Hisaji Hara: un fotògraf japonès amb aire clàssic

És dilluns, això ja no ho pot arreglar ningú. Deixem enrere un cap de setmana durant el qual alguns han descansat a plaer i altres han aprofitat per adquirir nous coneixements o aprofundir en el que ja sabien; comencem una nova cursa per arribar al següent dissabte. Ja sabem com és de dur en ocasions afrontar els dilluns, iniciar un cop més la rutina laboral i continuar lluitant pel pa i les garrofes. Home, si en comptes de garrofes fossin gambes de Palamós, molt millor. Però la dita sempre es refereix a aquest humil fruit d’un arbre tan típic de terres mediterrànies. Deu ser que aconseguir gambes de Palamós és força més difícil, per molt que un s’esforci en la lluita. Què hi farem!

Deixant de banda digressions i circumloquis, us porto un altre fotògraf d’aquells que de tant en tant presento. Vull dir dels japonesos, que ja n’hem parlat d’uns quants. Penso que és una bona excusa per fer volar la imaginació i tenir un lleu contacte amb la manera de sentir i entendre la fotografia que tot sovint ens pot sorprendre, agradar o inclús inspirar.

Us presento doncs l’Hisaji Hara, un fotògraf nascut ara fa 48 anys a Tokyo i format a la Universitat de Art i Disseny de Musashino. Al web d’aquest fotògraf, que compta amb un bon nombre de exposicions tant col·lectives com individuals i que va guanyar el primer premi del Yokohama Photo Festival del 2011, hi trobareu tres galeries en les que mostra els seus treballs.

Què us haig de dir? Si us ho presento deu ser per una de dues raons: m’ha agradat molt o m’ha desagradat moltíssim. Segons com ens ho mirem, poden ser coses ben semblants. Per la vostra tranquil·litat, però, us diré que l’opció correcta és la primera: les seves fotografies m’han semblat fantàstiques.

Hisaji Hara té un estil d’una delicadísima elegància i un classicisme que es diria que no està gaire de moda actualment. Algunes de les seves imatges semblen ben bé pròpies de principis del segle passat. Parlo en particular dels bodegons, tots ells exquisidament realitzats, amb una il·luminació impecable i acuradíssima composició. Hisaji és un fotògraf interessat en les formes i tècniques de la fotografia més clàssica, inclús tradicional, fet que es fa evident en veure que algunes de les fotos estan copiades a l’albúmina.

A banda de les natures mortes, Hisaji també explora el que és un veritable tòpic cultural, un fetitxe recurrent i ben estès al Japó: les noietes vestides de colegiala.

Tal com Nabókov va plasmar a Lolita, en aquestes fotografies Hisaji ens mostra noies boniques, just en el punt que comencen a abandonar l’estadi infantil i ja gairebé arriben a ser dones joves, en situacions a cops teatrals, postures llànguides, relaxades, innocentment sensuals però amb una subtil càrrega d’erotisme.

Val la pena prestar atenció a aquestes fotografies, pràcticament recreacions fotogràfiques de quadres de Balthus (Balthasar Kłossowski de Rola), sense deixar-se arrossegar per prejudicis i consideracions morals innecessàries: són unes fotografies magnífiques.

Poca cosa més haig d’afegir; espero que us agradin els treballs d’Hisiji Hara i que us animeu a expressar la vostra opinió en els comentaris. Ah! I que us desitjo una bona setmana, és clar.