avatar

Com fer fotos amb flaix directe i que no facin pena

Poques coses hi han més divertides que contradir-se. On es deia “negre”, de manera ferma i convençuda, de cop i volta passar a dir “blanc”, com si tal cosa, renegant del discurs anterior, sense manies ni prevencions. La contradicció desconcerta, sorprèn i algunes vegades, fa pensar i preguntar-se coses, que al final és el més interessant i productiu.

Deia la setmana passada, a l’article titulat Vull fer fotos amb flaix que no facin pena, que no sol ser convenient fer servir el flaix incorporat a la càmera. Explicava que el resultat era ben bé el mateix si fem servir de la mateixa manera un flaix extern: connectat a la sabata de flaix de la càmera i apuntat directament al subjecte, sense reflectors, difusors ni cap altre mitjà que suavitzes la llum. Afegia que s’obtenen millors resultats rebotant el flaix cap a una superfície preferiblemente blanca, situada a un costat del subjecte. D’aquesta manera, segons mostrava amb fotos d’exemple, obtenim una llum difosa i lateral que proporciona ombres suaus i ajuda a modelar els volums del model.

Doncs ara em ve de gust tombar la truita i mostrar-vos una situació pràcticament inversa, satisfent de pas els encertats comentaris d’alguns amics lectors. El que dic ara és que també es poden obtenir excel·lents resultats disparant el flaix directament sobre el model, sense més ni menys. Sembla la manera més senzilla de fer servir el flaix, oi? No cal comprar reflectors, ni buscar parets blanques, ni adquirir cap altre mena d’accessori excepte un o més flaixos portàtils. Ara, com sol passar amb moltes coses d’aparença senzilla, resulta que no és tan fàcil com pugui semblar.

Us convido a que mireu amb atenció el següent vídeo, publicat al bloc de Strobist, en el que Nick Fancher, fotògraf americà, mostra com fa servir els flaixos portàtils per il·luminar els seus models, sense afegir-hi cap mena d’accessori per modificar les característiques de la llum. Val la pena parar atenció a cada una de les situacions que es mostren al vídeo, doncs són molt il·lustratives i permeten entendre a la perfecció com es pot construir un estil fotogràfic amb elements tècnics molt senzills, si es sap com aprofitar-los convenientment.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Com observareu, el mètode de treball d’aquest fotògraf gira al voltant d’alguns principis claus: treballa a exteriors, fa servir la llum del Sol com a il·luminació principal i la complementa amb els flaixos. És important precisament aquesta idea; fa servir els flaixos com a complements a la llum disponible, amb diverses intencions: omplir les ombres, afegir expressivitat i caràcter, perfilar i separar el model del fons, afegir volum… Per aconseguir-ho, bàsicament juga amb la potència dels flaixos, la distància i la seva posició en relació al subjecte. Sembla fàcil, oi?

El vídeo és molt pedagògic i il·lustratiu, per que l’amic Fancher hi inclou l’esquema de llums aplicat a cada escena. Es pot demanar més?

Si encara us queden dubtes o preguntes, us convido a plantejar-les aquí mateix o al fòrum d’EF. A EF hi ha gent amb prou experiència i coneixements que segur que estaran encantats en aportar les seves explicacions. Per altra banda, encara sou a temps de inscriure-us a la Sessió pràctica de Strobist que organitza EF pel proper dissabte 26 de novembre, dins de la Doble Trobada Temàtica.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.