avatar

Els Pinyol, fotògrafs de Sant Andreu

A voltes, les coses passen per una estranya casualitat. I si no, fixeu-vos: aquest juliol proppassat, Lourdes Pinyol, veïna de Sant Andreu del Palomar, va penjar al Facebook unes fotos que havia trobat remenant entre coses del seu pare, Armand Pinyol (1921-1997). Eren fotos curioses, de quan la vila de Sant Andreu era encara un nucli semirural, als afores de Barcelona. Les va digitalitzar ella mateixa, amb un escànner domèstic. Com que a la xarxa tot corre i es fa córrer, el bloc L’opinió Andreuenca se’n va fer ressò, i de resultes d’això el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’hi va interessar, i va posar-se en contacte amb l’hereva Pinyol. Resultat? Es va descobrir un dels fons d’imatges més importants d’aquesta vila, i una breu nissaga de fotògrafs, els Pinyol, que aporten un nou testimoniatge a la història andreuenca.

Els autors de les imatges foren Armand Pinyol, que ja hem esmentat, i el seu pare, Andreu Pinyol (1890-1952). De fet, les imatges més espectaculars són les d’aquest darrer, tant pel contingut, més allunyat en el temps, com per l’especial bon art que tingué al fer-les, defugint la mirada tòpica. A més, cobrí esdeveniments de gran pes històric per a la població, com l’enterrament multitudinari de l’escriptor i dramaturg Ignasi Iglésias.

Les imatges del fons Pinyol, custodiat i redigitalitzat (amb eines de major qualitat) pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, ens mostren vistes del poble, amb la inconfusible silueta de la parròquia, el pas del Rec Comtal pel municipi, els edificis cremats durant la Setmana Tràgica, o escenes de la vida quotidiana, algunes de principi de segle. Mireu aquest vídeo, és curt i val la pena:

A vegades patim perquè les xarxes socials i la tecnologia digital poden matar la fotografia. I mira, aquesta vegada bé l’han salvada!

Ho hem llegit a La Vanguardia, BTV Notícies i l’Opinió Andreuenca.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Els Pinyol, fotògrafs de Sant Andreu”

  1. Gràcies Jordi per anar-nos-en descobrint de nous…

  2. doncs si, la foto del nen amb el paraigües és molt maca.

  3. Benvolgut Jordi,

    Gràcies per fer-ne ressò. Tot i això, el nombre de fotografies trobades no són 400 – ja ens hagués agradat pel seu pes documental, el qual encara seria més gran. Són menys, en prou feines arriben al centenar les que fan referència a Sant Andreu de Palomar.

    Enhorabona pel reportatge, pel seu gust informatiu i per la seva voluntat memorística històrica.

    Corrialment,

    Pau Vinyes i Roig
    Vicepresident 3r del Centre d´Estudis Ignasi Iglésias