avatar

Realitats fotogràfiques i fotografia real

Avui no estic gaire inspirat, doncs em sembla que encara arrossego un virus que aquest hivern s’ha enamorat de mi i l’article l’he deixat per darrera hora. No tinc pensat el que vull dir i encara que em venia de gust parlar del que veureu, tampoc no sabia com abordar-ho. Així doncs, començo encara sense saber com fer-ho, tot i que potser és molt millor així, perquè en aquest cas i en la majoria, les imatges són el que valen. Abans de res, perdoneu-me per fer publicitat i mireu, gaudiu d’aquest fantàstic anunci, sense pensar en res més, de moment.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Quan veieu una cosa tant ben feta no us venen esgarrifances? O potser és el virus encara… Heu vist quelcom que us hagi estranyat en aquestes meravelloses preses? Segurament no, perquè ja no ens sorprenem amb res, però per si en dubtàveu, cal que sabeu que tot el que heu vist no existeix.

No es real com ho entenem, no és palpable. Existeix com una serie de números dins d’un ordinador i un programa ho interpreta com unes imatges que a nosaltres ens semblen absolutament reals.

Tot ve d’un fil obert al fòrum que es diu Signes del temps, on hi ha la discussió sobre si en afegir elements fets en 3d a una fotografia aquesta segueix essent fotografia. Jo continuaré pensant que no, però… I en aquest cas? Tot i no haver-hi res més que infografia… Això que hem vist, perquè no en podríem dir fotografia?

Si qui ho ha fet ha tingut cura de posar la càmera, el punt de vista, la il·luminació i fins i tot ha creat l’escena, els materials, textures, colors i un llarg etcètera de variables. Quina diferència hi ha amb la fotografia? Que aquesta converteix en dues dimensions una escena real i a l’anunci sabem (un cop ens ho han dit) que la que hem vist no es una escena real?. Per mi és fotografia o més que això, si jo hi veig una escena real, és que és real, per mi. Molt més real que moltes de les marines-sortides de Sol que veig darrerament, amb aquell color fúcsia dels ponis de fantasia o més real també que aquells HDR que fan pampallugues als ulls.

A mi em sembla que si que se’n podria anomenar, i amb molta mes honra que moltes de les fotografies que veiem arreu, però que hi dieu vosaltres? Jo ho deixo aquí…

I ara que ho sabeu, seguiu sorprenent-vos amb un vídeo que ja varem penjar fa uns anys i que és més fotogràfic, encara que tant real com l’anterior. És del mateix autor, l’Alex Roman, un jove madrileny.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.