avatar

La llum contra la llum

Tempesta aclarint sobre el Capitan Yosemite per Galen RowellAquest vespre estava escoltant la ràdio, tot esperant que les muses em vinguessin a dictar l’article de la setmana. Estaven parlant d’un cantant de Lleida a qui han  acusat de fer apologia del terrorisme amb les lletres de les seves cançons. Sembla que han prohibit que les seves cançons circulin per Internet, amb la qual cosa  m’imagino que a hores d’ara deuen ser de les més buscades a la xarxa.

Jo mateix anava a fer-ho quan han trucat a la porta de casa. Era un bon amic que em portava dos llibres: la novel·la Una altra solitud de Jaume Genís, i Luces de Montaña de Galen Rowell.

La novel·la me l’ha portat perquè a la portada hi ha una foto meva feta des de les muntanyes d’Ogassa, aprofitant la bona llum del matí i, com veureu, té una certa relació amb el que podreu llegir més avall.

El llibre de Galen Rowell me l’ha deixat perquè ha pensat que gaudiria molt amb les seves fotos i sobretot llegint-lo. M’ha comentat que el llibre en qüestió està molt buscat i que és força difícil de trobar, ja que fa molts d’anys que no s’ha editat (l’edició que tinc és de l’any 1995).

Fa uns mesos en Rafelvng va escriure un article molt interessant sobre aquest fotògraf (Galen Rowell: fotògraf i muntanyenc), per la qual cosa em guardaré prou de tornar a parlar sobre ell.

Tanmateix, després de donar un cop d’ull al llibre no m’he pogut estar de traduir la introducció a un dels capítols: La llum contra la llum.

Les imatges d’aquesta secció són probablement els millors exemples del títol d’aquest llibre (Llums de Muntanya). Representen la llum de la muntanya més que escenes de muntanyes, i tenen en comú un element fonamental: la llum en els seus diferents colors i intensitats s’ha emprat per emfatitzar les formes naturals. Determinats trets importants semblen saltar fora de l’escena perquè coincideixen amb els contorns de llums i ombres acolorides. Aquestes situacions se solen donar amb més freqüència durant les “hores màgiques” de l’alba i el capvespre, quan la llum canvia tan de pressa que resulta difícil resistir la temptació  de fotografiar el resplendor del sol només per la seva bellesa intrínseca. No obstant, fer-ho equival a passar per alt possibilitats molt millors.

Neu de final destiu al peu del Mount Willianson a California per Galen RowellCom ja he dit, durant les hores màgiques la llum es barreja en infinites combinacions, talment com si algú fes girar un calidoscopi al cel.  En lloc de les reflexions i refraccions procedents dels trossets solts de vidres de colors movent-se a dins d’un tub, contemplem efectes similars provocats pels cristalls de gel, el vapor, les partícules de pols i les molècules d’aire que suren al cel. Aquests efectes s’intensifiquen durant les primeres i les darrers hores del dia degut a què els raigs del sol freguen llargues distàncies d’horitzó on l’aire està molt pertorbat. La llum transmesa es torna encara més vermella, la llum reflectida encara més blava, especialment allà on els núvols, la boira o els objectes de l’horitzó formen límits discrets a diferents distàncies dels nostres ulls per permetre’ns observar el color de la llum.

Les possibilitats d’integració  de la llum amb el paisatge són infinites, i és tasca del fotògraf escollir els moments que expressin millor el sentit del motiu. La recerca de situacions especials on la llum remarqui el significat és una part important de la causa per la qual la fotografia continua mantenint despert el meu interès al llarg dels anys. Casi mai no em disposo a fotografiar un paisatge, ni penso en la meva càmera com un mitjà per registrar una muntanya o un animal, llevat que necessiti absolutament una “imatge de registre”. El meu primer pensament és sempre per a la llum.

És fàcil oblidar que la llum és per als fotògrafs, com el llenguatge per als escriptors, el seu únic mitjà d’expressió artística. Sense una bona comprensió del llenguatge, combinat amb la imaginació i amb la intuïció, les successions ocasionals de paraules líriques són poca cosa més que accidents intermitents. El mateix passa amb les fotografies fetes sense comprendre el llenguatge de la llum.

I per acabar, deixeu-me que us deixi amb un paràgraf de la novel·la de Jaume Genís:

El dia s’aixeca emboirat i fred. S’endevina ja una estètica hivernal com si els primers flocs de neu haguessin caigut sobre la pila de llenya. No és l’hivern encara, tot just és el seu desig de retorn que es passeja fantasmagòric entre els arbres que groguegen. La llenya pren una lluentor àlgida i humida, que floreix en líquens blancs. Poc a poc la boira es dissipa, i als cims i a les congestes s’albira una blancor novella que ens crida indefugible vers les solituds pregones: “Sembla la serra un gegantí magnoli quan s’esbadellen ses poncelles blanques” – va escriure Verdaguer.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “La llum contra la llum”

  1. Bona la de “Sense una bona comprensió del llenguatge, combinat amb la imaginació i amb la intuïció, les successions ocasionals de paraules líriques són poca cosa més que accidents intermitents.”, sempre em sorpren la claredat de idees dels fotògrafs mítics, Om diria que amb un sentit estètic ja n’ha prou però un darrera l’altre mostren que al terrat no hi deixen que la pols s’assenti.

    Ja ens podries ensenyar la teva foto-portada-de-llibre au home (ups em sembla que no son d’Ogassa les fotos amb que il·lustres, ara que ja podria estar ficant la pota)

  2. He posat la foto en un fil del fòrum. No la volia barrejar amb les meravelles rowellianes.

  3. Galen Rowell és un mite per als alpinistes aficionats a la fotografia. Crec que difícilment algú que no es dediqui a aquest tipus d’activitats es pot fer càrrec totalment del que significa, a nivell d’esforç i perseverància, fer fotos d’alta qüalitat durant el transcurs d’activitats apinístiques de nivell. Recordo quan explica com, a molta alçada, en el Denali (Mount McKinley, 6094m.) mentre els seus companys romanien a la tenda dins els sacs, ell esperava la bona llum del vespre a una temperatura de molts graus sota zero (20 ó 30).
    D’aquí uns dies me’n vaig a fer el trek del Kangchengdzonga (al Sikkim- India) i malgrat que procuraré seguir els consells d’en Galen Rowell, dubto que aconsegueixi res que s’aproximi mínimament als seus resultats.
    El llibre “Luces de Montaña”, es altament recomanable per a tothom que estimi la muntanya i la fotografia. És difícil de trobar a les llibreries, però el podeu trobar a les biblioteques públiques (si no el tenen, el demanen a una altra).