avatar

No hi entenc res

Coves de Marbre-Patagonia xilena per Linde WaidhoferAvui tocaria fer un article sobre algún fotògraf interessant. La Linde Waidhofer per exemple, o en Klaus Leidorf, per fer esment de dues recomanacions recents que vaig fer al fòrum. Però en ambdós casos, penso que és millor anar a les respectives galeries i gaudir de l’espectacle. Les paraules, a vegades, sobren.

Per parlar d’un clàssic, hauria de començar a remenar llibres, webs i viquipèdies, però el fred siberià que s’acosta em deu haver glaçat les ganes de fer-ho.

D’altra banda, els tutorials no són el meu fort. Sóc massa poc meticulós a l’hora de fer una cosa com per poder aconsellar després a ningú com s’ha de fer.

Mira, acabo de sentir una frase a la televisió: a vegades tinc ganes d’engegar-ho tot a fer punyetes. De tant en tant, com ara, treballo amb la tele o la ràdio engegada i, esclar, sento coses com aquesta. No pateixis però, estimat lector, que en aquesta ocasió no comparteixo en absolut aquest pensament. Bé, una mica sí, la veritat. Però, deixem-nos de politica, i tornem a la fotografia.

Sabíeu que Cartier-Bresson solia dir que no en sabia res de fotografia? O que Man Ray afirmava que la fotografia li proporcionava un mitjà per expressar-se molt més simple i ràpid que la pintura? I encara una altra, de Robert Doisneau: Al final, no hi ha res més subjectiu que la lent, no ensenyem el món com és. Veus? al final encara he hagut de recórrer als llibres per sortir-me’n.

Però, quina relació tenen aquestes tres frases? He de reconèixer que les he triat una mica a la babalà, només per veure si de tot plegat en podria treure’n alguna idea que em permetés tirar endavant l’article. Som-hi doncs!.

D’entrada voldria recordar que tant C-B com Man Ray van estar sempre molt vinculats a les arts plàstiques tradicionals, com el dibuix i la pintura. El primer va deixar de fer fotos per dedicar-se a dibuixar i el segon fou una figura destacada del moviment surrealista, on la pintura és potser la vessant més coneguda.

Ilusio i Realitat per Klaus LeidorfSaber que Cartier-Bresson afirmava que no en sabia gens de fotografia, no sabeu el pes que em treu de sobre. I les ales que em dóna! De fet, jo tampoc en sé gaire, la veritat, de fotografia. Ho reconec: m’avorreix parlar d’objectius i de càmeres, de diafragmes, flaixos i tres-peus. Qui ho sap, però potser el poc que en sé és el que no em deixa fer fotos semblants a les de C-B!.

També coincideixo amb Man Ray. La fotografia —i més la digital— permet crear imatges amb molta més facilitat i rapidesa que amb la pintura. I afegiria: d’una manera més neta i econòmica (sobretot si t’han regalat l’equip fotogràfic!).

D’altra banda, la frase de Doisneau em sembla definitiva i poc discutible. Ja ho hem comentat, crec recordar, alguna altra vegada.

O sigui: tenim que no entenc de fotografia, que la faig servir perquè és més fàcil que la pintura i que la fotografia no ens mostra el món tal com és. Què hi faig doncs col·laborant en aquest espai? Deu ser que la fotografia m’agrada per que em permet ensenyar el món tal com jo el veig, o tal com el voldria veure. Igual que ho faria un pintor. O potser perquè amb la fotografia he conegut a gent que sí que hi entén de fotografia. I que també em mostren el món tal com ells el veuen, o com els agradaria que fos. Tal com ho feia Cartier-Bresson.

Per cert, ja us heu baixat el llibre La Patagonia desconocida?

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “No hi entenc res”

  1. Suposo que com més aprofundeixes en un tema més te’n adones de que no hi entens. A mi em meravella la modèstia dels que son grans de veritat, em fastigueja la prepotència d’alguns (més o menys coneguts) i em fa pena pels que s’auto-anomenen artistes. D’aquest darrer tipus s’en acostumen a veure molts a FB. Son els que acostumen a posar imatges on diu “La càmara no hace al fotògrafo” o “Una càmara cara no hace a un fotografo profesional” ;-))