avatar

Com la vaig fer?

N’estic segur, us ha passat. Veure una foto, i preguntar-vos: com l’ha feta? I no em refereixo a la velocitat o l’obertura, o a Nikon o Canon, no. Més aviat és una pregunta sobre l’art, la tècnica, el bon ull de l’artista. És una pregunta sovint retòrica, que finalment ens remet a l’admiració per l’obra. I podem dir-nos “com l’ha feta?”, però sovint ho expressarem, més exactament, dient “com s’ho ha fet?”.

Per a resoldre aquests dubtes, la gent de Quesabesde.com va obrir fa un temps el bloc Cómo la hice, on cada setmana hi publiquen diverses fotos, amb l’explicació que els donà l’autor a la pregunta sobre com la va fer. Les fotos, o bé les han buscat ells mateixos (comenten que el Flickr és un dels seus llocs preferits on trobar-les), o bé són recomanacions dels lectors, que els fan arribar enllaços a imatges de la xarxa que els han fet sortir la pregunta màgica.

De fotos, n’hi ha de tots tipus: periodístiques, de paisatge, d’estudi, i no fan distinció segons si l’autor és una patum o no. De fet, la major part de les fotos no són de patums. Però podriem ser-ho.

Aprofitant que els textos estan llicenciats sota Creative Commons, en reproduïrem aquí un, com a exemple. És l’explicació de la foto que acompanya aquest article, del fotògraf Gabriel Sanz i que porta per títol “Caliente”. Tot plegat ho trobareu aquí.

“Antes de  realizar cualquier fotografía de este tipo suelo desarrollar la idea sobre papel, con un boceto o esquema realizado a lapicero. Esto me ayuda bastante a la hora de planificar el set y la iluminación. Lo que más tiempo me llevó en esta fotografía es encontrar el grifo que quería. Los actuales de bronce se parecen bien poco a este o las réplicas son más caras. En el set el grifo está en la posición opuesta a la que se ve en la fotografía, es decir la boca apunta hacia arriba. Está montado en un cartón oscuro rígido al que se le ha frotado un poco la cara visible para que coja un poco de textura. En la otra cara del cartón hay un latiguillo flexible enroscado al grifo para poder soplar por ahí el humo. Tanto en la base como en la parte superior coloqué dos cartulinas blancas y mate para que reflejaran un poco de luz y evitar zonas oscuras que se confundan con el fondo, que es una cartulina negra. Para iluminarlo usé un único flash en posición horizontal sobre un trípode proyectando la luz directamente, y de forma lateral, sobre la zona del humo. El set estaba montado en una habitación pequeña a oscuras por lo que no es posible hacer más de dos o tres disparos seguidos sin airear. El disparo retardado me ayudó bastante, ya que con los pitidos previos te da tiempo a introducir el humo”.

Si voleu veure’n i llegir-ne més, ho trobareu a Cómo la hice. Ah, i digueu-li a en Desdedins que faci una ullada a aquesta foto, que em sembla que li ha sortit un imitador…

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Com la vaig fer?”

  1. M’ha fet pensar en alguns programes de TV que explicaven alguns trucs mítics de màgia!
    Sempre és interessant analitzar com s’han fet les imatges.
    Gràcies Jordi!