Aquest dies, la gent d’Adobe celebra a Los Angeles el MAX 2011 Sneak Peeks, un gran esdeveniment en el que exposa els avenços tecnològics que en el futur s’aplicaran als seus productes, incorporats com a noves funcions o millores de les ja existents.
Evidentment, la intenció de tot plegat és difondre les bonances i virtuts dels seus productes i fer dentetes als usuaris dels seus programes, per tal que esperin amb ànsia canina les properes versions.
De tot el que es mostra al MAX 2011 Sneak Peeks, imagino que a nosaltres el que més gràcia ens pot fer és el relacionat amb Photoshop, no cal pensar-hi gaire. Per això precisament vull que enfoqueu la vostra atenció (és un mal acudit) sobre una nova tecnologia que resulta força espectacular: el filtre image debluring, que posats a traduir barroerament i sense miraments, seria quelcom similar a des-desenfocament d’imatge.
Dit així, la cosa potser no queda prou clara, ens caldria una mica més de definició (i vinga acudits). Però tampoc cal treballar per gust, que és cansar-se sense ganes: podem veure el vídeo d’Adobe TV en el que es demostra perfectament com funciona l’invent.
Ja ho veieu, el filtre analitza la imatge per tal de determinar la trajectòria erràtica que va seguir la càmera en fer la foto moguda. Llavors, l’aplica per corregir la imatge i recuperar el focus i el detall original. Quasi que podríem cridar allò de “milagro, milagro!”, oi?
En qualsevol cas, no us esvereu. Les invencions que es mostren al Adobe MAX no tenen data d’incorporació als productes comercials. De fet, molts són experiments que poden derivar en altres aplicacions o senzillament morir de fred.
Ara jo em pregunto: si les nostres càmeres ja mesuren la llum a la perfecció, s’adapten al color de la llum, apliquen efectes i filtres, ara hi afegim el image debluring i a més la possibilitat de variar el punt d’enfocament després d’haver disparat (per exemple amb la càmera Lytro, que ja es pot reservar), què més ens caldria per fer una bona foto? Jo crec que absolutament res més tot. Vosaltres, que en penseu?
.jpg)
Bicimann
dimarts , 18 d'octubre de 2011 a les 8:46
Tot lo que tecnologicament es possible realitzar i tingui una aplicació comercial, que pugui generar uns guanys económics, es portara a terme. L’aplicacio d’aquesta eina depen de la seva utilitat. En aquest cas la veig més aviat en el camp cientific, policial, militar. Crec que presentan una solució per un problema quasi inexistent entre els aficionats. O a lo millor generen ara un enconada discussió en el nostre ambit sobre la imprescindible necessitat d’aquest software.
Quim Dasquens
dimarts , 18 d'octubre de 2011 a les 8:53
Com vaig llegir en algun lloc…amb aquests aparells és normal que surtin bones imatges, caram, respongué el fotògraf, vostè, senyor escriptor amb aquest ordinador d’última generació els fantàstics llibres que escriu li deuen sortir sols!…
artemi
dimarts , 18 d'octubre de 2011 a les 9:15
Ben vist Quim. Jo com les mans ja em tremolen, tinc un munt de fotos esperant l’artilugi. Je,je… Ara seriosament, ja fa temps que m’he plantat
José-Angel
dimarts , 18 d'octubre de 2011 a les 9:58
Vaja, vaja, aquest “invent” va a complicar el meu problema d’espai en discos. Si ara elimino les fotos mogudes i les molt trepidades, ara hauré de guardar totes !!!!! Buffffff
noxeus
dimecres, 19 d'octubre de 2011 a les 8:03
Donat que el Joan acaba l’article preguntant que pensem, jo diré que el primer que em ve a la ment és que això de fer fotos s’està convertint en quelcom cada vegada mes deshumanitzat i asèptic. Avorreix. M’estan entrant les ganes de “baixar-me del carro” i quedar-me amb criteris que ja formen part de la història. O com suggereix Joan Trujillo en un comentari en el FB, una solució en contra d’aquesta sensació està a anar contra corrent.
Joan López
dimecres, 19 d'octubre de 2011 a les 10:09
Estic ben d’acord amb tu. Si tot t’ho donen fet, on està l’emoció? Si una fotografia no és el resultat d’un procés d’aprenentatge, d’ensinistrament, d’esforç per evolucionar, quina gràcia té?
Al final, tot plegat es tractarà de triar si volem pujar la muntanya per les escales mecàniques o caminant. A dalt, la vista és la mateixa per tothom, però l’experiència és ben diferent segons com haguem pujat.
noxeus
dimecres, 19 d'octubre de 2011 a les 17:42
I deixa’m afegir que crec que la fotografia és un viatge, on l’important no és el punt d’arribada, sinó el fet de moure’s cap a algun costat. Una autèntica pena si vas muntat en un carretó i a més el condueix un altre.
Xavi Heredia
divendres, 21 d'octubre de 2011 a les 18:59
Hola, bon article, i bones reflexions pero, enllaçant amb la part final… què té a veure això amb la bona fotografia?… afortunadament!! perquè, que aborrit si tot es limités a fer fotos sense trepidació, no?
Una abraçada a tothom.
x.