avatar

Un clàssic: la Guia de Catalunya de Pla i Català Roca

Deia un bon mestre que un clàssic no és una obra antiga, sinó una obra que no es passa mai. No sé de qui és aquesta cita (el bon mestre no ens ho va dir, però sospito que no era seva), però sí que sé que s’escau molt bé al llibre que avui us presentem: la Guia de Catalunya, publicada el 1971 per Destino, i elaborada per Josep Pla en els textos, i Francesc Català Roca en les il·lustracions.

Aquest llibre és, essencialment, un llibre de fotografia. Català Roca hi desplega tots els seus recursos, i això fa que hi trobem gairebé tots els estils possibles en una obra d’aquest format: retrats, fotografia de carrer, paisatges naturals, urbans, fotografia arquitectònica… Hi ha detalls d’una notable gosadia, com el fet que, per exemple, l’única imatge del temple de la Sagrada Família sigui un contrallum, que la imatge que il·lustra l’explicació de Móra d’Ebre sigui un pla tancat, gairebé geomètric, del seu pont sobre el riu, o bé que, de Fígols, ens mostri una imatge fregant els límits de la fotografia figurativa, ja que se centra en el fum negre de les explotacions mineres.

Però si aquest llibre, com dic, és una obra essencialment fotogràfica, és per la ploma minuciosa de Pla. El seu llenguatge és tan o més fotogràfic que el de Català Roca. Deixeu-me mostrar-vos-en alguns exemples:

Del Maresme diu:

Aquestes muntanyes davallen fins al mar amb un traçat de línies molt suaus, de vegades llargues, i acaben en amples esplanades que moren en els arenys del coster. Altres vegades, els contraforts muntanyosos s’acosten molt al mar, la línia d’assentament s’escurça, quan no cau, en forma de penya-segat sobre el litoral. El foc del far de Calella llança els raigs moribunds des d’un d’aquests modestos penya-segats.”

De Granollers, en un dia de mercat, afirma:

El sol era fort; la claror, enlluernadora; les seves taques explosives tremolaven, palpitants, sota el brancatge rutilant dels plàtans. L’aire espurnejava. Les taques de sol jugaven sobre la pell d’un vedell, relliscaven sobre les faccions humanes, tocaven el vestit blavós d’una pagesa jove de color de rosa, saltaven de la gorra, posada de gairell, d’un marxant a la gorra d’un pagès. Es veien uns petits, blancs, xais de llet arraulits a l’ombra que projectava una tartana groguenca.

De la vista des de la Seu Vella de Lleida, anota:

La ciutat formigueja als seus peus. La cinta del Segre serpeja tot fent camí cap al sud, amb una elegància prodigiosa. La planura és d’una puixança arbòria – una concentració de verds – que fascina. És considerablement poblada i la densitat de la població humana posa en aquesta visió una vida intensa. Com a espectacle agrari  és un dels més impressionants de tot Catalunya.

Què us han semblat? Són o no són unes bones fotografies? Ja voldríem molts de nosaltres saber dir amb una imatge mil paraules com aquestes!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Un clàssic: la Guia de Catalunya de Pla i Català Roca”

  1. Què bo! jo el tinc aquest! buenu, els meus pares! en la pròxima visita me’l rellegeixo.

  2. Gràcies per recordar-m’ho. faré com la Susss, recordo haver-lo mirat de jovenet i me’n has tronat a fer venir ganes.

  3. Tens raó Jordi, unes descripcions magnífiques i molt “fotogràfiques”. Llàstima que no el tinc, el buscaré a la biblioteca.

  4. Ja sé quin llibre demanar per Sant Jordi!!! A veure si el trobo a alguna llibreria de vell!