avatar

Fotografia ferroviaria: fent xup-xup d’Olot a Girona

Ja fa un temps vam parlar de la web de Dewi Williams, un canadenc que havia penjat a internet imatges dels ferrocarrils de Barcelona que ell mateix havia pres en un viatge que féu aquí els anys cinquanta. Doncs bé, avui més o menys presentem un cas similar, amb la particularitat que, per tractar-se d’uns pocs anys més tard, les fotos que mostrarem són en color.

Era l’any 1968. El dimecres 31 de juliol, l’australià Frank Stamford, no sabem massa bé com, arribà a Girona, en tren, procedent de Tarragona (amb canvi preceptiu de convoi a Barcelona). Aficionat al tren i a la fotografia, s’acostà a l’estació del tren de Sant Feliu de Guíxols, però sembla que no acabà de convèncer-li el que hi trobà, de manera que es dirigí cap a l’altra estació en actiu d’una línia de via estreta, la del tren d’Olot (la línia Girona-Palamós ja havia estat clausurada l’any 1958).

En aquell moment, la línia Olot-Girona, que seria clausurada el 15 de juliol de 1969, vivia els seus darrers instants de vida. Això feia que el seu material, tant mòbil com immoble, mostrés una absoluta decadència, gairebé abandó, ja que feia temps que s’havia deixat d’invertir en manteniment i modernització de les instal·lacions i maquinari. Stamford, conscient de la situació, decidí documentar l’estació i el material estacionat i en funcionament, per a deixar constància d’aquella infrastructura condemnada a la desaparició. Fotografià les màquines de vapor i els munts de carbó, els vagons de passatgers i de mercaderies, les vies i els ponts giratoris… A dos quarts de set de la tarda, prengué el tren cap a Amer, en un convoi impulsat per la locomotora 21. Allà, fotografià les instal·lacions, així com el cotxe dièsel que, procedent d’Olot, arribà a Amer. Retornà a Girona amb el darrer tren, que el deixà a la ciutat immortal a un quart i cinc de nou del vespre.

Retornà al seu país i, anys més tard, ha penjat una mostra de les seves fotografies, acompanyades d’una més que notable descripció tècnica, a la seva web personal. És sorprenent adonar-se que aquesta és l’única línia ibèrica que mostra a la seva web: desconeixem si és perquè les altres encara no les ha publicat per manca de temps, o bé és que aquesta línia despertà en ell algun tipus d’interès especial.

Les imatges, com veureu, són una delícia. Per als que no hem tingut l’oportunitat de veure aquest tren en directe, ens mostren una Girona i un Amer absolutament desconeguts, alhora que una tecnologia que se’ns fa molt arcaica i gairebé fantasiosa (i això que tot just són fotos de 1968!).

Veient-les, se’ns fa evident allò que diu la cançó, que el tren d’Olot se’n va, fent xup-xup, fent xup-xup…!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Fotografia ferroviaria: fent xup-xup d’Olot a Girona”

  1. Quin error garrafal de desballestar les linies ferroviaries de via estreta! El que vulgui reviure una mica l’ambient d’aquesta época ho pot fer amb “El Tren del Ciment” que circula entre La Pobla de Lillet i la fábrica del Clot del Moro a prop de Castellar d’en Hug. Una experiencia addictiva. I no parlem dels cremalleres que encara funcionen en el nostre pais: Montserrat i Nuria! …però diuen que aixó es farina d’un altre trigal. (?)

  2. Aquest tren es el protagonista de la coneguda dita: “El tren d’Olot marxa quan vol i arriba com pot”? Diuen que el passatgers, sortien una estona abans d’arribar a l’estació de les Presses, corrien una mica, entraven al bar, feien el café, i quan sortien tornaven a enganxar el tren cap a Olot…diuen….

  3. Això feia que el seu material, tant mòbil com immoble, mostrés una absoluta decadència, gairebé abandó, ja que feia temps que s’havia deixat d’invertir en manteniment i modernització de les instal·lacions i maquinari.
    Sembla que estiguem parlant de Rodalies Renfe!
    Quina llàstima deixar perdre aquests trens, potser ara encara serien útils!