avatar

William Eugene Smith: el metge de poble i burros pels carrers

Com qualsevol altre activitat humana, des de la més tècnica i pragmàtica fins la més espiritual i allunyada de la materialitat, des de la més elevada fins la més depravada, va arreplegant, amb el pas del temps, una llista de noms claus, de referents, de personatges que han estat crucials i definitoris. per exemple, Jack the Ripper, Sant Francesc d’Assís i Maire Courie, per incongruent que pugui semblar, comparteixen aquest tret comú: són persones que han esdevingut autèntiques fites històriques, cadascun en la seva especialitat.

A pesar de ser una activitat relativament jove, la fotografia també pot presumir d’una nodrida llista de noms que cal tenir presents. Segur que entre tots podríem apuntar un bon grapat. Segur també que repetiríem uns quants cops alguns d’aquests noms. Em jugo alguna cosa que un d’aquests noms repetits, o així ho espero, seria el d’Eugene Smith.

És el que tenen de bo els clàssics, que no solen fallar. Vull dir, no cal capficar-se gaire: el Quixot és una obra magnífica, capital i imprescindible a l’historia de la literatura universal i poca gent, sinó és que dissortadament pateix una deficiència sensorial, roman indiferent en escoltar alguna obra de Mozart, Bach,  Albinioni o Perales, per dir alguna cosa. Si amb això estem d’acord, llavors segur que també coincidirem que William Eugene Smith és un dels grans noms del fotoperiodisme.

Que sí, que ja ho sé, que ja hi tornem a ser amb els fotògrafs d’antuvi, plens de pols i teranyines, de caspa i serradures. Vinga home, que segur que ni tenia perfil a Facebook, l’Eugeni aquest! Doncs no, es veu que quan aquest senyor feia fotos de fet ni tan sols es podien enviar per email, ves quina cosa. Eugene tampoc sabia el que era un HDR, ni el Photoshop, ni els mètodes de molt alta i infal·lible qualitat fotogràfica. De fet, cada 36 fotos havia de canviar el sensor de la càmera, sense ni tan sols haver pogut revisat ni un histograma!

Amb totes aquests deficiències tècniques i mancances operatives, el pobre Eugene només ens va poder deixar unes quantes imatges en blanc i negre, com aquelles que feia l’avi. Ara, com que era un noi prou espavilat, es veu que feia unes fotografies que feien de bon mirar.

Bé, segur que ja sabeu prou bé per on vaig. Deixant les bromes a banda, el que pretenc és que hi dediqueu uns minuts, si més no, a descobrir —els que no la conegueu— o a revisitar —els que la teniu pressent— l’obra d’aquest extraordinari fotògraf. Només cal recórrer al omniscient Mr. Google per quedar aclaparat per la potència, qualitat, expressivitat i volum de l’obra d’aquest pioner de la fotografia periodística.

Si he aconseguit despertar la vostra curiositat, no m’estaré d’aprofitar l’ocasió per suggerir-vos que dirigiu la vostra atenció sobre dos treballs fascinadors d’aquest extraordinari fotògraf. Un d’ells us el donaré precuinat, gairebé mastegat. L’altre, si en teniu ganes, l’haureu de cercar i trobar, encara que no us costarà gaire. A més, penso que l’esforç val molt la pena.

"Country doctor" de W. Eugene SmithAnem dons amb el primer. Es tracta d’un reportatge que va fer l’any 1948 per la revista LIFE, titulat Country Doctor. L’Eugene Smith va documentar durant 23 dies la feina quotidiana del Dr. Ernest Ceriani, un metge de medicina general d’una petita població rural d’un poblet anomenat Kremmling, a l’estat de Colorado (USA). El reportatge és un testimoni commovedor de la feina compromesa i abnegada d’un  modest professional de la medicina que brega amb contusions, parts, refredats, amputacions, talls, fractures, defuncions i tot allò que té a veure amb la salut de unes 2.000 persones repartides en un territori d’una mica més de 1.000Km2. Podeu veure la major part d’aquest reportatge aquí i algunes imatges inèdites aquí. Fixeu-vos en els enquadraments, la composició, el sentit de l’oportunitat, la frescor i expressivitat de les imatges. Si voleu, inclús podeu provar a imaginar-les en color. De veritat us semblen antigues?

Per descobrir el segon treball de Mr. Smith us donaré algunes pistes. La primera és que també es tracta d’un reportatge fotogràfic sobre la quotidianitat d’una petita població rural. Ara bé, en aquest cas no és un indret tan remot  (per nosaltres) com el Middle West americà. Parlem d’un petit poble d’Extremadura amb un nom que sembla tret d’una novel·la de Gabriel Garcia Márquez.

Com a segona pista, afegiré que un fotògraf de casa nostra, que viu a la vora d’un llac, va tornar 50 anys després al mateix poble per tal de mostrar els canvis experimentats mig segle després de la visita de l’americà. Penso que amb aquestes dues pistes teniu prou i de sobres per esbrinar el nom de la població.

Quin és el premi pels que trobeu la resposta correcta? Doncs el plaer de descobrir l’obra d’un fotògraf que, cinc lustres després, continua sent vigent i vibrant com el primer dia. Us sembla poc?

En qualsevol cas, no sigueu tabalots ni xafa-gaites: els que trobeu la resposta a l’enigma no la feu publica immediatament; reveleu alguna pista per ajudar als altres i prou, que sinó aviat s’acaba la diversió, d’acord?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “William Eugene Smith: el metge de poble i burros pels carrers”

  1. Un fotògraf excel.lent sense dubte i una noticia “deleitant” :-)

    Gràcies Lopes

  2. Tant l’obra com l’autor em van impressionar molt. En la botiga del MNAC encara vaig trobar el catáleg de la seva expo en Barcelona. “Minamata” em va quedar gravada a la memòria des de que la vaig veure per primer cop en la meva infantesa en una revista alemanya semblant a “Life”. http://www.gencat.net:8000/omnacpub/owa/p01.fitxa?v_id=18&v_tipus=X

  3. Gracies Lopez , una gran entrada . Recordo que al 2000 ( ? ) van fer una expo de l’Eugene Smith al Mnac i es comentava que aquestes fotos havien estat prohibides a l’època franquista i era la primera vegada que es veien a España d’una manera ” oficial “. Genial també tota la serie sobre la tragedia a Minimata .

  4. Un fotògraf sensacional! No recordava que la foto dels tres guàrdies civils era seva, m’ha fet gràcia retrobar-la a can Google! Merci per l’article!