avatar

Eugène Atget

Rue des Etuve-St Martin per Eugene AtgetLa setmana passada avançava que algun dia caldria parlar de l’Eugène Atget, i com que darrerament al fòrum la fotografia de carrer és un tema candent, m’ha semblat oportú portar a la portada aquest fotògraf parisenc, que es va passar trenta anys de la seva vida fotografiant els carrers de la seva ciutat.

He hagut de rellegir la seva història, ja que a part de recordar que havia fotografiat pràcticament tots els barris del vell Paris a finals del segle XIX i principis del XX, no podia pas donar gaire més dades. Una cosa però sí que sempre he tingut present: les seves fotos!

I és que aquest senyor va ser el predecessor de molts dels gèneres que avui dia encara són plenament vigents. La fotografia d’estoc, per exemple. O la fotografia documental (ell sempre va considerar que les seves imatges eren simples documents gràfics) i també, d’àlguna manera, la fotografia de reportatge i de carrer.

Després de deixar la seva carrera d’actor teatral, i després d’aparcar una experiència poc reeixida com a pintor, cap a l’any 1892, a l’edat de 35 anys, Atget va començar a fotografiar elements arquitectònics, edificis, paisatges, animals i flors que posava a disposició dels artesans i artistes que els feien servir com a models per a les seves obres. Val a dir que la fotografia era un recurs força emprat en aquells temps entre els pintors, per exemple, que sovint feien servir la fotografia com a punt de partida o de referència de les seves composicions. Si no recordo malament, Blossfeldt també va fotografiar plantes perquè servissin de model als seus joves alumnes de dibuix.

El Moulin de la Galette, pintura Utrillo i Foto d'AtgetNo podem pas dir que la iniciativa d’Atget tingués un èxit immediat, però a poc a poc va fer-se una clientela de pintors, il·lustradors, escultors, arquitectes i escenògrafs que va anar extenent també a biblioteques, museus i editorials. Aquesta idea d’inventari serà una constant al llarg de la seva carrera.

Gràcies a la bona feina feta durant la seva primera època com a fotògraf documental, l’any 1898 Atget va rebre l’encàrrec de l’ajuntament de París de retratar els edificis històrics de la ciutat, començant així la seva èpica captura d’imatges del vell París. Al llarg de la seva vida Atget va fotografiar els carrers estrets del centre històric de París, els edificis i els detalls arquitectònics de les façanes d’esglèsies i habitatges, les entrades i els vestíbuls dels hotels, els aparadors de les botigues, les fonts, els carruatges populars, les fires i mercats, … però no va fotografiar mai els edificis i les grans avingudes del nou Paris. La torre Eiffel per exemple, només surt com a fons llunyà en alguna de les seves fotos.

Més endavant va extendre els seus temes als afores de la ciutat, als parcs i jardins, però també a les barriades de l’extrarradi i als femers on s’apilaven les deixalles parisenques. Durant quasi trenta anys, i fins pocs mesos abans de la seva mort l’any 1927, Atget va retratar sistemàticament la seva ciutat, tasca que només la primera guerra va interrompre momentàniament.

Atget no va ser mai partidari dels avenços tecnològics en el camp de la fotografia. L’home, que recorria París amb la seva pesada càmera de 20 kg, equipada amb plaques de vidre de 18×24 cm i un objectiu rectilini de llautó sense obturador, feia les seves fotos traient i tornant a posar el tap de l’objectiu. Feia servir preferentment objectius de focal curta perquè li donaven major profunditat de camp.

Retrat de prostituta per AtgetLa majoria de les seves imatges d’encàrrec d’edificis històrics són fetes a primera hora del matí, per evitar que hi surti gent. Per fotografiar els edificis sense que les verticals li quedessin distorsionades, Atget descentrava l’objectiu cap a dalt, la qual cosa tenia l’inconvenient de produir un vinyeteig fosc a la part superior de les fotos. Però aquest i d’altres defectes tècnics, com per exemple l’aparició de zones cremades sembla ser que el preocupaven ben poc.

D’altra banda, si no aconseguia enquadrar l’edifici sencer, Atget es limitava a fotografiar-ne una part. Un edifici agafat normalment del biaix, defugint la imatge frontal, per aconseguir una millor perspectiva i donar més tensió a la imatge.

Un cop al seu estudi, col·locava en un marc de fusta la placa del negatiu damunt del paper sensible i ho exposava a la llum del dia, fins que la imatge es feia evident. Després la fixava, la rentava i l’estabilitzava amb un bany de clorur d’or. Atget organitzava les còpies destinades a la venda en álbums temàtics que ell mateix es feia.

Al llarg de la seva carrera Atget, també va fer molts retrats de carrer–en el que es podrien considerar les beceroles de la fotografia de reportatge i de carrer–. Axí, a finals del segle XIX va recollir l’ambient dels carrers parisencs i en la sèrie sobre els petits oficis, va retratar els artesans i comerciants ambulants. Més endavant, va fer una sèrie sobre els comerços i establiments de begudes, amb els propietari o els venedors a peu de porta. I encara d’altres sèries sobre la gent més desfavorida que vivia a les rodalies de Paris, dedicats a recollir les deixalles de la ciutat, i la sèrie sobre les prostitutes, ja ben entrats els anys 20.

Podríem dir que Atget va copsar amb la seva càmera tot el que hi havia als carrers del París de la seva època, i fins i tot alguns del seus interiors, però sempre amb una intenció comercial o documental, perquè ell mai no es va considerar artista,  ni tan sols quan Man Ray va seleccionar algunes de les seves fotos per a ser exposades al costat de les obres dels artistes surrealistes.

L’obra d’Adget és molt abundant. Si no la coneixeu o si la voleu conèixer millor, aquí us deixo uns enllaços:

  • atgetphotography, una pàgina on a més hi trobareu molts altres fotògrafs importants
  • la galeria que li dedica a flikr la George Eastman House
  • L’apartat que li dedica Gallica, la Biblioteca digital de la Biblioteca nacional francesa

La imatge comparativa entre un quadre d’Utrillo i una foto (la inferior) d’Atget ha estat reproduïda per gentilesa del professor González-Alba.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Eugène Atget”

  1. Pel que tinc entès no només el varen convidar a exposar, sinó que els surrealistes parisencs varen tenir veritable fascinació per l’obra d’Atget.