avatar

Frédéric Chaubin, CCCP

Sí, CCCP. Però no aquell CCCP de “Сою́з Сове́тских Социалисти́ческих Респу́блик”, sinó el CCCP de “Cosmic Communist Constructions Photographed”. Tot i que una mica ve a ser el mateix, també és cert. Perquè ens fixarem en l’arquitectura soviètica. Exactament, l’arquitectura còsmica.

Precisament avui us presentem una obra força curiosa, del fotògraf francès Frédéric Chaubin. Chaubin, des de l’any 2003 fins l’any 2010, es dedicà a una curiosa cacera fotogràfica, que el portà de safari des de Tbilissi fins a Ialta, Kíiv o Kaliningrad. La seva especialitat? Els edificis còsmics, irreals, construïts en territori soviètic des de 1970 fins a 1990. Segons l’autor, l’arquitectura d’aquest període, a diferència de l’arquitectura anterior, ha perdut ja el nord, i en el seu excés mostra ja la decadència del règim totalitari. Són edificis monstruosos, impossibles, que semblen voler redimir la realitat a base de futurismes desesperats.

El conjunt de l’obra, que ha visitat diversos països (es va poder veure a la FNAC de Les Arenes aquest estiu) finalment ha trobat allotjament en un llibre editat per Taschen. Precisament, aquesta editorial ha penjat aquest vídeo, on l’autor explica (en anglès) aquest reportatge.

Penso que és un conjunt molt interessant, sobretot perquè són unes imatges que transmeten moltes sensacions, i un missatge molt profund. Alhora, no és una fotografia complexa, ja que la mirada de Chaubin ofereix una obra molt planera.

Si voleu veure’n fotos, a Internet és fàcil trobar-ne. Per exemple, podeu fer una ullada en aquest article de l’IVASFOT. Ara bé, si us ha agradat, també podeu mirar de fer-les vosaltres, les fotos. Per aquests verals no tenim gaires edificis soviètics, però algun de franquista encara el trobaríem!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Frédéric Chaubin, CCCP”

  1. Interessant si senyor! sempre m’ha fascinat aquest tipus de fotografia de paisatges “estranys” i magnificents.
    moltes gràcies per presentar-nos aquesta obra

  2. Home, arquitectònicament algun d’aquests edificis tenen el seu punt…

  3. El llibre ja l’he tingut en les meves mans. Espero trobar-lo algun día més econòmic. Molt sovint son autèntics exemples del “brutalisme” arquitectònic. Deu ser l’estil preferit dels regims totalitaris.