El refranyer d’espaifotografic

Un refrany és l’exposició en forma de sentència d’una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és la ciència que estudia els refranys i els proverbis. Els refranys s’han anat transmetent de generació en generació amb lleugeres variacions en funció del lloc d’on han sortit i solen tenir un origen molt antic. Deu ser per això que el món de la fotografia no té una presència gaire lluïda en aquest camp.

Per posar-hi remei, tot seguit proposo uns quants refranys, a tall d’exemple, a veure si la cosa prospera. Tot i que d’on no n’hi ha no pot rajar, penso que de mica en mica s’omple la pica. Però anem per feina, que moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc:

• Flaix en camp obert, deixa’l a cobert.
• A càmera vella no li demanis píxels.
• Si vols fer bones fotos, llevat de matí.
• La millor fotografia és quan cau el dia.
• Pel maig, flors i formigues i macros a raig.
• D’arrugues i berrugues els concursos en van plens.
• La targeta plena i cap foto de la nena!
• Amb l’ombra a l’esquena i de cara al sol, feia fotos el mussol.
• La fotografia ha d’entrar pels ulls.
• Sense llum es veu tot negre.
• Al bon fotògraf no li manquen llums.
• Al bon fotògraf no li calen llums.
• Al febrer, les fotos blanques han de ser*.

A veure si algú s’anima i omple aquests neo-refranys de contingut. I millor encara si en proposeu de nous. Els podríem enviar al web dels proverbis!

I abans que me n’oblidi, i donat que el darrer refrany està dedicat al vigent concurs mensual, què us semblaria mirar el recull de les fotos presentades als concursos mensuals de l’any passat? Som-hi doncs!

Fes clic a la imatge per obrir el recull.

(*) Aquest darrer refrany, ja us n’heu adonat, fa referència al concurs mensual d’EF d’aquest mes, que demana que retratem el blanc.