avatar

Girona, temps de flors, temps de plors

Temps de plors (Miquel Bohigas)Aquesta setmana a Girona celebrem el Temps de flors. Dissabte passat m’hi vaig arribar ben d’hora, ben d’hora, abans que la multitud col·lapsés la ciutat. La majoria d’espais encara estaven tancats i només vaig poder passejar-me per la zona del Galligants i la plaça dels Jurats, aprofitant que els jardiners de les brigades municipals ho estaven acabant de deixar a punt.

Abans de les vuit del matí ja començaven a arribar els primers visitants. Càmera en mà, es disposaven a copsar els muntatges que el dia abans havien enllestit floristes, jardiners i artistes.

Es nota que cada vegada som més els aficionats a la fotografia. Som els que mirem de reüll les càmeres dels altres sense dir res, esperant que el col·lega que ens ha precedit s’aparti una mica per situar-nos al lloc que ocupava i mirar si l’enquadrament que havia triat era prou original o el més adequat. “Per si de cas però, farem la foto, que aquest, amb aquesta càmera, segur que sap el que es fa”.

Sovint la gent es queixa que cada vegada hi ha més muntatges de plàstic i menys flors, la qual cosa, a banda de no ser certa del tot, no hauria de ser necessàriament negativa, al menys des del punt de vista fotogràfic. A mesura que passen els dies, quan les flors es van pansint, són aquests muntatges aflorals els que ofereixen més possibilitats als aficionats per trobar enquadraments originals i interessants.

Les Voltes (Miquel Bohigas)D’altra banda, els espais interiors, on els muntatges florals desperten l’admiració dels visitants, són de molt mal fotografiar, a causa tant de la il·luminació artificial com de l’espai “disponible” per trobar un bon enquadrament. Si a això hi afegim que en alguns llocs no deixen desplegar el trípode, ja em diràs.

Personalment els muntatges florals no m’atrauen gaire: els trobo excessius i massa sofisticats. Prefereixo les flors silvestres més senzilles a les flors de jardineria, sovint tant o més artificials que els criticats elements de plàstic.

Entre setmana hi he tornat un parell de dies per visitar els espais que el primer dia encara no havien obert. El més interessant, per a mi, es tornar a gaudir dels patis interiors de les cases i sobretot entrar a alguns habitatges que la resta de l’any difícilment es poden visitar.

A partir de les deu del matí, la ciutat és invadida per milers de persones que amb les seves càmeres retraten tot el que troben al seu pas. D’una banda resulta difícil, per no dir impossible, treballar amb tranquil·litat, però de l’altra tota aquesta gentada ofereix moltes possibilitat als fotògrafs, sobretot als aficionats a retratar la gent del carrer.

A més, enguany el Temps de flors ha coincidit amb el temps de plors, tal com es podia llegir en una pintada. Les pancartes i les tendes dels indignats de la plaça de la Independència contrastaven amb la indiferència dels turistes que dinaven tranquil·lament als restaurants de la plaça. Mentrestant, en una entitat financera, un grup de joves manifestava la seva indignació per la situació actual. Al peu de les escales de la catedral, a davant dels jutjats, la manifesta presència de la policia posava una nota de fosca tensió a l’espectacle floral.

Per celebrar que aquest article és el que fa cent des de que vaig començar a col·laborar a espaifotografic, us deixo amb dues fotos fetes aquestes dies a Girona.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Girona, temps de flors, temps de plors”

  1. Felicitats Miquel per aquest aniversari de “dedicació”, per cert m’agrada molt la foto del colom “víctima”.

  2. Cent ja? quin curriculum… enhorabona Miquel, que sàpigues que sempre espero el teu article de dijous, que sempre te aquesta nota de frescor tan teva.