avatar

Fotografia sobre mullat: la màgia del col·lodió

Em penso que, si no em falla la memòria, ja havia fet algun escrit al voltant dels procediments fotogràfics basats en químics com a via creativa triada per alguns autors, aficionats o no. També s’ha fet menció d’alguns fotògrafs àmpliament reconeguts —és a dir, amb obra ben cotitzada— que havien triat tècniques pròpies del s. XIX, com per exemple la Sally Mann.

Tenint en compte aquests articles previs i alguns altres de similars que s’han publicat a EF (ja en portem més de 2.200!), penso que no cal redundar sobre el tema ni convé repetir-se, que tampoc seria la millor manera de començar la setmana. El que sí vull fer és convidar-vos a veure un vídeo sobre Dani Carrillo, un jove fotògraf d’origen mexicà establert a Seattle, que ha triat la tècnica del col·lodió humit per fer les seves fotografies. Això sí, cal que busqueu un moment adequat per veure el vídeo, doncs dura una mica més de mitja hora.

Els que domineu l’idioma, podreu escoltar les explicacions del Dani sobre quines són les motivacions que l’han portat a triar un procediment tan arcaic i complicat. Jo penso que només per tal de veure les seves fotografies i com treballa, ben bé a l’estil dels fotògrafs retratistes del s. XIX, ja val la pena. Si us voleu saltar els previs i anar directament a veure com prepara una placa i li fa un retrat a l’entrevistadora, avanceu fins el minut 14, aproximadament.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Aprofito per comentar-vos que aquest vídeo és un dels que setmanalment publica [Framed], entre els que trobareu tutorials, sessions fotogràfiques, entrevistes a fotògrafs, etc. Podeu estar al corrent del que fan a través de Facebook, Twitter o el seu fil RSS. També us podeu subscriure directament al seu canal a YouTube.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotografia sobre mullat: la màgia del col·lodió”

  1. Moltes gràcies Lopes!!

    Jo estic a les beceroles en la pràctica de la tècnica del col.lodió. Ni que sigui per causes difícils d’explicar i/o justificar sento una emoció especial quan una fotografia em queda ben fixada en el suport de vidre o alumini. No sé si és l’emoció de portar els dits bruts de nitrat de plata (malgrat usar guants) i un senyor vellet de Tàrrega (en una recent fira d’artesans que van fer), em va veure les mans i em va dir, metre em feia l’ullet: -“Nitrat de plata, eh!”-

    Tinc un amic que qualifica aquesta tècnica com a “fotografia en estat pur” i jo no hi estic massa d’acord perquè és limitar la fotografia a la tècnica, però si que que penso que és com “imatges fetes amb les mans”, un treball minuciós, un joc d’equilibris entre temperatures, pH, densitat… i un protocol estricte a seguir per aconseguir que la plata quedi fixada… fins i tot he après a fer de fuster i a tallar vidre… no se, no pretenc convèncer a ningú però m’ha agafat fort… i com que sóc molt cabut, necessito fer totes les provatures que pugui per assimilar la tècnica i poder fer una col.lecció de fotografies “químicament pures”… temps al temps!!