avatar

Fotografia subjectiva

Tubs per Peter KeetmanVes per on aquest article és conseqüència del que ahir va publicar en Jordi sobre les fotografies interiors d’instruments musicals.

Repassant els portfolis dels dos fotògrafs esmentats a l’article, Mierswa i Kluska, he trobat que ambdos reconeixen haver estat influenciats, entre d’altres, per Guy Bourdin i Peter Keetman.

A Guy Bourdin ja el coneixia, però el nom de Peter Keetman no em sonava de res. Mentida! He posat el seu nom al cercador d’imatges del Google i la primera imatge que m’ha sortit, la foto d’unes gotes d’aigua, m’ha portat directament a la portada d’EF del 30 de setembre de 2010, concretament a l’article sobre la fotografia abstracta de l’Enciclopèdia Focal de la Fotografia.

Malgrat que el seu nom no surt a l’article, hi vam reproduir la foto de les gotes en parlar de les tècniques de la fotografia abstracta. Segons la Wikipèdia, les fotos de la sèrie de gotes d’aigua són precisament les obres més conegudes de Keetman.

Keetman, juntamanet amb Otto Steinert i altres fotògrafs alemanys, va fundar el grup avantguardista Fotoform l’any 1949.

El grup Fotoform va nèixer a Alemanya, després de la segona guerra mundial, amb la voluntat de recuperar la fotografia com a mitjà de creació artística i com a reacció als corrents vigents fins a aquell moment, tant en el camp de la fotografia documental com en el de la fotografia de caire academicista, afavorida pel nazisme.

Exemple de fotografia subjectiva per Otto SteinertDe fet, el grup Fotoform va ser l’origen del què s’ha conegut com a fotografia subjectiva, una tendència que, recollint els principis de la Bauhaus, concedia molta importància a la llibertat de creació enfront dels estereotips de la fotografia objectiva.

Els seguidors de la fotografia subjectiva cercaven un llenguatge esfecific per a la fotografia, tot apostant per l’experimentació formal com a mètode idoni per obtenir imatges on la visió subjectiva del fotògraf i el propi procés creatiu tenien més valor que el tema escollit o el seu significat.

Tanmateix, el concepte de fotografia subjectiva, sempre va ser, per dir-ho d’alguna manera, molt subjectiu. Per això Steinert, en organitzar les exposicions del grup, al costat dels fotògrafs genuïnament subjectius, va comptar amb gent de característiques tan diverses com Haussmann, Doisneau, Cartier-Bresson, Penn o Klein.

A Espanya, aquesta actitud transgressora va arribar als finals dels anys 50 de la mà de la revista AFAL, quan a Alemania la fotografia subjectiva ja començava a declinar, degut precisament al seu propi èxit: al final, la creació d’imatges experimentals s’havia acabat convertint en un nou estereotip.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotografia subjectiva”

  1. Certament, quan és més senzill ser transgressor que no pas no ser-ne, és que toca canviar de paradigma.

    Molt bon article, Miquel!