avatar

Reflexions després de tafanejar una estona pel Flickr

"Loneliness" de .aditya.No teniu la sensació que, en la fotografia, sempre acabem anant a parar al mateix lloc? I que potser ja n’hi ha prou de fotografiar sempre i tots els mateix? Em refereixo, evidentment, a la fotografia més artística, expressiva, d’autor. La que fem aquells que ens anomenem (o ens anomenen) “aficionats” a la fotografia. La que ens ve de gust fer.

Deixant de banda aquella bona gent que troba el seu plaer fotogràfic en la pròpia tecnologia fotogràfica (gràcies als quals existeixen capçals panoràmics, càmeres de plaques i tancs de revelat), la resta maldem per fer fotografies que representin fidelment la nostra mirada, una mirada que volem que sigui, per a nosaltres, original, fidel, lliure, alliberadora, personal, creativa i tantes altres coses i que, a més, per als altres, sigui una mirada interessant, explicativa, propera, complementària…

Com que lligar una cosa i l’altra no és gens fàcil, aleshores ens llancem a repetir una i altra vegada els mateixos cànons temàtics, fotografiant allò que tothom espera que fotografiem (això sí, mirant de trencar una mica les regles, no fos cas que sembléssim academicistes). No em creieu? Feu la prova. Aneu a Can Flickr, i busqueu: “loneliness”, “factory”, “street”, “bird”, “road”, “mountain”… O, si voleu coses més nostrades, “Tossa”, “pescadors”, “capvespre”…

I, sabeu quin és el problema? Que un graciós va dir una vegada “Si les teves fotografies no són prou interessants, és que la teva vida és poc interessant”. I, vinga, tots a fer l’indi per mirar de ser més bons fotògrafs! I, com que tots acabem fent l’indi de la mateixa manera, ja tenim la festa muntada. Com deia aquella bona dona, et felicito, fill!

Perquè, a veure, noi, explica-m’ho: si la teva passió són els trens elèctrics, què fas fotografiant papallones al Pirineu? Que no veus que, ni t’agradaran les fotos, ni la gent te les valorarà? Fes-me, si us plau, una sèrie de fotos del tramvia de Berlin que tens muntat al menjador de casa, que segur que t’ho passaràs millor, i ens contagiaràs a tots la il·lusió de les fotos qun ens les ensenyis! O, si ets un apassionat excursionista i geòleg, aprofita-ho per fer paisatges, i deixa’t estar de fotografia d’estudi, per més que la teva veïna et faci enveja amb les fotos que fa de nois amb poca roba!

Fa temps que penso que un dels problemes dels fotògrafs és que ens disfressem quan anem a fer fotos. I acabem sent còpies maldestres dels nostres propis estereotips sense adonar-nos-en. Mirant fotos per la xarxa, sovint em sembla que, si les fotografies de molts dels fotògrafs són poc interessants, no és que la seva vida sigui poc interessant, sinó que s’interessen molt poc per ella!

La imatge prové d’aquí i l’hem trobada buscant “loneliness” al Flickr, entre les imatges llicenciades amb Creative Commons.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris17 comentaris a “Reflexions després de tafanejar una estona pel Flickr”

  1. Una reflexió ben interessant Jordi! I ben complementada amb els comentaris que s’han fet!

  2. Molt bo Jordi, he gaudit i rigut llegint-lo.

  3. Molt be Jordi. Gracies!

  4. Nice colors, beautiful article, Jordi ;)

    Interessant reflexió. El voler agradar als altres no és una cosa única de la fotografia.

    Un altre dia pots fer la segona part parlant dels que tenen com a avatar una foto fent fotos amb la càmera i dels que signen els posts dels fòrums amb el seu arsenal de cossos i lents. Com diuen en castellà “quiero y no puedo”.

  5. No sé que dir-te, Jordi. Per començar, m’estàs fent reflexionar i això és bo. Suposo que en la fotografia hi ha de tot, com en tots els camps. Hi ha qui fotografia indistintament pel simple plaer de captar el món des del seu angle, qui mira de satisfer la mirada aliena, qui mira d’emular qui admira… Però sí, quan fotografies (escrius, pintes, enregistres…) una passió, el resultat serà més o menys professional però tindrà ànima.