne fotos també, és el cas de l’actriu Scarlett Johansson. El coneixeu? resulta que a l’actriu, segons em va semblar entendre, li van pispar el mòbil i es veu que la noia, aficionada a fer-se fotografies en la intimitat, en tenia algunes de ben guardades a l’aparell. El lladre, o qui sigui, ha anat deixant anar poc a poc alguna d’aquestes fotografies per Internet.

Però el més curiós be ara: Un noi de brasil va obrir una web, no se si per solidaritzar-se amb l’afectada o per algun altre motiu menys altruista i on tothom hi pot enviar fotografies imitant la pose i “bon gust” de la fotografia inicial.

Un dels primers a participar-hi dieuen que va ser en Berto Romero, hi ha coses en les que ningú ens fa ombra… Es veu que a nascut una nova corrent fotogràfica, és diu scarlettjohanssoning, ja està tot dit… Si voleu participar no costa pas gaire, tots en tenim un… de cul.

I aquesta setmana que ho veia més clar…

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Pa negre, el Facebook i la Scarlett”

  1. Només una pregunta gens malintencionada… Sembla que enfrontis la teorització i la quantitat de fotografies… Una cosa, penso, és la teorització genèrica (cultura general) i l’altra la teorització sobre les “”poques”” fotografies que es comparteixen.

    En tot cas, si volem més fotos i menys teoria ja podem pensar en anomenar-nos “EspaiEFlicker” o “EspaiEFacebook”, no? Ja sé que més de cinc persones em podeu dir que l’ideal és l’equilibri de tot, que una cosa no treu l’altra però és que jo, cada vegada més, sóc de menjar poc i pair bé.

    La quantitat de fotografies ens podria fer sortir en les gràfiques que ens ensenyes però la qualitat dels comentaris i el nivell de les “”teoritzacions” ens porta a la fidelització dels usuaris d’EF… Com en Tele5, i totes les cadenes del món, no hauríem de valorar la “nostra” repercussió a partir de la participació de la gent, si no a partir de la gent que “ens mira”…

  2. Jo penso que l’aspecte de teoria s’ha basat nomes en la part purament tècnica, mecànica -no nomes a ef, en general a tot el mundillu fotografic-. Molt poc es “teoritza” sobre coses mes intimes i que em sembla que poden ser el nus de una obra fotogràfica, coses com les motivacions verdaderes, actituds mentals, estratègies per estar en un bon estat “expressiu” o “introvertit” com per fer imatges que ho reflecteixin. Ensenyar imatges perquè si sospito que es el fonament de la crisi actual doncs justament estem saturats de imatges. (i de teories tècniques potser també i sinó ja estan superades per la oferta de maquinaria actual)

    • Estic bàsicament d’acord amb el que dius. Però els estimuls, o les motivacions, més intimes, penso que és una feina molt personal que podria a tenir poques coses a veure en “només fotografia” però si molt a veure en comunicació i capacitat d’expressió… Serveix molt llegir les motivacions dels grans “expressadors” siguin de la branca artística que siguin. En tot cas, moltes coses que he llegit sobre motivacions fotogràfiques no són massa diferents dels anomenats llibres “d’autoajuda” que que ha proliferat molt… Potser és el que hem dit altres vegades: si només volem fer fotografies la mateixa fotografia ens dona respostes. En canvi, si volem anar una mica més enllà, les respostes les hem de buscar en altres llocs, a més a més…

  3. Deia que tendim a teoritzar massa i en canvi… hi ha poca foto, be, deia que penso que tendim a fer-ho, no vol dir que sigui veritat, es només una impressió meva. Lo de que hi ha poca foto, aquests dies semble que se’n vegin més, lo de la teorització (em sembla) queda confirmat, jejeje…

    Jo no crec que perquè hi hagin mes fotos (en proporció a la teoria, que no dic que hagi de baixar) no crec que s’hagi de convertir en res que no vulguem, ni Flickr ni res semblant. Només em sembla que n’hi hauria d’haver més i que seria bo.

  4. Em va semblar que provocaria una mica de debat aquest article.

    No pretenia que es parlés de teòrica vs fotos, sinó dels temes que proposava i que em van semblar curiosos, sobretot la quantitat brutal de fotos que hi ha pel mon i també del tema de seguretat/intimitat a nivell de drets individuals i en canvi per qualsevol cosa ensenyem el cul. Però ja veig que no a quallat gaire aquest article.