avatar

Micromecenatge fotogràfic

Torre Valentina del llibre Calonge i la seva gentMassa sovint la lectura del diari esdevé una veritable vall de llàgrimes: magnicidis d’elefants, espoliacions petrolières, manifestacions de ministres reivindicant la massificació de les aules o la precarietat sanitària, naufragi borsari, rebrot de l’atur, desnonaments, casinos…

Per sort, però, a vegades hi ha notícies que deixen entreveure una mica de llum entre tanta foscor i mala llet. Ara mateix acabo de llegir que l’Ajuntament de Calonge ha editat el llibre Calonge i la seva gent, amb gairebé 1.400 fotografíes que recullen la memòria gràfica d’aquest poble empordanès durant un segle, des de 1885 fins al 1985. El llibre ha estat coordinat per  Josep Fort, que ha recollit les imatges que  li han facilitat més de 300 persones i que ha comptat amb la col·laboració de 9 escriptors encarregats d’introduir els diferents capítols del llibre: el territori, l’ensenyament, l’economia, la vida social i religiosa, la cultura i el lleure, els esports i les festes. Imatges com la del primer cotxe que va circular pel poble, o de la Torre Valentina quan al seu voltant “tot eren camps”. Aquest és sens dubte un bon exemple de com la col·laboració ciutadana pot fer prosperar projectes engrescadors.

Com ho són els projectes que relaciono tot seguit. No sé si coneixeu el micromecenatge cultural. Es tracta d’un sistema per finançar projectes a base de petites aportacions individuals, de manera que els creadors independents tinguin el finançament necessari per dur a terme els seus projectes.

A casa nostra en tenim un exemple ben proper: Verkami. Un portal de Mataró, concretament de can Sala, que permet que autors de tots els àmbits puguin presentar-hi els seus projectes perquè tothom qui vulgui hi aporti el seu gra de sorra, a canvi de petites recompenses.

A l’apartat de fotografia, han arribat a bon port diversos projectes, mentre que d’altres s’han quedat a mig camí, i uns altres encara estan en dansa.

Inspirats per la natura - MontPhotoEntre els projectes que han assolit el finançament previst hi trobem el libre de MontPhoto: Inspirats per la natura. Diuen els promotors: No és un llibre qualsevol, és el primer pas d’un projecte de gran envergadura que,amb imatges seleccionades d’un concurs internacional, vol exercir una influència important d’educació fotogràfica, naturalista, esportiva i ambiental.

Un altre projecte, més modest, que també ha tirat endavant és La pobla de Masaluca, ahir i avui, una exposició de fotografia a la Pobla de Massaluca que reflecteix els canvis que ha sofert el poble, els seus carrers, les persones que hi eren i les que ja no hi són o l’evolució de les mateixes, des d’una mirada original, superposant fotografies antigues sobre la realitat actual.

Té amargo, el projecte fotogràfic de Joseba Zabalza i Xavi Piera també ha tingut el suport necessari. La idea és editar un llibre sobre les conseqüències de l’ocupació del Sahara Occidental per part del Marroc, i alhora obtenir uns ingressos per ajudar un centre mèdic a Tinduf.

El fotògraf César Cerón i el poeta Antonio Aguilar també podran publicar el llibre Dame tus manos, un llibre amb textos per mirar i fotografies per llegir, segons els seus autors.

A Otras realidades, Javier Abella ens ofereix un recull de fotografies diferents de Barcelona, mentre que a Viatge pel meu país Edicions Tres i Quatre ret homenatge a Joan Fuster, recreant amb fotografies el viatge que aquest intel·lectual va fer temps enrere pel País Valencià.

La Càmara d’escribir, un llibre de foto-contes, amb fotografies “espontànies” de Noemí López i Marc Villalba i textos d’Alex Nogués, també va arribar a bon port, com ho va fer el llibre Pessebres de Sorra,  amb fotografies de les escultures de sorra que cada any es fan a la Pineda de Vila-Seca.

La ciudad jubilada és un altre llibre de fotografies, en aquest cas sobre els horts de l’extrrarradi de Barcelona. Plaza tomada, un recull imatges dels indignats de la Puerta del Sol, del fotoperiodista Pedro Armestre, és un altre llibre que veure la lum gràcies al micromecenatge.

Voramar, amb fotos de Pablo Casino, un reportge sobre la costa valenciana des d’un punt de vista poc comú. La bona acollida del projecte La ciudad de los niños permetrà la realització d’un reportage fotogràfic de Toni Rodenas sobre les bòbiles de Passor a la India.

La Bodega per Toni VilchesAra fa un any la revista Piel de Foto també va trobar els recursos necessaris en el micromecenatge per editar el seu número 7.

Malasaña volumen 1, és un recull dels retrats que durant més de 10 anys ha vingut fent Blanca del Amo des de l’estudi situat a sobre d’un bar del barri madrileny.

Entre els projectes que encara no han cobert els objectius previstos, hi ha el libre del gironí Toni Vilches, Un any a la Bodega, amb 40 fotografies recollides durant un any en un conegut establiment del barri vell de Girona.

Mentrestant, altres projectes es van incorporant a la llista de Verkami. Però, què obtenen els mecenes a canvi?. L’oferta és variada, en funció de l’aportació feta. Pot anar des d’un simple agraïment en els crèdits del liibre, fins a un o diversos llibres, o una còpia d’una foto, o…

No ho dubtis, si vols fer una bona inversió, deixa’t de borses, petrolières i casinos. Fes una aportació, per petita que sigui, en algun d’aquests projectes i quedaràs més satisfet que un rei matant elefants.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.