En Jordi començava l’article d’ahir amb aquestes paraules:
No teniu la sensació que, en la fotografia, sempre acabem anant a parar al mateix lloc? I que potser ja n’hi ha prou de fotografiar sempre i tots el mateix?
Doncs bé, a força de voler ser originals a vegades també es pot anar a parar al mateix lloc, o a un lloc molt semblant. És el cas d’aquests dues fotografies. No em negareu que no tenen alguna cosa en comú. Doncs són de dos autors diferents. La primera (They taught me how) és de Martin Spranka i la segona (Self fish negative) és d’Adolf Panonskij.
A Martin Spranka l’he descobert a 1x.com on he vist que aquest jove fotògraf xec darrerament ha estat guardonat amb diversos premis internacionals. El passat mes de març, per exemple, va rebre el premi al millor fotògraf professional de l’any 2011 que atorga la revista Professional Photographer, dins la
categoria “Trencant motlles”.
A l’Adolf Panonskij, que em sembla que és de Sèrbia, l’he trobat xafardejant precisament els portfolis d’aquesta mateixa revista.
Fa unes setmanes ja vaig treure aquest tema de la coincidència entre fotògrafs, però en topar amb aquestes dues fotos no me n’he pogut estar de tornar-hi.
El format quadrat, el personatge a l’esquerra de la foto amb el braç estirat, l’horitzó baix, els colors apagats i, sobretot aquest retall tan agosarat del personatge, em van fer creure, en veure-les per separat, que es tractava de la mateixa foto. Quan les vaig posar de costat per comprovar-ho però, les diferències es van fer evidents.
Malgrat aquesta similitud, la intencionalitat dels autors respectius en presentar-nos les seves fotos bé que devia ser diferent, al menys si fem cas dels títols.
D’altra banda la interpretació que cadascun de nosaltres pot fer de l’una i de l’altra foto segur que també serà diferent. Tants caps, tants barrets.
I si aquestes dues fotos no us semblen prou coincidents, proveu d’endevinar a quin autor corresponen, respectivament, aquestes altres dues.













José-Angel
dijous, 10 de maig de 2012 a les 17:55
Jo veig clar que un còpia de l’altre.