avatar

Retrats de porcellana

"Nun 3" per Oleg Dou (2007)És bo, molt bo, explorar els límits de la fotografia, resseguir les fronteres intangibles que dibuixen la línia del que separa la fotografia del que no ho és, perquè això ens ajuda a pensar millor la fotografia, i ens dóna eines per a moure’ns amb major llibertat pel camp de l’art de la imatge.

Indiscutiblement, un autor que se situa en aquest límit és el rus, moscovita, Oleg Dou. Dou està especialitzat en retrat, però allò que el caracteritza és, sobretot, el processat que fa de la imatge un cop presa. De fet, pot passar-se mesos fins a donar una fotografia per acabada.

"Cheburashka 2" per Oleg Dou (2011)El seu estil, inconfusible, mostra uns rostres absolutament deshumanitzats, en la cerca de la perfecció estètica. Tots els seus models són reals, però el resultat final s’acosta més al maniquí de plàstic que no pas a l’ésser humà. Una ambigüitat precisa, calculada, que no dóna marge a l’error. Un equilibri que desperta interès i repulsió alhora.

Si voleu veure’n més imatges, feu una passejada pel seu web douart.ru

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Retrats de porcellana”

  1. És interessant el tema i ho són els resultats, ara bé, on és el límit entre fotografia i il·lustració? està bé explorar camps però si el resultat és obtingut gràcies a les actuals eines digitals o, com fèiem en analògic, gràcies al virtuosisme més o menys encertat de l’us del pinzell i l’aerògraf potser ja no hem de parlar de fotografia en si sinó d’expressió artística, com ara pintura o dibuix, no?

    Vinga, ja hem encetat un nou debat.

  2. Doncs jo trobo molt interessant aquest tipus de processat d’imatge! Gràcies per descobrir-me’l Jordi!
    Pel que fa al famós debat, jo ja he dit moltes vegades que si parlem d’imatges, i no de fotografies, tot és molt més senzill. Llavors només queda discutir si el resultat és correcte per l’ús que se’n vol fer.