avatar

Els sexe dels webs

El sexe dels websAhir vaig llegir el darrer article de portada, de la Mercé Rokins, la nova col·laboradora. Em va agradar molt, aprofito ara per felicitar-la i espero i desitjo que en faci molts més.

La creativitat és un tema que hem tractat altres vegades, però ella ho ha fet amb més sentiment, amb un punt de vista més emotiu que no pas si ho hagués fet algun dels redactors masculins. He llegit que els homes tenen una visió més analítica i sintètica, i per molt que alguns ens esforcem a fer treballar el nostre hemisferi dret, la cosa no passa d’aquí.

No sé si és coincidència però fa temps que m’ensopego amb noticies que em fan pensar que els llocs web de fotografia també els podríem agrupar per sexes.

Potser si ens ho miréssim des del punt de vista de la hipotètica teoria dels hemisferis cerebrals, aquests llocs on analitzen materials i es fan comparacions, vindrien a tindre una visió més testosterònica de la fotografia i per tant els podríem definir com a més masculins; mentre que d’altres, potser buscant més la part creativa, menys competitiva i més sensible de la fotografia, vindrien a ser més femenins. Les trobades físiques dels diferents llocs també tindrien un patró sexual definit, mentre alguns es troben per ensenyar-se qui la te més llarga (l’òptica) o es dediquen a competir en concursos (a veure qui la fot més grossa), altres ho faran buscant la part més emocional de la fotografia. L’argot que s’utilitza a cada lloc també el podríem mirar de definir: afotar i menudo fotón… serien clarament mascles.

Fins i tot per acabar-la de dir ben sonada, podríem dir que els primers, més sintètics, serien més digitals i els segons, més emocionals, serien més analògics, alternatius, més de Lomo potser? no ho sé, jo també m’ho pregunto, només és una teoria llançada a l’aire…

No hi ha hagut mai cap estratègia en oferir un determinat tipus d’articles i tots els que en fem tenim total llibertat per a triar el tema i el to d’aquest, per tant ha estat de manera natural que s’ha anat fent el caire que té espaifotografic i potser aquest caire en determina també el tipus de públic. Des de que es varen començar a fer activitats presencials, sempre hi havia hagut una clara majoria d’assistents masculins, però aquesta tendència sembla que s’inverteix i darrerament sembla que als tallers i a les trobades que es fan a espaifotografic hi ha un cert equilibri entre els dos sexes, cosa que temps enrere no es produïa. A la sortida de dissabte, per exemple, hi havia més dones que homes…

Una altra dada que reforça aquesta tendència son les estadístiques. Fan ben evident que el public actual que mira espaifotografic és per una petita majoria, femení. Potser l’entrada de la nova redactora ajudarà en aquesta tendència… Ja ho anirem veient. Potser estaríem començant a descobrir la part femenina del web d’espaifotografic? Tant de bo s’apuntessin més redactores com la Mercè.

Ja veig que m’ha tornat a sortir la visió analítica, en el meu cas crec que hauré d’exercitar i molt la meva part dreta del cervell, a veure si la setmana que ve em surt millor.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Els sexe dels webs”

  1. …bueno a mi em direu anticuat i que la meva opinió xoca amb els últims estudis però él meu punt de vista és que les fémines son més creatives. Nosaltres els nois tendim a la línia, el que marca la regla, fem tal com diu el llibre. Elles son més anaquiques, busquen la corva, etc

    Tot i tenin en compte que estic purament generalitzant! Hi ha nois molt creatius i noies no pas tant.

    Apa bona setmana familia!

    • Si si, hi estic totalment d’acord i penso que l’article desprèn una mica el que dius, si més no ho volia fer així…

      • De fet, la silueta d’una dona es representa amb corbes, mentre que l’home més aviat es representa amb una línia recta (o erecta): la dona seria una cocacola i l’home una pepsi (és broma!)