avatar

De Barcelona a Terque, passant per Salt

Stephan, rodamón per Enric MestresA vegades tenim la tentació d’anar a furgar en llocs remots per trobar propostes fotogràfiques interessants, quan ben a prop hi ha gent que porta a terme projectes molt dignes de tenir en compte.

L’Enric Mestres Illamola (emillamola) és un d’ells. Fa temps que vam coincidir en un taller d’espaifotograic i des de llavors que vaig seguint el seu treball, especialment els retrats de la gent del Raval que podem veure al seu blog lalalabarcelona.

A principis d’any, el fotògraf de Salt Martí Artalejo va iniciar el projecte Salt, pas a pas, que consisteix, ni més ni menys que en fer, durant un any, una fotografia diària d’un saltenc o d’una saltenca. Artalejo penja cada dia la foto corresponent al facebook i al web totsalt.cat.

Tant l’Enric com en Martí solen acompanyar cada foto del nom de la persona retratada i d’un breu comentari sobre ella. Penso que aquest petit detall del peu de foto dona als seus respectius treballs un valor afegit molt suggeridor. Estem acostumats a què la majoria de retrats corresponguin a persones anònimes, mentre que en aquests dos projectes les persones retratades no ho seran mai d’anònimes.

Diu l’Enric que quan fas el retrat d’una persona, no l’oblides mai més. Deu ser cert, ja que a moltes de les persones que ha retratat, només d’haver-les vist a la seva galeria, ja em sembla que les conec, fins i tot pel nom!

Pere Quero per Marti ArtalejoEn el cas dels saltencs, a més, a molts els conec personalment, o si més no de vista. I gràcies al projecte a més d’un li he pogut posar nom.

Artalejo és dels que creu que cal pensar globalment i actuar localment. Per això va decidir emprendre aquest projecte amb la gent del seu poble, una localitat on la globalització és ben present i notòria, no en va s’hi parla més de 200 llengües i hi conviu gent de quasi cent països diferents.

Val a dir que tant l’Enric com en Martí busquen la complicitat dels seus models abans de retratar-los, i això es fa palès en els resultats obtinguts.

En un altre ordre de coses, però en part relacionat amb els projectes anteriors, fa pocs dies, un amic em va fer arribar el llibre El vapor del alma. Retratos del Terque, amb fotografies de Sergio Caro i textos de José Carlos Castaño. Terque és un poble d’Almeria, i el llibre explica la vida i els records d’una trentena d’avis d’aquesta població, amb un llenguatge amarat de poesia i de nostàlgia:

Nació donde los niños andaban descalzos y las madres esperaban a los maridos postradas en el umbral de las puertas amamantando las penas.

Les fotografies són en blanc i negre, amb uns desenfocaments selectius en consonància amb un món lleugerament desenfocat. En aquests rostres “trobem les empremtes de la vida, la saviesa que roman en uns ulls que, impermeables al temps, no envelleixen. Mirades creuades amb somriures i llàgrimes sinceres, mirades lluminoses i netes, tendres o absents, resistents i sempre atractives.”

Aquestes paraules de Juan Salvador López Galván, al pròleg del llibre, bé que podrien servir també per als retrats d’en Mestres i l‘Artalejo.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “De Barcelona a Terque, passant per Salt”

  1. Molt agraït pel article Miquel. M’ha agradat molt!
    Salutacions
    Enric

  2. Desconeixia el treball de Marti Artalejo a Salt, en canvi sí que segueixo i gaudeixo amb el treball de l’Enric, a qui no conec personalment però és com si el conegués a traves del seu treball i comentaris. Certament són dos casos de retratistes implicats amb els retratats, són iniciatives senzilles, planeres, quotidianes,…, molt properes que arriben al observador. Enhorabona als dos.
    Bon article Miquel!