avatar

Frank Browne, passatger del Titanic i fotògraf amb sort

De fet, tot semblava indicar que el pare Frank Browne, jesuïta, era un home amb sort, cosa que no es podia desprendre de la seva biografia: orfe de mare al poc temps de néixer, orfe de pare als 8 anys… Tot i això, aquell jovenet que creixé sota la tutela del seu oncle, bisbe de Cloyne (Irlanda), estudià al seminari jesuïa de Tullabeg, a la Reial Universitat de Dublín (on hi coincidí amb James Joyce), a l’Institut Milltown i que rebé del seu oncle l’obsequi de viatjar a bord del Titanic en el trajecte entre Anglaterra i Irlanda, no es podia creure el que li estaven oferint: poder continuar el viatge des d’Irlanda fins a Nova York! I és que el matrimoni de milionaris nord-americans amb qui féu amistat volien agrair-li el bon tracte de la coneixença; no se’ls acudí res millor que obsequiar el religiós amb el passatge fins a Amèrica en aquest impressionant vaixell.

Ara bé, la sort, el que és la sort, el jesuïta no la descobrí fins més tard. Com a religiós que ha fet vot d’obediència, no podia acceptar l’oferiment sense el vist-i-plau del seu superior, el provincial jesuïta. Aquest, interrogat sobre la possibilitat de prosseguir el viatge, li indicà breument en un telegrama: Baixi d’aquesta nau. Atentament, el Provincial.


Imagineu quin disgust? El pobre pare Frank Browne ja es devia imaginar l’home més desgraciat del món: tenir el somni a la punta dels dits i veure com, sense no gaire sentit, se n’anava tot en orris! Per sort li quedarien de record les imatges que capturà durant el viatge entre les dues illes pel Mar d’Irlanda. I és que el bon jesuïta tenia com a afició la fotografia. Així, s’endugué la càmera i durant el viatge capturà instantànies de la vida del luxós vaixell, dels seus personatges, de l’embarcació… Unes imatges, pensaria, que segurament quedarien arraconades al fons d’un calaix, mancades de cap interès que no fos el de recordar la frustració pel llarg viatge que no fou.

Com hem dit, però, i com ja podeu imaginar, Frank Browne era un home amb sort: el telegrama que havia estat causa de gran decepció es transformà en la seva carta a la salvació. El 15 d’abril de 1912 el Titanic s’enfonsava, causant la mort de 1514 persones i esdevenint el pitjor desastre marítim de la història.

Les imatges del jesuïta, de la nit al dia, esdvevingueren un dels pocs testimonis visuals que restaren d’aquell món efímer, engolit per les fredes aigües de la Mar del Nord. No us perdeu aquest documental: Father Browne’s Titanic Images.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Diuen que el sacerdot, des d’aquell dia, dugué sempre a la cartera el telegrama que li envià el sagaç pare provincial!

Ho hem llegit aquí.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.