avatar

Francesc Riuró i Llapart

Pont Alferez Duarte, actualment desaparegut, per Francesc RiuroLa setmana que ve farà 3 anys que va morir l’arqueòleg gironí Francesc Riuró i Llapart. Al llarg dels seus 98 anys va participar en nombroses campanyes arqueològiques a les comarques gironines (Empúries, Ullastret, la Ciutadella de Roses, St. Julià de Ramis o el Puig d’en Roca) al costat d’eminents especialistes com Miquel Oliva Prat, Lluís Pericot o Pere de Palol, entre d’altres.

Francesc Riuró fou un home d’una gran erudició i d’una envejable capacitat de treball. Delineant de professió i arqueòleg de vocació, també va exercir de topògraf, dibuixant, restaurador, numismàtic, historiador, escriptor, pintor i … fotògraf.

Considerat per a molts com el patriarca de l’arqueologia gironina, Riuró va donar un impuls decisiu a l’arqueologia de les comarques gironines, quan la investigació d’aquesta matèria es trobava en un moment incipient i rudimentari.

De jove havia fet de delineant amb l’arquitecte Rafel Masó, qui el va posar en contacte amb el món de l’arqueologia a través dels treballs de prospecció i restauració a la ciutat de Girona, com ara als Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants o les muralles romanes.

L’1 de desembre de 2010, just el dia que hagués fet 100 anys, la família de Francesc Riuró i Llapart va fer donació del fons documental generat per aquest arqueòleg a l’Arxiu Municipal de Girona. Un fons documental format pels estudis i les notes dels seus treballs arqueològics, a més de dibuixos, mapes, retalls de premsa i material gràfic de les campanyes arqueològiques en què va participar, així com correspondència diversa, una col·lecció bibliogràfica especialitzada en arqueologia i una important col·lecció de fotografies: unes cinc mil imatges, entre negatius de vidre, negatius de plàstic i positius.

Aquest material fotogràfic va suposar un agradable descobriment per part dels responsables de l’arxiu, i va fer evident l’existència d’un Riuró fotògraf d’extraordinària qualitat. Al marge de les fotografies relatives a la seva faceta d’arqueòleg, el fons arribava també amb una selecció de fotos de caire més personal, que posen en evidència el vessant artístic de Riuró.

"Dones a la font de la Mare de Deu de la Pera" per Francesc RiuroUn any després de la recepció del fons, el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona, i Rigau Editors, han publicat el conjunt  de l’obra fotogràfica de Francesc Riuró i Llapart dins la col·lecció “Girona Fotògrafs“, una col·lecció que segons Joan Boadas, director de l’Arxiu, pretén valorar els fotògrafs gironins i fer que ocupin el lloc que es mereixen en cas que d’aquí a uns anys algú estigui interessat a fer un relat de la història de la fotografia catalana, espanyola i, essent ambiciosos, universal; perquè fins ara no s’han tingut en compte aquests fotògrafs. Durant el franquisme, malgrat l’aïllament que li era propi, els fotògrafs com Riuró estaven perfectament al cas de les noves tècniques i tendències fotogràfiques predominants a Europa.

El llibre de Riuró s’ha dissenyat seguint un fil espacial més que cronològic, ja que comença amb imatges dels afores de Girona, per anar-se acostant al centre de la ciutat. L’obra es completa amb imatges de les comarques gironines (Banyoles, Roses, Camprodon, l’Escala, …) i amb fotografies de detalls i d’objectes.

Tot i el caràcter documental de l’obra de Riuró, sobretot la que deixa testimoni de les seves recerques arqueològiques, a les seves fotografies es pot apreciar una clara intencionalitat estètica, amb enquadraments ben estudiats, que delaten la seva sensibilitat artística.

Llevat d’algunes escadusseres participacions en concursos i en alguna exposició, aquesta faceta més artística de la seva obra fotogràfica va restar inèdita i no ha estat fins ara que s’ha pogut posar a l’abast del públic.

Al pròleg del llibre, Xavier Antich, professor d’estètica de la UdG, remarca aquest caràcter de descoberta i fa esment d’alguns aspectes que caracteritzen l’obra de Riuró: un bon coneixement de la fotografia realista de postguerra, la seva condició d’arqueòleg, que li va fer desenvolupar una especial sensibilitat pel paisatge i per les construccions i altres elements que són testimonis de la vida urbana, i el seu domini tècnic i compositiu que vincula a la seva professió de delineant: les seves composicions, extremadament curoses des del punt de vista formal, es caracteritzen per un molt accentuat sentit de la geometria de les proporcions i dels equilibris de les formes.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Francesc Riuró i Llapart”

  1. Gracies Miquel per tots aquests articles que ens mostren tot aquest pòsit fotogràfic del nostre país. Crec que s’ha d’anar dient, perquè setmana a setmana puguem gaudir-ne.

  2. Miquel, veient la foto de la font a la pujada de la catedral ens podem fer el càrrec de com era la vida social a la Girona de l’època. Molt bé amb les teves recerques.

  3. Oh, molt interessant! Merci per l’article!