avatar

Consell per a joves fotògrafs inquiets

Aquesta tarda un jove m’ha demanat consell per comprar-se una càmera. Es veu que ha fet un raconet  i vol una càmera que també filmi en format 1080p HD, m’ha dit. Tenia pensat comprar-se una réflex, però li he ben desaconsellat. Tenint en compte que només té una dotzena d’anys, li he dit que més valdria que ara es comprés una compacta i que més endavant, d’aquí cinc o sis anys, si encara té el cuc de la fotografia, es faci amb l’aparell que en aquells moments estigui a l’ús. No sé si serà un model evolucionat de la Lytro que està a punt de sortir, o algun altre invent que encara no podem endevinar. Però segur que d’aquí cinc anys, li he dit, “trobaràs que les  càmeres actuals seran una antigalla”.

D’altra banda, diuen que el futur és negre. Mentre no arriba, i per anar-m’hi acostumant, m’he capficat en la part més fosca del passat: la cambra obscura. Si la paraula fotografia comença amb foto, quina millor manera de començar que aprenent bé el comportament de la llum. Més endavant, ja arribarà el moment d’atrapar la segona part de la paraula.

Per això he pensat que podria començar amb una càmera estenopeica ben senzilla. Aquests dibuixos animats expliquen molt bé com fer-ne una. I si no ens en sortim sempre serem a temps de comprar-ne una.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Disculpeu el meu atreviment en parlar-vos d’una tècnica que fins fa pocs dies m’era pràcticament desconeguda. Coneixia una mica la teoria i la història de la fotografia estenopeica i havia descobert que avui dia encara hi ha qui la pràctica. Però fins ara, no havia tingut ni la idea ni la necessitat de posar-la en pràctica.

Com que aquí a EspaiFotografic hi ha gent prou experta en el tema, em guardaré prou de donar consells o explicacions sobre aquesta tècnica. Només deixeu-me dir que aquests dies, per entrenar-me, m’he “fabricat” una pinhole digital molt casolana: simplement, he agafat una tapa del cos de la càmera i li he fet un forat al mig amb una barrina. Per la part de dins hi he posat un paper d’alumini tapant el forat i l’he enganxat a la tapa amb cinta adhesiva. Després, amb una agulla de cap ben fina he fet un foradet al full d’alumini, just al centre d’on hi havia el forat de la tapa.

Amb aquest sistema primari i una mica barroer no he pogut fer cap foto extraordinària, però he passat una estona ben entretinguda, us ho asseguro. Tot és aproximat i a ull és clar, i en funció del diàmetre del foradet la imatge sortirà més o menys nítida, però sempre amb resultats força sorprenents. Si més no, m’ha fet adonar de la quantitat de petites taques que hi ha al sensor de la càmera!

Evidentment, com que la tècnica és antiga, exigeix temps d’exposició com els d’abans, de l’ordre de 20 a 30 segons, temps que es pot reduir una mica jugant amb la sensibilitat del sensor.  Pels que tingueu ganes d’aprofundir en aquesta tècnica, tan antiga o més que la fotografia, trobareu molta informació a internet. Us recomano el web d’en Joan Porredon, a qui des d’aquí li agraeixo haver-me re-descobert aquesta tècnica.

Aquest estiu, la revista Square, una revista virtual que només publica fotos en format quadrat (“Un quadrat és gairebé rodó, com un ull” – C.Dillinger), juntament amb la casa Stenoflex van organitzar un concurs de fotografia estenopeica. Les fotos dels vuit guanyadors les van publicar en aquest número extraordinari de la revista.

Un cop hagueu mirat aquest número extraordinari, no us perdeu la resta de números de la revista Square.

Solarigrafia per Justin QuinnellTornant a la fotografia estenopeica, què us sembla aquesta foto del recorregut del sol al llarg de tres mesos, que és el temps que va durar l’exposició?. La foto la va fer Justin Quinnell, suposo que després de beure’s una llauna de cervesa, que va aprofitar per convertir-la en una càmera estenopeica. La silueta que es veu al fons és l’escultura l’Àngel del Nord, una escultura d’acer de 20 metres d’alçada instal·lada a Gateshead, al nord d’Anglaterra.

D’aquest tipus de fotografia estenopeica s’en diu solarigrafia, i registra les traces del sol al llarg de l’any.

Ja veieu com són les coses, mentre n’hi ha que no paren fins a tenir el darrer model de càmera, hi ha qui es conforma amb una llauna de cervesa buida!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Consell per a joves fotògrafs inquiets”

  1. Gràcies companys, jo també us estimo!
    Però que consti que el millor de tot és el títol!