avatar

Dos retrats sempre és millor que un de sol

Fotografia de la sèrie "Blinds Spot" de John Clang (Ang Choon Leng)Hom diria que darrerament les qüestions relacionades amb la creativitat i la inspiració han despertat cert interès en la nostra petita comunitat, com sembla indicar la coincidència de temes i plantejaments d’alguns dels articles publicats en aquests dies.

Començo a sospitar que aquesta mena de picor, la preocupació per temes més meta-fotogràfics, és a dir, per assumptes més relacionats amb el “què” i no tant amb el “cóm”, és una etapa a la que tot aficionat arriba de manera natural en algun moment de la seva evolució.

Vull dir: quan ja s’assoleix un cert domini tècnic, ja s’han provat i experimentat amb un bon munt de possibilitats, accessoris, joguines tecnològiques, tècniques de tractament, filtres, efectes i altres entreteniments cosmètics, quan ja hem tastat un munt d’olletes i comencem a definir quins són els nostres plats preferits i quins en descartem… Què ens queda per fer? Ja hem acabat? Tornem a començar? Ens passem al ganxet?

Probablement la resposta és tant breu com clara: hem arribat al punt que, si decidim continuar, ens podem plantejar el concentrar-nos en fer fotografia i deixar-nos de fer el papallona; ja hem hagut d’haver estat capaços de desenvolupar certa immunitat a l’atracció inicialment irresistible de l’efectisme i els fanalets de colors. El que ens queda és començar a aprofundir en el nostre propi  ideal de fotografia, que potser ja hem començat a definir. Arribat aquest estadi, toca fixar la nostra atenció en aquelles coses que ens porten pel camí que hem triat i deixar de banda distraccions i cants de sirena.

Tot això és tan difós i ambigu que es pot aplicar pràcticament a qualsevol de nosaltres, amb la seguretat que a tots ens escaurà prou bé en un sentit o un altre. Però és que la cosa no pot ser més clara; no valen receptes ni guies. Aquesta és precisament una de les conclusions a la que hem d’arribar en algun moment de la nostra trajectòria com a fotògrafs, ni que sigui aficionats (o potser encara més). Hem de deixar de fer cas de tot aquell que ens vulgui vendre el mapa del tresor, la guia infal·lible per fer fotografia de qualitat còsmica sense suar la samarreta. Arribat un punt, hem de deixar de ser públic de tota mena de venedors de xarops de serp i altres miraculosos remeis. Hem d’assumir que estem sols, que només comptem amb nosaltres mateixos per fer la resta del camí.

Espantats? No hi ha per tant! Al final, es tracta de divertir-nos fent una cosa que ens agrada. Això sí, tenint molt clar que de cap manera és el mateix que complaure als altres mirant de fer el que a ells els agrada. Als altres, ni cas! Però vaja, això ja ho havíem dit en algun altre moment, oi?

Seguint sobre el fil de la inspiració, us vull mostrar un treball fotogràfic que m’ha cridat l’atenció. Diria que és un bon exemple de com es pot fer de manera diferent una cosa que ja s’ha fet abans de totes les maneres possibles. No cal grans mitjans, ni artificis, efectes o filtres. No cal un pressupost  folgat que ens doni accés a equip fotogràfic de luxe. No cal comptar amb models professionals, maquilladors o pentinaires de primera divisió. Només cal una idea, ben senzilla, i posar fil a la agulla.

Fotografia de la sèrie "Blinds Spot" de John Clang (Ang Choon Leng)El treball que us presento és una sèrie de retrats, ni més ni menys, titulada “Blind Spot“. Són obra d’en John Clang (en realitat Ang Choon Leng), un fotògraf i artista visual nascut a Singapur. L’originalitat d’aquestes fotografies rau en la seva execució, en la manera com Clang li ha donat la volta al clàssic retrat fotogràfic: són dobles retrats, en realitat. És a dir, són fotografies de persones amb el seu propi retrat projectat sobre la cara. No cal Photoshop per fer això i de fet el resultat probablement no seria el mateix; només cal un projector de diapositives, ben poca cosa.

Independentment de si el resultat obtingut per en Clang ens agrada o no ens desperta cap interès, he pensat que era un bon exemple de com, tot sovint, la creativitat i la imaginació precisa d’elements ben senzills per manifestar-se i produir quelcom nou, diferent.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.