Ara fa uns dies vam organitzar una reeixida trobada de càmeres de gran format, on vam poder treballar amb “sensors” de fins a un pam d’amplada. La tecnologia química d’aquests aparells, contraposada a la tecnologia electrònica dels petits sensors digitals, ens pot fer pensar que mida i tipus de sistema són dues variables relacionades directament. Que equivocats n’estaríem si penséssim així! Per a demostrar-ho, avui presentarem una càmera molt, molt especial: la càmera de mitja polzada.
Aquest delicat artilugi és obra del fotògraf Kevin Klein. No n’hem pogut trobar gaire informació, més enllà de la disponible al web cwp.biz; sempre i quan aquest sigui el seu web i no el d’un altre Kevin Kline que treballi amb col·lodió humit, ja que en la web no fa cap mena de referència a la càmera petitona). En tot cas, si efectivament és el seu web, Kline és nordamericà, de Dakota del Nord.
Si la manipulació del col·lodió humit és ja de per si complicada, imagineu com ha de ser treballar amb materials que fan mitja polzada (1,27 cm.) de costat!
No deixeu de fixar-vos en el portaplaques, fet amb el mateix sistema del de les càmeres clàssiques de gran format!
I ja en veieu el resultat: una imatge petita, petita, però amb una qualitat força envejable, sobretot si tenim en compte el grau d’ampliació respecte a l’original i que l’objectiu també ha estat elaborat de forma casolana!
Així doncs, si sou manetes, no digueu que us fan mandra les càmeres classiques per que fan molt d’embalum, que no us creurem!
Ho hem llegit aquí.
















Joan Porredon
dimecres, 22 de febrer de 2012 a les 9:46
Jejeje… Espero que no faci falta organitzar un minitaller de miniformat!!!… Segurament han d’aplicar el col.lodió amb l’ajut d’un contagotes… Realment serveix per demostrar, una vegada més, que al món hi som perquè hi hagi de tot!!
Pep
dimecres, 22 de febrer de 2012 a les 10:39
Ja t’ho deia Porre que tenies una càmera massa grossa
)