avatar

Frederic Marès, col·leccionista

Coneixeu el Museu Frederic Marès? És una veritable joia situada al bell mig de la Barcelona antiga! D’entrada, l’edifici forma part del complex arquitectònic que configurava l’antic Palau Reial Major de Barcelona (conjuntament amb el palau del virrei, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgueda). Així doncs només entrar en el recinte, a través de la porta del carrer dels Comtes (just davant la portalada de Sant Iu de la catedral), el primer que ens acollirà és un verger deliciós, encerclat per esplèndides arcades de pedra. Però, un cop superada la temptació de quedar-nos asseguts a l’ombra d’una palmera gaudint una impensable calma al mig de la ciutat, si entrem i visitem el museu, no ens podrem creure que tot allò sigui allà.

I és que Frederic Marès (1893-1991), reputat escultor, tenia una afició, diríem passió, absolutament desenfrenada: el col·leccionisme. I, gràcies al seu benestar econòmic, i la seva dilatada vida, el fons que agrupà sembla de pura fantasia. Només començar el recorregut, trobareu la col·lecció d’art romà. Després, l’escultura romànica, amb una quantitat de mares de Déu i Cristos romànics que fa caure d’esquena. Tot seguit, l’escultura gòtica. Al soterrani, escultura romànica en pedra… amb dues portalades senceres de dues esglésies, i una part del claustre gòtic del monestir que hi havia on ara hi ha el parc de la Ciutadella! Si seguiu pujant, veureu la col·lecció d’escultura renaixentista, la col·lecció barroca, i fins i tot l’art català de principis del segle XX.

Si fins aquí el museu us ha semblat “tradicional”, agafeu-vos. Si seguiu pujant, arribareu al que anomenen “Gabinet del col·leccionista”, que és un conjunt de sales que abandonen, diguem-ne, la història de l’art, i estan dedicades al col·leccionisme de tot allò que pugui ser col·leccionat: vanos d’ivori, pipes, claus (sí, una sala plena només de claus de porta!), armes, articles de fumador (amb una notable col·lecció de pipes), rellotges, soldats de plom, teatres de paper…

I ara em direu: per què ens parles avui d’aquest museu? Doncs perquè, com no podia ser d’altra manera, Marès fou un dels primers col·leccionismes de “coses-relacionades-amb-la-fotografia”. De fet, la fotografia hi té dedicada tota una sala que, segons la web del museu, és “una de les primeres col·leccions públiques de la fotografia del segle XIX a Espanya”. Allà hi ha: càmeres de diversos tipus (i dues d’immenses al mig de la sala), retrats fets amb les primeres tècniques fotogràfiques (daguerreotips, ambrotips, fenotips), cinc retrats ovals de grans dimensions i, finalment, una gran i curiosa col·lecció de petits retrats, fets a l’albúmina, de meitats del segle XIX.

La pena? Que, segurament, quan arribeu a la sala de fotografia, haureu vist tantes coses, i tant curioses i diferents, que la vostra capacitat d’observació i atenció serà molt, molt limitada…!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Frederic Marès, col·leccionista”

  1. Serà qüestió de fer-hi cap un dia d’aquests. Gràcies per descobrir-me’l

  2. Ostres Jordi, pensava que ja havia posat aquest missatge però veig que no. Miquel, el dia que hi vagis avisa que jo no m’ho vull perdre. Gràcies Jordi per aquest descobriment.