avatar

La feina ben feta…

Recordo que quan era jovenet varen fer una campanya amb un lema que deia ” La feina mal feta no té futur. La feina ben feta no té fronteres”. Crec que era obra de Lluís Bassat i em semblava molt encertat.

La feina ben feta...La campanya va tenir molta repercussió i aquest mateix lema se’l va fer seu molta gent, volent dir que pretenien ser rigorosos en el que feien. Però sempre n’hi ha de massa llestos i fins i tot hi va haver qui el va utilitzar també com a reclam; recordo la furgoneta d’una empresa de neteja que portava escrit en lletres ben grosses “La feina ben feta no té fronteras” (sic) una auto-negació que deixava clar que el senyor de la furgoneta es posava la medalla, però el missatge se’l passava pel forro.

Doncs bé, ja hem arribat al futur i podem deduir que la campanya no va tenir gaire efecte, a part que alguns la recordin, doncs ara sembla que el lema hauria de ser més vigent que mai i caldria posar eficiència i qualitat per davant de moltes altres coses. Per si fos poc, la crisi no ajuda gaire i propicia que no es doni treball a qui millor ho fa, sinó a qui menys cobra i d’altra banda, les retallades afecten a cultura i ensenyament, que no sembla gaire bo per millorar el panorama que ens espera.

Sembla que primi la quantitat per sobre de la qualitat i per això de males pràctiques n’hi ha arreu. El web PS Disasters, del que n’hem parlat sovint n’és un bon exemple en fotografia, però podem veure faltes ortogràfiques en els titulars de text de la TV, errades en pòsters, revistes, anuncis, pàgines web…

Tot i això, encara hi ha marques que aposten per fer-ho bé. Algunes fan anuncis que valen fortunes, al darrera hi ha agències de publicitat, creatius, dibuixants, fotògrafs, ajudants, models, maquilladores, retocadors… Tot un desplegament de recursos, personal i diners per mostrar-nos un producte perfecte, un anunci rodó on descobrirem els avantatges d’aconseguir allò que tant ens fa falta i ho voldrem gaudir. Si a sobre de tot això, comptem amb la professionalitat del maquetador de la revista, diari o web, que situa l’anunci en un lloc on el text del seu voltant pot fer ressaltar encara més les qualitats del producte, client i anunciant encara estaran més contents. O així sembla que hauria de ser.

Però hi ha casos en que és ben bé al contrari, com aquest quadre de dalt, on encara que no hi hagi una errada com a tal, la deixadesa o l’apatia de qui ho ha fet, també afecta i molt el resultat final. Per tant, encara que ho vulguem fer bé i ser rigorosos, hi haurà casos en què també dependrem de la feina d’altres i llavors el resultat pot no lluir com caldria o potser fins i tot pot arribar a ser contraproduent.

Tots en fem d’errades i cap de nosaltres pensa que ho fa malament, però hem d’intentar fer-ho el millor que sabem i aprendre mentre ho fem. De fotògrafs també n’hi ha com el de la furgoneta, que es posen la medalla d’artista però no varen entendre el missatge, encara que aquest és un altre tema…

Una traducció no gaire encertadaPer cert, cercant imatges per a aquest article he trobat una errada que no vull deixar d’incloure-hi, encara que té poc a veure amb fotografia, però és tant bona que fins i tot va sortir a la BBC.

És un cartell on diu que està prohibida l’entrada de camions a una zona residencial, en les dues llengües oficials de Gal·les (l’anglès i el gal·lès)

Fins aquí tot sembla correcte pels que no hi entenem un borrall de gal·lès i ens pugui passar per alt, però com que ara és molt senzill provar el que hi diu al traductor de Google, veurem que realment hi diu: Jo no estic a l’oficina en aquest moment. Envieu els treballs a traduir. Per riure, no?

Més val que tot plegat ens ho agafem amb una mica d’humor, que sinó…

Si en teniu més exemples, els podríeu incloure a la resposta i en fem una bona col·lecció ;-))

La primera imatge és de la campanya original i sorprenentment no l’he trobada per Internet sinó que me l’ha enviada en Quim Dasquens. La darrera del cartell al blog de l’Higini Herrero, inspiració a Ateneu Popular i altres a Sant Google.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “La feina ben feta…”

  1. “La feina ben feta no té fronteres…” en les actuals circunstancies econòmiques té per mi unes connotacions ben amarges. La gent ben formada, disposada a fer una feina ben feta, per manca d’oportunitats laborals, s’ha de anar buscar la vida més enllà de les fronteres domestiques. Un drenatge del mès preuat recurs de cada pais, que pagarem ben car en el futur. Estem condemnats a ser els guarda-gandules i cambrers del nord d’Europa! Snif! Que trist!

  2. El lema suposo que era per a tothom: assalariats, lliberals, polítics, etc.. (no em vull deixar a ningú) de nivell base, de nivell mig i de alt nivell…. és evident que hi ha algun col.lectiu que ha portat uns anys no fent la “feina” ben feta.

  3. Pep, ara entrem en el món del disseny gràfic. Aquesta campanya, com bé dius és d’en Lluís Bassat que fins hi tot el Grup Ogilvy & Mather la va interioritzar amb el permís de la Generalitat (això ho afirma el propi Lluís en el seu llibre El libro rojo de la publicidad, Ed. Folio). Et passo per email unes reproduccions dels dos cartells per s vols afegir a la col·lecció.
    Per cert, bona entrada ;)

  4. Gràcies Quim, ja he rebut les dues i l’he posat en català. Es curiós perquè em vaig fer un fer de buscar aquest cartell i no l’he trobat enlloc, ara per lo menys ja estarà penjat i algun dia potser algú s’hi ensopega i tot.

  5. El teu article m’ha fet riure i pensar, dues coses que amb els temps que corren sovint són difícils de conjuntar: si pensem gaire més aviat donen ganes de plorar i al final acabem rient per tal de no pensar.

    Brutals les coincidències desafortunades de noticies i publicitat. Espectacular l’espifiada de text sobre Rubalcaba. Quin país!