avatar

Enfocant amb les eines bàsiques del Photoshop

Em penso que cal que comenci per dir que el que pretenc explicar en aquest mini-tutorial s’hauria de prendre com una mera orientació, una mostra de les molt diverses tècniques i maneres possibles de incrementar el detall aparent d’una imatge, fent servir les eines bàsiques del Photoshop.

La llista de procediments, plugins automàtics i sistemes personals per enfocar imatges deu ser llarga com una legislatura del PP, com a mínim. Per això, només vull mostrar un sistema que he aplicat amb força ocasions i que trobo que dóna resultats prou acceptables.

L’avantatge afegit és que es pot aplicar amb versions del PS no necessàriament modernes, ja que em limito a l’ús d’eines que són presents des de versions bastant antigues: capes, màscara d’enfocament, filtre de pas-alt, modes de fusió de capes, desenfocament gaussià, des-saturació i transparència de capes. Com podeu veure, a la llista d’ingredients no hi figura cap prestació específica de les versions més modernes (CS4 i posteriors) del programa. Un altre avantatge derivat és que el procediment és fàcilment “traduïble” a altres programes d’edició d’imatge (gimp per exemple) amb tal que disposin de les eines bàsiques que precisem.

Anem per feina doncs! Per començar us mostraré el sistema complert de manera gràfica, amb una mena de diagrama de flux de treball organitzat de manera que de dalt a baix hi han els passos successius organitzats cronològicament. Espero que resulti prou entenedor.

Enfocant amb el Photoshop: esquema del procediment

Anem a pams, desgranant el procés pas a pas. El primer que fem és assignar a la imatge les dimensions finals. És a dir, la reduïm o l’ampliem fins donar-li les dimensions que volem obtenir com a resultat final: la mida amb la que la volem mostrar al web, les dimensions de la còpia impresa que volem encarregar… Comencem per aquí senzillament perquè tot enfocament ha de ser necessàriament afinat en funció de quin sigui el suport final de la imatge i les seves dimensions. De cap manera s’enfoca igual una foto que destinem al nostre bloc i que potser tindrà unes mides de 900×700 píxels o una altra que pretenem imprimir sobre paper fotogràfic a 30x40cm, per exemple.

A continuació, fem tres còpies de la imatge original, duplicant tres cops la capa on resideix. Us suggereixo que per cada pas que feu, desactiveu totes les capes excepte l’afectada, per tal d’evitar que una capa superior us impedeixi veure el resultat de l’operació que esteu efectuant.

Fem el pas A1. Amb la primera i segona còpia no fem més que una operació ben senzilla: apliquem el filtre “Mascara de enfoque”. Ara, ho fem de dues maneres diferents, que he decidit anomenar “directa” i “inversa”, respectivament.

Amb “directa” em refereixo a una combinació dels paràmetres del filtre “Máscara de enfoque” (bàsicament quantitat i radi) en els que la quantitat pren un valor alt i el radi un valor força baix. Per exemple, valors que solen ser habituals serien de 70-90 per la quantitat i 0,6-1 pel radi. Aquest pas ja produeix un increment apreciable del detall aparent de la imatge.

En el pas A2, apliquem la màscara d’enfocament “inversa”. En aquest cas, el valor de quantitat serà baix i el radi força elevat. Per exemple, 8-12 per la quantitat i 70-200 pel radi. Això incrementa el contrast local, és a dir, fa més evidents les transicions entre les zones fosques i clares de la imatge que estan en “contacte”. L’efecte general és que la imatge guanya en vistositat, es fa més “enèrgica”.

Anem amb la segona còpia de la imatge original. Cal remarcar que aquesta capa hauria de ser la més alta a la paleta de capes, és a dir, ha de quedar per sobre de totes les altres. Aquí tenim una mica més de feina, però res complicat. El primer que fem (B1) és aplicar el filtre “Paso alto”. El resultat és una imatge aparentment invertida, però amb només tons de gris. Ens hem d’assegurar que efectivament només hi ha grisos i gens de color, pel qual apliquem l’ajustament “Desaturar” (Imagen > Ajustes > Desaturar), al pas B2. A continuació, pas B3, fem aparèixer la finestra d’ajustament de nivells (Imagen > Ajustes > Niveles). Procurem ajustar l’histograma per la dreta i l’esquerra, de manera pro simètrica i acceptem. A continuació (B4), perquè l’efecte de realçament de les transicions sigui un pèl més gradual, podem aplicar un lleugerissim desenfocament (Filtro > Desenfocar > Desenfoque gaussiano) amb valors de radi ben modestos: 0.5 a 1 píxel, per exemple. Per acabar, canviem el mode de fusió d’aquesta capa a “Luz suave” (B5).

Pràcticament ja ho tenim, això. Només ens faltaria ajustar la intensitat de l’enfocament modificant la transparència de les dues capes-copia (A3 i B6), si és que ho trobem necessari. Això és opcional i ho decidirem segons convingui, estudiant la imatge resultant fins aquest punt.

Enfocament amb Photoshop: abans i desprésPerquè us feu una idea del resultat que es pot obtenir, aquí teniu una imatge de mostra on podeu comparar l’aspecte i detall aparent abans i després d’aplicar la tècnica descrita.

En aquest cas, he aplicat el pas A1 amb els valors 70/0,6 per quantitat i radi, el pas A2 amb 12/80, el pas B1 amb radi 1 píxel, pas B4 amb radi 0,3. Finalment, he decidit saltar-me el pas B6 i no he baixat la transparència de la capa “Còpia B”.

Vull remarcar que tot aquest procediment és absolutament orientatiu i ben variable. No hi ha més remei que practicar i fer proves per tal d’arribar als valors òptims en funció del resultat desitjat o, com deia al principi, per la combinació de suport, dispositiu de sortida, dimensions i intensitat que necessitem en cada projecte. També cal considerar el subjecte fotografiat: l’enfocament idoni per a un paisatge probablement resultarà excessiu per a un retrat, per exemple. Això sí, tingueu en compte que, com en moltes altres situacions, una mica més sol ser massa; sigueu prudents i conservadors, que és millor quedar-se un pel curt que enfocar excessivament.

És l’únic mètode d’enfocament possible? És el millor? És perfecte i definitiu? Res de res, de cap manera, ni de casualitat. Vivim en un món ple d’incerteses, relativitats, veritats polièdriques i aquest sistema no és una excepció. Però què vols que us digui. la certesa absoluta és tan perillosa com avorrida, trobo.

En qualsevol cas, segur que molts de vosaltres teniu els vostres procediments propis, alguns probablement millors i més efectius. Només cal que us animeu a explicar-ho en els comentaris o obrint un fil al fòrum d’EF, a la secció dedicada al retoc i edició d’imatges.

Aprofito l’avinentesa per recordar-vos que teniu l’oportunitat d’aprendre sistemes com aquest i moltes altres astúcies i tècniques durant el curs de Photosop amb Lola Montserrat que varem anunciar recentment. Animeu-vos els que encara us ho esteu pensant!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Enfocant amb les eines bàsiques del Photoshop”

  1. Molt interessant aquesta tècnica Joan! I segur que els tres tallers de Photoshop amb la Lola Montserrat també ho seran!

  2. A primera vista sembla “complicat”, vull dir amb molts passos, però a
    la vista de l’exemple i la detallada explicació segur que ràpid s’agafa!
    Bon tutorial, Joan. Gràcies!

  3. Ostres, just el que necessitava. Encara que sembla complexe, està molt ben explicat. Felicitats!