avatar

De guitarres i càmeres de fotografia (de gran format)

càmera vs guitarraA hores d’ara segur que haureu vist aquest cartell i més si remeneu pel FB, però si no l’heu vist no patiu, ja ho heu fet.

El seu creador ha estat prou hàbil com per fer que l’amor propi del fotògraf (avui en dia, tothom) quedi tant tocat com quan la senyora Maria li va dir “tu rai, amb aquesta càmera, tothom podria…”. A tot arreu on el veieu, trobareu els missatges-resposta de gent ratificant el missatge i fent-se els mig ofesos amb la suposada calumnia (de la Sra. Maria)

I el millor de tot plegat es que ens ho mirem com ens ho mirem, la resposta es clara i tots volem ratificar el missatge. Tant si la nostra vocació ve d’aquest Nadal quan ens varen regalar la càmera, si ja hi portem uns anys, si la fotografia és la nostra obsessió o si en som professionals, sempre direm el mateix: la càmera és un mer instrument i nosaltres som els que hi posem la part creativa.

Però que passaria si el nostre gat en comptes de jugar amb el cabdell es dediqués a rascar les cordes de l’hipotètica guitarra? Ens costaria de sentir allò que en podríem dir música o melodia com diu el cartell, oi? En canvi el petit impacte fortuït d’un objecte al disparador (amb la càmera preparada esta clar) pot produir una foto in-diferenciable d’una feta conscientment. La creació material s’haurà fet sense creació intel·lectual. Però podem dir que de tots el milions de fotografies que es fan avui en dia, a totes hi ha hagut aquesta intervenció intel·lectual? O més aviat podríem dir que no?

Tots els que us heu sentit tocats i heu contestat que la càmera no fa al fotògraf, us heu plantejat mai fer una fotografia sense cap automatisme? Sabríeu fer-la? Esteu segurs doncs que la vostra intervenció es absolutament conscient i que ho podríeu fer amb qualsevol càmera?

Es més, ho heu provat mai amb una càmera de plaques o de gran format? Sabeu que el proper cap de setmana fem una trobada per aprendre el funcionament d’aquest tipus de càmeres. Sabeu que si veniu, sempre més podreu dir que és cert, que la càmera no fa al fotògraf ni fa les fotos ella sola, perquè llavors SÍ que sabreu com fer una foto amb qualsevol càmera i sense l’ajut d’automatismes.

Només us queden sis dies per apuntar-vos, encara que sembla que el dia 18 serà dia de Carnestoltes i potser alguns que voldríeu venir no podreu. Si els que hi esteu interessats us anés be un altre dia estarem encantats de repetir-ho, si així ens ho comuniqueu, o be traslladar-ho en últim cas.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “De guitarres i càmeres de fotografia (de gran format)”

  1. Tants comentaris com ha generat aquest poster i es veu que aquí no s’anima ningú…

  2. És un lema enginyós. Però, a veure, es podria girar, i serviria per a penjar-ho al tauler d’anuncis del conservatori. Perquè, més o menys, en el món de la música passa el mateix: molts músics busquen anar millorant el seu “equip musical”, pensant que així cada vegada tocaran millor, i d’aquesta manera es compren una guitarra artesaníssima que guarden en un estoig-búnquer, o una flauta travessera barroca feta amb la fusta envellida durant 100 anys, o el que sigui. I, llavors, apareix el típic gitano rumbero que fa sonar una guitarra de xapa barata com si fos una lira angèlica, i ja la tens fumuda.

    Ara bé, no és menys cert que un Stradivarius pot fer que les teves interpretacions de Bach al violí tinguin una delicadesa que no tindries amb un violí de menor qualitat, igual que treballar amb una Hasselblad et permet assolir uns nivells de qualitat molt superiors a moltes càmeres, fins i tot professionals.

    Ara bé, la clau és l’eina? Rotundament no. I algunes peces medievals m’agrada més escoltar-les amb un rebec, que no pas amb una viola moderna, per més que això impliqui un so més esquerdat. Com també trobo que algunes fotos, fetes amb càmera de gran format sense mecanisme, o amb tècniques antigues, guanyen molt d’interès.